5.
Propietats i aplicacions medicinals de l’ortiga 5.1
L’ortiga és hemostàtica És
a dir, té la propietat de detenir les hemorràgies, perquè
actua com a vasoconstrictor. Per
tant és adequada per combatre la metrorràgia, hemorràgia
de l’úter fora de la menstruació, la dismenorrea, menstruació
difícil i dolorosa, l’hemofília, malaltia hereditària
lligada al sexe i caracteritzada per una propensió a les hemorràgies
abundants internes o externes, els trastorns de menopausa i l'hemoptisi,
expulsió de sang per vies respiratòries normalment degut a una hemorràgia
als pulmons. Els dolors
de la dismenorrea són produïts per la prostaglandina. L’àcid
acètic que conté l’ortiga en els seus pèls urticants inhibeix
la producció d’aquesta substància de naturalesa lipídica
que actua com una hormona. I a més a més l’ortiga també conté
calci, element indispensable en el procés de coagulació de la
sang. Per
combatre aquests trastorns hem de prendre una cullerada al dia de suc de la planta
fresca que podem obtenir picant i tamisant la planta tot i que també el
podem aconseguir comprant-lo directament en botigues especialitzades en medicina
natural. I en el cas
de les hemorràgies nasals que poden ser totalment espontànies, es
pot utilitzar un altre mètode més ràpid i fàcil. Es
tracta d’amarar una gasa, cotó o fins i tot mocador amb el suc de la planta
i introduir-lo pel nas. 5.2
L’ortiga estimula l’aparell digestiu L’ortiga
té aquesta propietat ja que fa treballar el pàncreas, l’estómac
i la vesícula biliar, fet que millora un bon funcionament general de l’aparell
digestiu. L’ortiga afavoreix
la digestió gràcies a la histamina que conté en els seus
pèls urticants per dos motius. En
primer lloc la histamina té la capacitat d’augmentar les secrecions
de suc gàstric a l’estómac. Així doncs augmenten els enzims
i l’àcid clorhídric que són els encarregats d’hidrolitzar
les proteïnes i els lípids. O sigui, que ens serà més
fàcil digerir com més enzims i àcid segreguem, perquè
tindrem més capacitat per esmicolar els aliments més difícils
de digerir, com són els lípids i les proteïnes. I
en segon lloc, afavoreix els moviments peristàltics ja que provoca
la contracció dels músculs. Els moviments peristàltics són
els encarregats de fer progressar el bol alimentari per l’esòfag i, més
tard, pels intestins. A més a més aquests moviments també
ajuden a barrejar el bol alimentari amb els sucs gàstrics a l’estómac
i el quim amb la bilis, els sucs intestinals i el suc pancreàtic als intestins.
És a dir, els moviments peristàltics faciliten la barreja dels aliments
amb els àcids i per tant la fragmentació dels nutrients i també
ajuda al bol alimentari a avançar pels intestins. D’aquesta manera, l’ortiga
afavoreix la digestió i l'eliminació d’excrements de l'intestí,
és a dir, funciona com un laxant suau.
Per aconseguir aquests efectes
si es té problemes en les digestions o de restrenyiment s’ha de prendre
una infusió de dues cullerades de fulles seques per litre d'aigua tres
vegades al dia abans dels àpats. També
se sap que l’ortiga s’utilitza com a remei casolà per combatre una intoxicació
deguda a la ingestió de mol·luscos o/i crustacis. 5.3
L’ortiga és astringent Per
altra banda, si seguim un altre tractament diferent al de l’apartat anterior,
podem aconseguir una altra propietat de l’ortiga que és totalment el contrari
que la de laxant suau. Degut a la riquesa en tanins de les ortigues, especialment
en l'arrel, són adequades pel tractament de la diarrea ja que aquestes
substàncies tenen la capacitat de transformar les proteïnes en productes
resistents a la descomposició. Si
es té aquest problema s’ha de fer una decocció de l’arrel seca durant
deu minuts i prendre-la tres tasses al dia. 5.4
L’ortiga combat la icterícia I
ajuda a la recuperació del fetge en cas de malaltia hepàtica. Els
eritròcits estan formats per l'hemoglobina que a la vegada està
formada per un grup hemo i pel ferro. Quan aquests glòbuls vermells no
són funcionals la melsa els destrueix i s’hidrolitza l'hemoglobina, el
ferro es reaprofita per als nous eritròcits i el grup hemo es transforma
en bilirubina que es filtra pel fetge i després s’excreta en forma de bilis.
Però si existeix un problema hepàtic i aquest procés s’altera
la bilis segregada pel fetge s’acumula a la sang i això provoca la icterícia
que es manifesta amb l’engroguiment de la pell, dels ulls i les mucoses. L’ortiga
va bé per combatre la icterícia, perquè conté els
àcids linoleic i oleic que afavoreixen la secreció de la
bilis i perquè conté sofre que garanteix un bon funcionament del
fetge. 5.5
L’ortiga és anti-arterioscleròsica L’arteriosclerosi
és una patologia del sistema circulatori provocada per l’aparició
d’ateromes a les artèries. Els ateromes són uns cúmuls
de naturalesa lipídica, bàsicament colesterol, que s’adhereixen
a la paret interior de l’artèria dificultant així la circulació
ja que disminueixen el diàmetre de l’artèria en qüestió
i com a conseqüència augmenta la pressió sanguínia.
Aquests ateromes poden arribar a formar coàguls que es desprenen i viatgen
per les artèries fins que en poden taponar alguna provocant així
la necrosi (mort) de les cèl·lules que s’alimentaven a partir d’aquesta
artèria. Aquest fet pot desencadenar en els pitjors dels casos una embòlia
cerebral o a un infart si es tracta d’artèries que alimentaven a les neurones
i a cèl·lules cardíaques respectivament. La
riquesa en clorofil·la de l’ortiga activa i millora la circulació sanguínia. Si
es vol aconseguir millorar la circulació i la hipertensió
el tractament amb suc d’ortiga del punt 5.1 resulta adequat, però a més
a més haurem de vigilar amb la dieta i, per exemple, evitar la sal i els
greixos. 5.6
L’ortiga és galactògena És
a dir, té la virtut d’incrementar la producció de llet materna.
Per aconseguir aquest
efecte s’ha de prendre un brou vegetal, realitzat amb ortigues i altres verdures
o bé s’ha de prendre una infusió amb una cullerada de fulles trinxades
d’ortiga minuts abans de donar el pit. 5.7
L’ortiga és antianèmica L’anèmia
és una patologia que es detecta quan la concentració de ferro a
la sang disminueix. Però per sort el ferro es pot incorporar ingerint ortigues,
per exemple, ja que en tenen un alt contingut i a més a més contenen
clorofil·la que estimula la formació dels glòbuls vermells. Però
hi ha altres causes que poden provocar anèmia i que l’ortiga també
pot curar com les causades per falta de minerals i vitamines ja que conté
calci, sals de ferro, silici, clor, coure, zinc, magnesi i níquel i vitamina
B5, B2, B1, C, E i K. Per
aconseguir combatre l’anèmia s’ha de prendre un brou vegetal, obtingut
amb ortigues i altres verdures. El tant per cent d’hemoglobina i el número
de glòbuls vermells s’establirà amb normalitat després d’haver
pres el tractament de tres a sis setmanes.
5.8
L’ortiga és diürètica i depurativa Aquesta
és, potser, la propietat de les ortigues més destacada i més
utilitzada en botigues especialitzades en la medicina natural. Ser
una planta diürètica vol dir que té la propietat de facilitar
o augmentar la producció d’orina gràcies al potassi, la clorofil·la
i els àcids orgànics que conté. A més el potassi fa
perdre la gana i per tant és adequat per gent que pateix obesitat
degut a l’ansietat per menjar. Gràcies
a aquesta propietat l’ortiga permet: - Eliminar
aigua: És, doncs, adequada per combatre la hidropesia, el
reumatisme, el sobrepès produït per la retenció de líquids
i l’ascites, per exemple.
Per
aconseguir aquest efecte s’ha de fer una decocció de l'arrel seca durant
10 minuts i prendre tres tasses al dia o bé fer una infusió de dues
cullerades de fulles seques per litre d'aigua i prendre-la tres vegades al dia
abans dels àpats. - Eliminar
toxines de la sang: Per tant, és idònia pel colesterol,
per eliminar l’excés d’àcid úric i per la diabetis
ja que rebaixa el nivell de sucre en la sang encara que no és una solució
miraculosa que pugui permetre prescindir de la medicació habitual. I a
més a més afavoreix l’expulsió de les pedres del ronyó
i millora la circulació ja que elimina l’excés de calci i de
lípids i també facilita l’eliminació els clorurs i la urea.
S’obtindran
bons resultats per aquestes patologies si es fa una infusió d’un grapat
d'ortigues i prenem 3 tasses al dia. 5.9
L’ortiga va bé pel reuma Es
va fer un estudi clínic a 152 pacients amb problemes reumàtics els
quals se’ls va administrar 1,54g diaris de suc d’ortigues. Al cap de tres setmanes
el 70% dels pacients reconeixia un alleugeriment notable dels dolors. Tot i així
no està del tot comprovat quin és el principi actiu que combat el
reumatisme, encara que es creu que pugui ser l’àcid fòrmic. A
les botigues especialitzades en medicina natural podeu trobar cremes que contenen
aquest àcid per acabar amb el dolor d’articulacions, perquè estan
inflamades, músculs o tendons. Es recomana, però, reposar molt encara
que s’estigui tractant. A
casa podem afegir a l’aigua calenta del bany una infusió d’ortigues per
calmar un simple mal d’esquena o mal de genolls. Antigament, però feien
servir un mètode una mica més primitiu i dolorós i que ara
es troba totalment en desús, però fins i tot era més eficaç.
Consistia en fregar sobre la zona afectada l’ortiga recent arrancada. I
és curiós que el corb ja intueix aquesta propietat, perquè
si li fan molt de mal els ossos s’estira sobre un formiguer (recordem que les
formigues també tenen aquest àcid com a verí) perquè
el piquin fins que ja no pot més i així enforteix els ossos. 5.10
L’ortiga com a reconstituent L'ortiga
major és molt rica en minerals i vitamines ja que conté, entre d’altres,
ferro, indispensable per a l’absorció d’oxigen, calci, necessari per a
la formació dels ossos i les dents i per la transmissió nerviosa,
magnesi, la deficiència del qual provoca errors en el creixement i problemes
de comportament, i indicis de vitamina B, C i A, necessària per un bon
funcionament de la vista i manteniment de la pell. Per això prendre una
infusió d’ortiga és molt saludable per al creixement dels nens,
per a persones amb problemes de mineralització, com a reconstituent després
de trencar-se un ós o després d’estar malalt, afeblit o esgotat
o per realitzar cures de primavera. Les
cures de primavera consisteixen en prendre durant nou dies seguits i en dejú
una infusió d’ortiga amb suc de llimona, el gust de la qual no es gaire
agradable sobretot en dejú si no s’endolceix amb consciència. Als
vint minuts ja es pot esmorzar. L’ortiga
combat la ressaca que de bon matí molts pateixen. S’han de bullir les fulles
d’ortiga durant cinc minuts, filtrar-la i beure, en dejú, un got amb una
mica de suc de llimona. I també podem seguir una fórmula antienvelliment
a base d’ortigues. Només s’han de triturar les llavors, macerar-les durant
21 dies en vi blanc (3/4l) i beure un gotet cada dia. A
més a més l’ortiga també inhibeix les infeccions degut al
seu contingut d’àcid fòrmic als pèls urticants. Aquest àcid
compleix una propietat antisèptica, és a dir, que evita la proliferació
de microorganismes i impedeix la seva acció patògena. Per aconseguir
aquest afecte haurem de prendre un suc recent fet a partir de l’ortiga fresca. 5.11
L’ortiga alleugereix la coïssor de les úlceres Les
úlceres són unes nafres que es formen a la paret interna de l’estómac
degut a l’excés de secreció de suc gàstric ja que conté
àcid clorhídric que és corrosiu. L’ortiga
és idònia pel tractament de les úlceres gàstriques
ja que en les seves llavors conté àcid linoleic. L’àcid linoleic
és el precursor de les prostaglandines, hormones que bloquegen la producció
de suc gàstric. Per
aconseguir incorporar l’àcid linoleic de l’ortiga hem de beure l’oli de
les seves llavors. Però
també podem posar-hi un altre remei, a part de bloquejar la secreció
de suc gàstric, podem incorporar amb una infusió d’ortiga la vitamina
B2 (riboflavina) i mucílags, que són els encarregats
de mantenir la mucosa, capa que protegeix la paret interna de l’estómac
de l’afecte corrosiu de l’àcid clorhídric, per aquest motiu, en
aquest tractament, no s’han de prendre les arrels ja que irriten la mucosa gàstrica. 5.12
L’ortiga va bé per als problemes amb la glàndula tiroide La
glàndula tiroide està situada a la part inferior i anterior del
coll i és l’encarregada de controlar el metabolisme i el creixement. El
seu funcionament està controlat per l'hipotàlem.
Si tenim problemes a la glàndula tiroide
o si tenim un
goll (augment de mida de la nou del coll degut
a un excés d’activitat de la glàndula tiroide) hem de seguir una
alimentació rica en iode i podem complementar el tractament amb dues infusions
al dia de dent de lleó i ortiga. 6.
Ús alimentari Les
ortigues es poden cuinar com una verdura qualsevol i en combinació amb
altres verdures i hortalisses i després amanir-les amb oli i sal. El seu
gust és semblant a les bledes o els espinacs i fins i tot es diu que les
propietats de l’ortiga superen les d’aquests ja que són molt similars però
les ortigues no contenen oxalat sòdic i en canvi reuneixen altres principis
actius beneficiosos esmenats al llarg de tot l’apartat 5. Són molt saludables
ja que en la cuina és valora sobretot que són riques en vitamines
i minerals. A més, per cada cent grams d’aquesta planta fresca obtenim
de 6 a 8 grams de proteïnes, de 30 a 35 si pel contrari és seca i
conté un 9% de fibra. També
és bona la truita i la sopa d’ortigues feta amb api i ceba que es deixarà
coure durant vint minuts i que resultarà ideal per a gent amb colesterol
i fins i tot es pot acompanyar amb pollastre. Cuinant-les,
perquè no piquin, i ingerint-les podem incorporar moltes de les seves substàncies
actives i d’aquesta manera ens aporten les propietats medicinals vistes anteriorment
(veure tot l’apartat 5). S’ha
de tenir en compte que després de recollir-les és millor deixar-les
reposar durant mig dia, abans de cuinar-les, perquè així les podrem
manipular sense que ens piquin.
També és aconsellable retirar
les tiges i només cuinar les fulles ja que és una planta bastant
llenyosa i mastegar la tija no és gaire agradable. | 