Tornar a l'index del treball

 

 

5. Propietats i aplicacions medicinals de l’ortiga

5.1 L’ortiga és hemostàtica

És a dir, té la propietat de detenir les hemorràgies, perquè actua com a vasoconstrictor.

Per tant és adequada per combatre la metrorràgia, hemorràgia de l’úter fora de la menstruació, la dismenorrea, menstruació difícil i dolorosa, l’hemofília, malaltia hereditària lligada al sexe i caracteritzada per una propensió a les hemorràgies abundants internes o externes, els trastorns de menopausa i l'hemoptisi, expulsió de sang per vies respiratòries normalment degut a una hemorràgia als pulmons.

Els dolors de la dismenorrea són produïts per la prostaglandina. L’àcid acètic que conté l’ortiga en els seus pèls urticants inhibeix la producció d’aquesta substància de naturalesa lipídica que actua com una hormona. I a més a més l’ortiga també conté calci, element indispensable en el procés de coagulació de la sang.

Per combatre aquests trastorns hem de prendre una cullerada al dia de suc de la planta fresca que podem obtenir picant i tamisant la planta tot i que també el podem aconseguir comprant-lo directament en botigues especialitzades en medicina natural.

I en el cas de les hemorràgies nasals que poden ser totalment espontànies, es pot utilitzar un altre mètode més ràpid i fàcil. Es tracta d’amarar una gasa, cotó o fins i tot mocador amb el suc de la planta i introduir-lo pel nas.

5.2 L’ortiga estimula l’aparell digestiu

L’ortiga té aquesta propietat ja que fa treballar el pàncreas, l’estómac i la vesícula biliar, fet que millora un bon funcionament general de l’aparell digestiu.

L’ortiga afavoreix la digestió gràcies a la histamina que conté en els seus pèls urticants per dos motius.

En primer lloc la histamina té la capacitat d’augmentar les secrecions de suc gàstric a l’estómac. Així doncs augmenten els enzims i l’àcid clorhídric que són els encarregats d’hidrolitzar les proteïnes i els lípids. O sigui, que ens serà més fàcil digerir com més enzims i àcid segreguem, perquè tindrem més capacitat per esmicolar els aliments més difícils de digerir, com són els lípids i les proteïnes.

I en segon lloc, afavoreix els moviments peristàltics ja que provoca la contracció dels músculs. Els moviments peristàltics són els encarregats de fer progressar el bol alimentari per l’esòfag i, més tard, pels intestins. A més a més aquests moviments també ajuden a barrejar el bol alimentari amb els sucs gàstrics a l’estómac i el quim amb la bilis, els sucs intestinals i el suc pancreàtic als intestins. És a dir, els moviments peristàltics faciliten la barreja dels aliments amb els àcids i per tant la fragmentació dels nutrients i també ajuda al bol alimentari a avançar pels intestins. D’aquesta manera, l’ortiga afavoreix la digestió i l'eliminació d’excrements de l'intestí, és a dir, funciona com un laxant suau.

Per aconseguir aquests efectes si es té problemes en les digestions o de restrenyiment s’ha de prendre una infusió de dues cullerades de fulles seques per litre d'aigua tres vegades al dia abans dels àpats.

També se sap que l’ortiga s’utilitza com a remei casolà per combatre una intoxicació deguda a la ingestió de mol·luscos o/i crustacis.

5.3 L’ortiga és astringent

Per altra banda, si seguim un altre tractament diferent al de l’apartat anterior, podem aconseguir una altra propietat de l’ortiga que és totalment el contrari que la de laxant suau. Degut a la riquesa en tanins de les ortigues, especialment en l'arrel, són adequades pel tractament de la diarrea ja que aquestes substàncies tenen la capacitat de transformar les proteïnes en productes resistents a la descomposició.

Si es té aquest problema s’ha de fer una decocció de l’arrel seca durant deu minuts i prendre-la tres tasses al dia.

 

5.4 L’ortiga combat la icterícia

I ajuda a la recuperació del fetge en cas de malaltia hepàtica.

Els eritròcits estan formats per l'hemoglobina que a la vegada està formada per un grup hemo i pel ferro. Quan aquests glòbuls vermells no són funcionals la melsa els destrueix i s’hidrolitza l'hemoglobina, el ferro es reaprofita per als nous eritròcits i el grup hemo es transforma en bilirubina que es filtra pel fetge i després s’excreta en forma de bilis. Però si existeix un problema hepàtic i aquest procés s’altera la bilis segregada pel fetge s’acumula a la sang i això provoca la icterícia que es manifesta amb l’engroguiment de la pell, dels ulls i les mucoses.

L’ortiga va bé per combatre la icterícia, perquè conté els àcids linoleic i oleic que afavoreixen la secreció de la bilis i perquè conté sofre que garanteix un bon funcionament del fetge.

5.5 L’ortiga és anti-arterioscleròsica

L’arteriosclerosi és una patologia del sistema circulatori provocada per l’aparició d’ateromes a les artèries. Els ateromes són uns cúmuls de naturalesa lipídica, bàsicament colesterol, que s’adhereixen a la paret interior de l’artèria dificultant així la circulació ja que disminueixen el diàmetre de l’artèria en qüestió i com a conseqüència augmenta la pressió sanguínia. Aquests ateromes poden arribar a formar coàguls que es desprenen i viatgen per les artèries fins que en poden taponar alguna provocant així la necrosi (mort) de les cèl·lules que s’alimentaven a partir d’aquesta artèria. Aquest fet pot desencadenar en els pitjors dels casos una embòlia cerebral o a un infart si es tracta d’artèries que alimentaven a les neurones i a cèl·lules cardíaques respectivament.

La riquesa en clorofil·la de l’ortiga activa i millora la circulació sanguínia.

Si es vol aconseguir millorar la circulació i la hipertensió el tractament amb suc d’ortiga del punt 5.1 resulta adequat, però a més a més haurem de vigilar amb la dieta i, per exemple, evitar la sal i els greixos.

5.6 L’ortiga és galactògena

És a dir, té la virtut d’incrementar la producció de llet materna.

Per aconseguir aquest efecte s’ha de prendre un brou vegetal, realitzat amb ortigues i altres verdures o bé s’ha de prendre una infusió amb una cullerada de fulles trinxades d’ortiga minuts abans de donar el pit.

5.7 L’ortiga és antianèmica

L’anèmia és una patologia que es detecta quan la concentració de ferro a la sang disminueix. Però per sort el ferro es pot incorporar ingerint ortigues, per exemple, ja que en tenen un alt contingut i a més a més contenen clorofil·la que estimula la formació dels glòbuls vermells. Però hi ha altres causes que poden provocar anèmia i que l’ortiga també pot curar com les causades per falta de minerals i vitamines ja que conté calci, sals de ferro, silici, clor, coure, zinc, magnesi i níquel i vitamina B5, B2, B1, C, E i K.

Per aconseguir combatre l’anèmia s’ha de prendre un brou vegetal, obtingut amb ortigues i altres verdures. El tant per cent d’hemoglobina i el número de glòbuls vermells s’establirà amb normalitat després d’haver pres el tractament de tres a sis setmanes.

 

 

5.8 L’ortiga és diürètica i depurativa

Aquesta és, potser, la propietat de les ortigues més destacada i més utilitzada en botigues especialitzades en la medicina natural.

Ser una planta diürètica vol dir que té la propietat de facilitar o augmentar la producció d’orina gràcies al potassi, la clorofil·la i els àcids orgànics que conté. A més el potassi fa perdre la gana i per tant és adequat per gent que pateix obesitat degut a l’ansietat per menjar.

Gràcies a aquesta propietat l’ortiga permet:

    • Eliminar aigua: És, doncs, adequada per combatre la hidropesia, el reumatisme, el sobrepès produït per la retenció de líquids i l’ascites, per exemple.

Per aconseguir aquest efecte s’ha de fer una decocció de l'arrel seca durant 10 minuts i prendre tres tasses al dia o bé fer una infusió de dues cullerades de fulles seques per litre d'aigua i prendre-la tres vegades al dia abans dels àpats.

    • Eliminar toxines de la sang: Per tant, és idònia pel colesterol, per eliminar l’excés d’àcid úric i per la diabetis ja que rebaixa el nivell de sucre en la sang encara que no és una solució miraculosa que pugui permetre prescindir de la medicació habitual. I a més a més afavoreix l’expulsió de les pedres del ronyó i millora la circulació ja que elimina l’excés de calci i de lípids i també facilita l’eliminació els clorurs i la urea.

S’obtindran bons resultats per aquestes patologies si es fa una infusió d’un grapat d'ortigues i prenem 3 tasses al dia.

 

 

 

 

5.9 L’ortiga va bé pel reuma

Es va fer un estudi clínic a 152 pacients amb problemes reumàtics els quals se’ls va administrar 1,54g diaris de suc d’ortigues. Al cap de tres setmanes el 70% dels pacients reconeixia un alleugeriment notable dels dolors. Tot i així no està del tot comprovat quin és el principi actiu que combat el reumatisme, encara que es creu que pugui ser l’àcid fòrmic.

A les botigues especialitzades en medicina natural podeu trobar cremes que contenen aquest àcid per acabar amb el dolor d’articulacions, perquè estan inflamades, músculs o tendons. Es recomana, però, reposar molt encara que s’estigui tractant.

A casa podem afegir a l’aigua calenta del bany una infusió d’ortigues per calmar un simple mal d’esquena o mal de genolls. Antigament, però feien servir un mètode una mica més primitiu i dolorós i que ara es troba totalment en desús, però fins i tot era més eficaç. Consistia en fregar sobre la zona afectada l’ortiga recent arrancada.

I és curiós que el corb ja intueix aquesta propietat, perquè si li fan molt de mal els ossos s’estira sobre un formiguer (recordem que les formigues també tenen aquest àcid com a verí) perquè el piquin fins que ja no pot més i així enforteix els ossos.

5.10 L’ortiga com a reconstituent

L'ortiga major és molt rica en minerals i vitamines ja que conté, entre d’altres, ferro, indispensable per a l’absorció d’oxigen, calci, necessari per a la formació dels ossos i les dents i per la transmissió nerviosa, magnesi, la deficiència del qual provoca errors en el creixement i problemes de comportament, i indicis de vitamina B, C i A, necessària per un bon funcionament de la vista i manteniment de la pell. Per això prendre una infusió d’ortiga és molt saludable per al creixement dels nens, per a persones amb problemes de mineralització, com a reconstituent després de trencar-se un ós o després d’estar malalt, afeblit o esgotat o per realitzar cures de primavera.

Les cures de primavera consisteixen en prendre durant nou dies seguits i en dejú una infusió d’ortiga amb suc de llimona, el gust de la qual no es gaire agradable sobretot en dejú si no s’endolceix amb consciència. Als vint minuts ja es pot esmorzar.

L’ortiga combat la ressaca que de bon matí molts pateixen. S’han de bullir les fulles d’ortiga durant cinc minuts, filtrar-la i beure, en dejú, un got amb una mica de suc de llimona. I també podem seguir una fórmula antienvelliment a base d’ortigues. Només s’han de triturar les llavors, macerar-les durant 21 dies en vi blanc (3/4l) i beure un gotet cada dia.

A més a més l’ortiga també inhibeix les infeccions degut al seu contingut d’àcid fòrmic als pèls urticants. Aquest àcid compleix una propietat antisèptica, és a dir, que evita la proliferació de microorganismes i impedeix la seva acció patògena. Per aconseguir aquest afecte haurem de prendre un suc recent fet a partir de l’ortiga fresca.

5.11 L’ortiga alleugereix la coïssor de les úlceres

Les úlceres són unes nafres que es formen a la paret interna de l’estómac degut a l’excés de secreció de suc gàstric ja que conté àcid clorhídric que és corrosiu.

L’ortiga és idònia pel tractament de les úlceres gàstriques ja que en les seves llavors conté àcid linoleic. L’àcid linoleic és el precursor de les prostaglandines, hormones que bloquegen la producció de suc gàstric.

Per aconseguir incorporar l’àcid linoleic de l’ortiga hem de beure l’oli de les seves llavors.

Però també podem posar-hi un altre remei, a part de bloquejar la secreció de suc gàstric, podem incorporar amb una infusió d’ortiga la vitamina B2 (riboflavina) i mucílags, que són els encarregats de mantenir la mucosa, capa que protegeix la paret interna de l’estómac de l’afecte corrosiu de l’àcid clorhídric, per aquest motiu, en aquest tractament, no s’han de prendre les arrels ja que irriten la mucosa gàstrica.

 

 

5.12 L’ortiga va bé per als problemes amb la glàndula tiroide

La glàndula tiroide està situada a la part inferior i anterior del coll i és l’encarregada de controlar el metabolisme i el creixement. El seu funcionament està controlat per l'hipotàlem.

Si tenim problemes a la glàndula tiroide o si tenim un goll (augment de mida de la nou del coll degut a un excés d’activitat de la glàndula tiroide) hem de seguir una alimentació rica en iode i podem complementar el tractament amb dues infusions al dia de dent de lleó i ortiga.

 

6. Ús alimentari

Les ortigues es poden cuinar com una verdura qualsevol i en combinació amb altres verdures i hortalisses i després amanir-les amb oli i sal. El seu gust és semblant a les bledes o els espinacs i fins i tot es diu que les propietats de l’ortiga superen les d’aquests ja que són molt similars però les ortigues no contenen oxalat sòdic i en canvi reuneixen altres principis actius beneficiosos esmenats al llarg de tot l’apartat 5. Són molt saludables ja que en la cuina és valora sobretot que són riques en vitamines i minerals. A més, per cada cent grams d’aquesta planta fresca obtenim de 6 a 8 grams de proteïnes, de 30 a 35 si pel contrari és seca i conté un 9% de fibra.

També és bona la truita i la sopa d’ortigues feta amb api i ceba que es deixarà coure durant vint minuts i que resultarà ideal per a gent amb colesterol i fins i tot es pot acompanyar amb pollastre.

Cuinant-les, perquè no piquin, i ingerint-les podem incorporar moltes de les seves substàncies actives i d’aquesta manera ens aporten les propietats medicinals vistes anteriorment (veure tot l’apartat 5).

S’ha de tenir en compte que després de recollir-les és millor deixar-les reposar durant mig dia, abans de cuinar-les, perquè així les podrem manipular sense que ens piquin. També és aconsellable retirar les tiges i només cuinar les fulles ja que és una planta bastant llenyosa i mastegar la tija no és gaire agradable.

 

Tornar a l'index del treball

 


www.botanical-online.com

El Mon de les plantes
©1999-2011 Botanical-online SL. Tots els drets reservats.. Condicions d'us