Cardó

El material que aquí es treballa té un caràcter informatiu. En cas de dubte consulteu amb el facultatiu.
" Botanical" no es fa responsable dels perjudicis causats per l'automedicació

Aspecte general de la planta

Daniel M. Bou

Nom vulgar: Cardó, escardot, escardassó, pinta de moro, cardot de paraire...etc

Nom científic: Dipsacus fullonum L.

Família :Dipsacàcies

Hàbitat: En llocs herbosos i humits.

Característiques: Planta biennal de la família de les dipsacàcies de fins a 2 m d' alçada. Tiges erectes, rígides , cobertes de forts agullons. Roseta de fulles oblongues amb pecíol curt , que desapareix al segon any per formar una mena de copa de fulles lanceolades i unides per la base . Flors de color violaci en capítols grans de fins a 8 cm que comencen a madurar des de sota. Capítol envoltat per llargues bràctees acabades en espina.

Components actius:

No es coneixen

Propietats:

a) medicinals:

Diürètiques: Per incrementar el volum d'orina en aquells casos en que es produeix retenció, o quan volem fer una dieta per aprimar o també en aquelles malalties de tipus reumàtic i circulatori en les que resulta molt convenient augmentar l' eliminació de toxines per via urinària -àcid úric: malalties circulatòries, hepàtiques, gota, artritis, reumatisme, cel·lulitis, etc - ( Tres tasses al dia amb la infusió de 30 gr. d' arrel per litre d' aigua . Vessar l' aigua sobre l' arrel i deixar-la reposar durant 15 minuts.)

Sudorífiques : En les afeccions del processos respiratoris, tos, refredat, dolor en el pit, etc. , quant és molt convenient augmentar la suor , es pot aplicar el mateix tractament mencionat a dalt.

Estimulants de la gana : La infusió esmentada, utilitzada 10 minuts abans dels àpats, estimula la gana, per la qual cosa resulta adequada en el tractament de trastorns alimentaris con l'anorèxia.

Recol.lecció i conservació: Es convenient recollir l' arrel a finals d' estiu o durant la tardor . Deu d' assecar-se a l' ombra i guardar-se en un lloc sec i hermètic.

ALTRES PLANTES MEDICINALS


	Nom vulgar: Cardó, escardot, escardassó, pinta de moro, cardot de paraire...etc
	Nom científic: Dipsacus fullonum L.
	Família :Dipsacàcies
	Hàbitat: En llocs herbosos i humits.
	Característiques: Planta biennal de la família de les dipsacàcies de fins a 2 m d' alçada. Tiges erectes, rígides , cobertes de forts agullons. Roseta de fulles oblongues amb pecíol curt , que desapareix al segon any per formar una mena de copa de fulles lanceolades i unides per la base . Flors de color violaci en capítols grans de fins a 8 cm que comencen a madurar des de sota. Capítol envoltat per llargues bràctees acabades en espina.

	Components actius: No es coneixen

	Propietats: a) medicinals: `Diürètiques`: Per incrementar el volum d'orina en aquells casos en que es produeix retenció, o quan volem fer una dieta per aprimar o també en aquelles malalties de tipus reumàtic i circulatori en les que resulta molt convenient augmentar l' eliminació de toxines per via urinària -àcid úric: malalties circulatòries, hepàtiques, gota, artritis, reumatisme, cel·lulitis, etc - ( Tres tasses al dia amb la infusió de 30 gr. d' arrel per litre d' aigua . Vessar l' aigua sobre l' arrel i deixar-la reposar durant 15 minuts.) `Sudorífiques` : En les afeccions del processos respiratoris, tos, refredat, dolor en el pit, etc. , quant és molt convenient augmentar la suor , es pot aplicar el mateix tractament mencionat a dalt. Estimulants de la gana : La infusió esmentada, utilitzada 10 minuts abans dels àpats, estimula la gana, per la qual cosa resulta adequada en el tractament de trastorns alimentaris con l'anorèxia.

	Recol.lecció i conservació: Es convenient recollir l' arrel a finals d' estiu o durant la tardor . Deu d' assecar-se a l' ombra i guardar-se en un lloc sec i hermètic.