Alimentos ricos en hierro

Revista de Plantas de Botanical-online

Llimoner

(Citrus limonum Risso)

PROPIETATS MEDICINALS DEL LLIMONER

Característiques del llimoner

Nom vulgar: Llimoner

llimoner

Detall de la planta

camera

Nom científic: Citrus limonum Risso, Citrus limon (L.) Burm

Família: Rutàcies

Hàbitat: Cultivat pels seus fruits i com a arbre de jardí en zones càlides mediterrànies al costat del mar. Probablement deriva de l'espècie "Citrus medica L.", natural de l'Índia.

Característiques: Arbre perennifoli de la família de la rutàcies. Fulles dentades, lanceolades o el·líptiques, acabades en punta. Flors amb pètals blancs interiorment i amb els extrems rosats. El fruit és un hesperidi de fins a 12,5 cm, d'escorça gruixuda i d'un groc fort quan està ben madur.

Components actius:

Els principals components són:

- Flavonoides: hesperidòsid, limocitrina en el pericarp de les llimones espanyoles.

- Àcids: Ascòrbic (Vitamina C), cítric, cafeic (fruit)

- Oli essencial: ric en isopulegol, alfabergamotè, alfa pinè, alfa terpinenè, beta bisolobè, beta bergamotè, beta felandrè, citral, limonè i sabinè (en el fruit, fonamentalment de les llimones de Califòrnia).

- Cafeïna (fulles)

- Pectina

- Minerals: potassi i calci

Propietats medicinals del llimoner

ÚS INTERN

Aparell digestiu: En casos d'intestins massa proclius a una defecació excessiva, resulta útil per a detenir diarrees. Al mateix temps tépropietats anti-ulcèriques que li confereix el beta bisolobè, eliminant l'acidesa gàstrica. Molt adequat en cas d'insuficiència hepàtica, per estimular el fetge (prendre el suc de la llimona a voluntat) (En cas de mala digestió es pot preparar una maceració de escorça amb alcohol de 80º i prendre'n uns 5 gr. diaris.)

Antiesorbútic i vitamínic: Molt ric en vitamina C, per la qual cosa té magnífiques propietats antiescorbútiques i mineralizants, sent molt ric en potassi i calci. La seva capacitat per a regenerar els glòbuls blancs el fa molt adequat per a potenciar les defenses de l'organisme, prevenint l'aparició de moltes malalties

Antimigraña: Al constrènyer els vasos sanguinis pericraneals, la cafeïna, a més de ser estimulant, alleuja el mal de cap, resultant especialment útil en casos de migranya. Aquest component apareix en el te (Camellia sinensis) en la major proporció i apareix en proporcions menors en els fulles d'altres plantes, com el cacau (Theobroma cacao L.), la cola (Cola acuminata), el cafè (Coffea arabica L.) i en les flors d'alguns cítrics com en la taronja (Citrus sinensis (L.) OSBECK) (Infusió de flors seques)

Depuratiu: L'àcid ascòrbic i el limonè li confereixen propietats depuratives, per la qual cosa resulta un excel·lent remei contra el reumatisme, artrosi, artritis, gota, colesterol, arteriosclerosi, l'àcid úric, cel·lulitis, etc. Per a combatre aquestes malalties és molt útil la dieta de la cura de la llimona, que consisteix a prendre el suc d'una llimona diluïda en aigua. Augmentar progressivament la dosi, afegint una llimona diària fins a arribar a 11 o 12. Invertir el procés fins a arribar de nou a una diària.

Aparell respiratori: En les afeccions respiratòries, els components de l'oli essencial li proporcionen propietats antibacterianes i expectorants molt útils en la curació de refredats i grips. L'alfa pinè és a més un antigripal molt important pel que resulta molt adequat prendre suc de llimona en presència d'aquesta malaltia. El suc de llimona resulta també molt útil per a calmar la set i treure la febre quan hi ha febre o quan la temperatura és molt alta.

Aparell circulatori: A més de constituir un bon tònic cardíac, ajuda en la circulació sanguínia, prevé el colesterol, rebaixa la hipertensió, combat l'arteriosclerosi i estimula la formació de glòbuls rojos, sent molt adequat en el tractament de l'anèmia.

Anticancerós: Els principals components de l'oli essencial, mencionats anteriorment, posseeixen propietats anticancerores i antitumorals, prevenint la formació de cèl·lules canceroses i ajudant a què no es produeixen metàstasi en el cas que esta malaltia ja s'ha desenvolupat. Es reconeix el suc de llimona com un bon antioxidant i alcalinizant, per la qual cosa contribueix a restablir l'equilibri cel·lular.

Diürètic: Pel valor estimulant de la cafeïna o el mateix àcid ascòrbic, pot utilitzar-se com com a diürètic en tractaments d'obesitat, a l'augmentar la micció, eliminant líquid corporal. (Suc de llimona)

ÚS EXTERN

Halitosi, gingintivitis i càries: Per les seves propietats bacterianes és adequada per a eliminar el mal alè i protegir la boca contra les infeccions que produeixen inflamació de les genives. D'igual manera resulta útil en el tractament de les úlceres de la boca. (Glopeigs amb el suc)

Pell i ungles: El suc de llimona és molt adequada per a combatre les impureses de la pell, constituint un dels millors astringents.Un parell d'aplicacions diaris sobre els grans, barbs, crostes, taques de la pell, etc. ajuda a la desaparició de les mateixes. D'igual manera l'alfa terpineol i l'àcid ascòrbic fan d'aquest fruit un vulnerari reconegut molt adequat en la cicatrització de llagues o ferides o picadures d'insectes. (A més del suc, podem utilitzar l'essència diluïda en aigua per a la mateixa finalitat). Una bona manera de regenerar les ungles, fent-les més forts, és realitzar banys en suc de llimona durant uns minuts cada dia, per el matí i abans d'anar al llit.

Amigdalitis i otitis: Davant de l'aparició d'angines o dolor de gola, pot resultar útil realitzar gargarismes amb el suc. D'igual manera, podem utilitzar el suc de llimona aplicada amb un cotó fluix mullat dins de l'oïda quan sentim dolor en esta zona.

Reumatisme: Per a alleujar els dolors articulares produïts per les malalties reumàtiques es poden realitzar friccions amb l'oli essencial en les zones afectades.

ALTRES USOS

En la cuina s'utilitza la llimona per a decorar i aromatitzar molts plats. Així s'utilitza habitualment amb el peix i amb les ensalades. Apareix com a complement de molts còctels a què els aporta el seu aroma i les seves propietats digestives i entra, sobretot, com a primer component en la fabricació de la llimonada, beguda molt recomanable, sempre que estigui feta d' una manera natural amb 'elaboració casolana, per a treure la set i per totes les seves propietats medicinals

Fabricació casolana de la llimonada

Ingredients:

4 llimones
1 tassa de sucre integral (Es pot substituir per mel)
1 litre i mig d'aigua

Preparació:

Tallar les llimones per la meitat. Esprémer-les i abocar el suc en una gerra. Colar el suc i afegir el sucre i l'aigua. Remoure bé i refredar.


Composició alimentària del suc de llimona (per cada 100 gr.)

Aigua: 91 gr
Proteïnes: 0,38 gr
Calories: 24 kcal
Fibra: 0,5 gr
Potassi: 124 mg
Calci: 7 mg
Fòsfor: 6 mg
Magnesi: 6 mg
Vitamina: C 46 mg

En la llar es pot utilitzar el suc de llimona o la polpa del fruit com a producte de neteja, substituint els productes químics que moltes vegades desprenen gasos tòxics. Així doncs pot servir per a netejar inodors, metalls

La indústria dels cosmètics utilitza els més de 30 components aromàtics de l'escorça de la llimona perquè molts productes de consum desprenguin una olor agradable. Entre aquests, podríem mencionar el citral o el limonè.

Toxicitat de la llimona

Totes les espècies de citrus contenen olis essencials fototòxics-irritants, produint reaccions als què s'exposen a fortes dosis de rajos ultravioleta (aquells que van a realitzar activitats a alta muntanya). Entre aquestes reaccions trobem pústules en els llavis o dermatitis en aquelles parts exteriors del cos que han entrat en contacte amb el suc, produïts pels components fototòxics. Resulta perquè convenient no beure suc de llimona si anem a estar exposats a radiacions molt forts o en persones al·lèrgiques als seus components. L'oli essencial està també contraindicat en l'embaràs i en la lactància.

El suc de llimona resulta perillós per a les dents perquè ataca la placa dental i pot engroguir-la. Una bona solució per a evitar-lo consisteix en beure-ho ajudant-nos d'una palleta.

Ús: Les llimones han de consumir-se frescos. L'època de recol·lecció va des de la tardor a la primavera

Altres cítrics

Taronger: (Citrus sinensis (L.) Osbeck)

Poncemer: (Citrus medica L.)

Molt semblant a la llimera però de fruits més grans i més arrodonits, escorça més gruixuda i suc més agre. Sol aconseguir entre 3 i 5m.

Components actius: Essència de cidra, formada de limonè, dipantè i citral, a més d'un
glucòsid: L'hesperideta.

Parts actives: El fruit

Propietats medicinals: El xarop de poncemer és estimulant, aromatitzant i edulcorant.

Pomelo: (Citrus Paradisi)

Bergamoter: (Citrus Bergamia Risso)

Taronger amarg
: (Citrus Aurantium L.)

Més informació sobre plantes al llistat superior.

Altres artícles d' interés

El material que aquí es traballa té caràcter informatiu. En cas de dubtes, s'ha de consultar al facultatiu.
"Botanical-online" no es fa responsable dels perjudicis soferts per l'automedicació.

© 1999-2017 Botanical-Online SL. Tots els drets reservats.

Veure versió mòbil