Alimentos ricos en hierro

Revista de Plantas de Botanical-online

Propietats de les pomes

(Malus domestica Borkh.)

PROPIETATS MEDICINALS DE LA POMERA

Característiques de la pomera

Nom vulgar: Pomer

pomera

Detall de les fruits i les fulles

camera

Nom científic: Malus domestica Borkh.

Familia: Rosàcies

Hábitat: Arbre originari d'Orient format per hibridació d' espècies silvestres. Es pot trobar conreat a molts llocs del món i algunes vegades naturalitzat

Característiques: Arbre perenne de la família de les rosàcies de fins a 15 metres. Tiges grisenques i branquillons pubescents. Fulles eliptico-ovades amb l'envers cobert de borra, dentades de fins a 15 cm de llargada. Flors blanques o rosades de fins a 5 cm. El fruit (poma) és un pom de més de 5 cm de color molt variable segons les varietats.

Components actius: Els principals components són:

- Pectina: Actua com una fibra soluble. Ajuda en la dissolució del colesterol i és una bona arma contra la diabetis.

- Aminoàcids: Cisteïna (component dels teixits. Elimina les toxinas del fetge); glicina (antiàcid natural i responsable del sistema immunitari), arginina (molt necessària per al creixement muscular i la reparació dels teixits, responsable al costat de la glicina del sistema immunitari), histidina (vasodilatador i estimulador del suc gàstric. Combat l'anèmia, l'artritis i és molt útil per a les úlceres), isoleucina (necessària per a un creixement adequat i per a l'equilibri del nitrogen), lisina (intervé en la producció d'anticossos, la construcció dels teixits i l'absorció del calci), serina (ajuda a enfortir el sistema immunitari), valina (afavorix el creixement infantil i intervé en l'equilibri del nitrogen), metionina (necessària per a la producció de la cisteïna, ajuda a combatre el colesterol)

- Àcids: glutamínic (antiulcerós, tònic, incrementa la capacitat mental), linoleic (Vitamina F) màlic, oleic, palmític i cafeic.

- Sucres: fructosa, glucosa i sacarosa.

- Sorbitol: Ajuda en els problemes d'intestins.

- Fibres

- Calci, ferro, magnesi, nitrogen, fòsfor, potassi...

Propietats medicinals de la poma

ÚS INTERN

Antiinflamatòria de l'aparell digestiu: En casos d'inflamació de l'estómac, intestins o de les vies urinàries. (Decocció d'uns trossos de poma durant 15 minuts en 1 litre d'aigua. Prendre tres gots al dia)

Antiàcida: El seu contingut en pectines, així com la influència de la glicina, que és un antiàcid natural la fan molt adequada pel tractament d'acidesa estomacal. Pel sol fet de menjar uns trossos de poma, notarem un gran alleugeriment, per la qual cosa la seua ingesta continuada es convertix en un bon substitut d'altres antiàcids químics.

Antidiarreica i laxant suau:Encara que sembli contradictori el seu alt contingut en pectines la convertixen en un bon regulador de l'aparell de l'intestí, de manera que es constituïx un laxant suau en casos de restrenyiment, especialment quan es menja a primeres hores del matí. Al mateix temps el valor absorbent de les pectines la fan ideal en casos de colitis, diarrea, gastroenteritis i entots aquells casos en què es manifeste una defecació massa abundant i blana.

Diürètica i depurativa: Afavorix l'eliminació de líquids corporals, sent molt adequada en casos d'obesitat, malalties reumàtiques. Pel seu contingut en cistina i arginina, així com l'àcid màlic, resulta molt adequada per a eliminar les toxinas que s'emmagatzemen en el cos i que, a més de combatre o impedir les malalties anteriorment citades, són molt adequades en afeccions com àcid úric, gota, etc.

Anticatarral: En cas de bronquis o de tos, així com quan es té el pit carregat, és molt adequada esta planta pels seus valors expectorants (Infusió de 15 gr. de flors seques per litre d'aigua. Prendre tres gots al dia)

Anticolesterol: La metionina i l'alt contingut en fòsfor resulten fonamentals en el control del colesterol.

Hipotensora: El valor vasolilatador de l'histidina la converteixen en en un bon aliat per a rebaixar la pressió sanguínia en casos d'hipertensió. (Infusió d'una culleradeta de flors i fulls secs per got d'aigua. Deixar reposar 10 minuts i prendre dos gots al dia)

Sedant: Pel seu contingut en fòsfor, resulta un aliment amb valors sedants, molt adequat per a prendre'l abans d'anar-se'n a dormir, amb la qual cosa ajuda a dormir millor.

Febrífuc: Per a rebaixar la febra. (Decocció de 60 gr. per litre d'aigua durant 15 minuts. Colar i prendre 2 gots al dia)

ALTRES USOS

Aliment: Resulta un fruit excel·lent que, a causa del seu caràcter bàsic, podem dir que és l'únic fruit que es pot menjar amb qualsevol tipus d'aliment i a qualsevol hora del dia, sense produir incompatibilitats alimentàries. Amb ella, a banda de menjar-la crua, cuita, sola o combinada amb altres aliments, s'elaboren productes tan coneguts com:

  • La sidra: Líquid de contingut lleugerament alcohòlic (Un màxim de 8º) que s'obté per fermentació de la polpa picada dins de recipients de fusta durant 7 o 8 dies. El líquid resultant ha d'introduir-se en un altre recipient durant un parell de mesos i després es col·loca dins de botelles que emmagatzemarem en un lloc fred i fosc. És un bon remei contra la set i conserva la majoria de les propietats de la poma, encara que, pel seu contingut en alcohol, no ha d'abusar-se de la mateixa.

  • El sirop de poma: Tipus de melmelada que es forma al bullir durant diverses hores el suc de poma fins que aquest pren la consistència de la mel. Després s'esterilitza amb la tècnica d'introduir-lo al bany Maria. Resulta "una melmelada" molt nutritiva per la presència de molts sucres, principalment fructosa.

  • La compota de poma: Es realitza mitjançant un procés semblant a l'anterior, però esta vegada bullint la poma sencera pelada.

- Els principals valors nutricionals de la poma són els següents per cada 100g:

Aigua 84 g.
Calories 59 kcal.
Carbohidrats 15 g.
Proteïnes 0.19 g.
Fibres 2.7 g.
Lípids 0,4 g.
Potassi 115 mg.
Calci 7 mg.
Fósfor 7 mg.
Magnesi 5 mg.
Sofre 5 mg.
Ferro 0,18 mg.
Vitamina B3 (Niacina) 0, 17 mg.
Vitamina A 53 U.I.
Vitamina E 0,4 mg.

Cosmètica: Per les seues propietats astringents, la poma s'ha usat des de l'antiguitat per a elaborar màscares facials, a fi d'eliminar impureses i reafirmar la pell.

Toxicitat: La poma manca de toxicitat, si exceptuem la ingestió de les seves llavors que, com en totes les rosàcies contenen àcids que combinats amb els sucs gàstrics produïxen cianur, encara que la ingesta d'aquestes hauria de ser molt gran i voluntària com sembla que va ocórrer amb un home en U.S.A., per a produir un resultat fatal.

Recol·lecció i conservació: Les flors i els fruits han de recollir-se quan comencen a florir i a madurar. Les flors hauran d'assecar-se a l'ombra i guardar-les en un recipient ben tancat. Les pomes hauran de conservar-se en un lloc fosc i fresc.

Més informació sobre plantes al llistat superior.

Altres artícles d' interés

El material que aquí es traballa té caràcter informatiu. En cas de dubtes, s'ha de consultar al facultatiu.
"Botanical-online" no es fa responsable dels perjudicis soferts per l'automedicació.

© 1999-2017 Botanical-Online SL. Tots els drets reservats.

Veure versió mòbil