Components actius:

• Fulles: Glucòsid oleouropeïna, tanins, dextrosa, manitra dextrogira, hidrocarburs...
• Fruits: Oli ( format fonamentalment per àcid oleic- àcid gras insaturat-, també en petites quantitats els àcids linoleic, palmític, així com diolenines i greixos sòlids.

Parts útils:

Les fulles, els fruits i l' escorça.

Propietats medicinals:

Ús intern

Hipotensora Disminueix la pressió sanguínia i es molt eficaç en casos d' arterioesclerosi donat que presenta un gran poder vasodilatador, la qual cosa preveu l' angina de pit, per la dilatació de l' artèria coronària.( Infusió d' uns 60 gr. de fulles seques per litre d' aigua. Prendre 3 tasses al dia )

Diürètica, antiglucèmica: Augmenta la producció d' orina per la qual cosa afavoreix l' eliminació d' impureses de l' organisme, essent molt interessant en el tractament de la diabetis, inflamacions del fetge ( hepàtica )o càlculs biliars. ( La mateixa infusió vista prèviament pot servir en aquests casos) (Prendre un parell de cullerades petites en dejuni.)

Antifebrífuga: Per rebaixar la febre ( Decocció de 60 gr. de fulles seques durant un quart d' hora. Prendre 3 tasses al dia) ( Maceració de 60 gr. d'' escorça en 250 gr. d' alcohol de 70·. Prendre 20 gotes tres vegades al dia)

Laxant:En casos de restrenyiment es pot prendre un parell de cullerades petites d'oli cru en dejuni.

Hemorroides: S' utilitza l' escorça ( Decocció de 30 gr. per litre d' aigua. Rentar la zona afectada)

Anti-colesterol : Donada la riquesa de l' oli d' oliva en greixos insaturats es recomana el seu us com a oli alimentari per combatre el colesterol, afavorint l' absorció de les vitamines liposolubles E, A, D i K.

Ús extern:

Dermatològic:Per curar ferides, nafres o qualsevol afecció a la pell (Barrejar l' oli amb vi negre o amb mel ) (Decocció de 30 gr. de fulles seques per litre d' aigua. Mullar la zona afectada)

En aquest sentit és molt famós el Balsam del samarità que es forma barrejant a parts iguals oli d' oliva, vi blanc i clara d' ou. Despres de batre la barreja es fomarà una pasta la qual s' plicara sobre la pell.

Altres usos:

Alimentari: De l' olivera emprem fonamentalment el fruit ( les olives) de dos maneres:

• Per menjar-les adobades, es a dir amb un tractament adequat per extraure la seva acidesa i fer-les comestibles. Aquest es un procediment que es fa sotmeten-les amb un bany de sosa càustica que es la que li extreu l' acidesa i després es conserven en salmorra. ( amb una solució salina molt concentrada).També existeix la possibilitat de menjar-les verdes. Una vegada collides, quant encara no han madurat, s' han de matxucar i posar-les en un bany amb aigua que s' ha de canviar diàriament durant uns deu dies. Després ja es poden posar en salmorra i es amaneixen al gust de cadascun, des de la típica forma de fer-ho amb herbes ( saborija, fonoll, llorer, etc.) fins a afegir-les altres condiments com all o pebre.

  Les olives menjades abans dels àpats produeixen una estimulació de l' aparell digestiu, però, donat el seu al contingut en sal, no es apropiat menjar-ne moltes, especialment en casos de hipertensió u obesitat.

• Per l' extracció de l' oli, que es pot fer:

  Per mitjans físics ( Per premsat del fruit o per centrifugació del qual raja el que es coneix com a oli d' oliva verge extra- fins a un contingut del 1% en àcid oleïc, del oli d' oliva verge - amb un 2% d' acidesa, fins a arribar a l' oli lampant que supera el 3'3 % d' acidesa i que s'ha d' emprar per altres usos que no siguin alimentaris.( rep aquest nom perquè abans s' utilitzava com a combustible per encendre les làmpades.

  Per mitjans químics, mitjançant dissolvents que donen lloc als denominats olis refinats.

  Els residus no comestibles són aprofitats per adobar els camps.

Dissolvent: Donades les sever propietats representa un mitja adequat per dissoldre els principis actius de les plantes.

Recol.lecció i conservació: Les fulles i l' escorça es poden recollir durant tot l'any. Les olives a la tardor o hivern. Fulles i escorça s' han d'assecar i conservar en un recipient sec i ben tancat.