| TORNAR A PLANTES MEDICINALS |
|
TRIFOLIUM
PRATENSE L.
|
TRÈVOL DE PRAT
|
|
Detall
de l'aspecte de la planta amb les fulles i les flors
|
![]() |
|
|
|
|
| Nom vulgar: Trèvol | ||
| Nom científic : Trifolium pratense L. | ||
| Família: Papilionàcies | ||
| Hàbitat:En prats i llocs herbosos | ||
|
|
Característiques:
Planta perenne de la família de les Papilionàcies de
fins a 60 cm. Tiges erectes i piloses. Fulles trifoliades amb tres folíols
ovals curtament peciolats. Anvers verd clar, generalment amb una taca
blanca; revers més blanquinós; estípules triangulars
. Flors de color rosat o, amb menor freqüència, blanquinoses
de fins a 1, 5 cm en inflorescències de fins a 3 cm de diàmetre.
|
|
|
Components: Àcids:ascòrbic, salicílic, cafeic ( flors ) oxàlic, glutamínic (planta) Genisteína (planta) Colina (planta) Eugenol (flor) Formononetina (Flor) Flavonoides (planta seca) Aminoàcids : Arginina, histidina, isoleucina, , treonina, valina, leucina, lisina, metionina, serina (planta) niacina, tiamina (flor) Fibra (planta) Minerals: Calci, potassi, fòsfor, magnesi, manganès, seleni, crom, cobalt, sodi, ferro (flor)
|
||
|
|
Ús interno Càncer:
Recentment se esta estudiant al trèvol com un recurs per
a combatir el càncer. Sembla que la genisteína impedeix
o fa disminuir els tumors cancerosos, especialment entre els fumadors
i, sobretot en els fumadors de pipa mes propensos a desenvolupar càncers
de boca i de llengua. La genisteína és un component
que pot trobar-se, a més de en aquesta planta, en altres com
els cacauets o la soja. Per tant les infusions d'aquesta planta o
menjar aliments que continguin genisteína sembla ser una bona
manera d'impedir el desenvolupament d'aquesta malaltia o una bona
manera de prevenir la seva aparició. ( Infusió d'una
una cullerada petita de fulles seques per tassa d'aigua. Un parell
de tasses al dia. Abans d'engolir, és convenient realitzar
unes rentades bucals) (Aplicacions tòpiques amb un cataplasma
feta amb el suc de les fulles aplicada sobre la zona afectada.) Aparell
respiratori :El trèvol constitueix un expectorant
útil en afeccions respiratòries. Protegeix les mucoses
de les vies respiratòries, ajuda a expulsar les mucositats
i exerceix una funció calmant contra els espasmes , per la
qual cosa resulta molt útil en la irritació dels pulmons
que produeix la bronquitis o com a alleugeriment per a calmar la
tos. ( Infusió d'una una cullerada petita de fulles secs
per tassa d'aigua. Un parell de tasses al dia.) Dolor
de la menstruació i alleugeriment en la menopausa
: Pel seu contingut en formonotenina, un fitoestrogen vegetal, regula
la descompensació hormonal que es produeix durant la menstruació
i, especialment, en la menopausa, ajudant a alleujar els dolors
que normalment l'acompanyen, així com altres factors secundaris
que produeix la perduda de la menstruació , com les sufocacions,
palpitacions, mal de cap, etc. Igualment sembla influir en relantizar
el procés de descalcificació i els problemes cardíacs
que acompanyen a la menopausa, tal com s'ha demostrat en estudis
realitzats sobre l'ús d'extractes d'aquesta planta.( Infusió
d'una una cullerada petita de fulles secs per tassa d'aigua. Un parell
de tasses al dia.)
Metabolisme:
Té propietats diürètiques suaus així que
pot ser utilitzat per a tractar problemes com l'obesitat, o malalties
reumàtiques, com l'artritis o a gota . ( Infusió
d'una una cullerada petita de fulles secs per tassa d'aigua. Un parell
de tasses al dia.)
Ús extern
Pell:
Usat externament posseeix propietats astringents i vulneraries que resulten
útils en el tractament de malalties de la pell, com a
èczemes, o en ferides que presenten dificultats en la
seva curació. (Netejar la zona afectada amb la infusió
d'una una cullerada petita de fulles secs per tassa d'aigua) Aquesta
mateixa propietat pot utilitzar-se per a tractar els ulls inflamats
o dolorits o combatre la irritació o la picor que generen
afeccions oculars, com la conjuntivis.
ALTRES USOS
Planta
comestible: El trèvol és una planta silvestre que
es pot menjar. Les seus fulles tendres es poden utilitzar en amanides
o cuites, aportant una quantitat molt gran de minerals, especialment
calci, potassi i magnesi i aminoàcids . Les flors seques i llavors
poden donar sabor al pa. Alguns pobles antics, com els indígenes
americans, fins i tot regaven els camps silvestres perquè produïren
més. Farratge:
És una planta que en la seva varietat Trifolium pratense L.
var. sativum s'utilitza com a farratge per a produir fenc. Resulta
molt útil en agricultura perquè el seu cultiu enriqueix
de nitrogen la terra on es cultiva, al ser capaç de captar el
nitrogen atmosfèric i fixar-lo en els seus nòduls radicals,
fent que la terra sigui més rica en aquest component.
Els
fitoestrogens que conté la planta semblen ser els responsables
dels casos d'esterilitat o malformacions congènites així
com nanisme o deformacions en els malucs en bestiar que pasturava quasi
exclusivament d'aquesta herba. Més habitual solen ser els casos
d'inflor en animals.
|
|
![]() |
Recol·lecció i conservació: Les fulles i les flors es recolliran a l'estiu. S'han d'assecar a l'ombra i guardar en un lloc eixut i ombriu dins de saquets de roba o pots de vidre.
|
|
Copyright ©1999-2008 Botanical-online SL. Tots els drets reservats.