Característiques del garrofer

¿Què és el garrofer?

Característiques del garrofer (Ceratonia siliqua)

Nom vulgar: Garrofer, garrover (arbre), garrofes (fruits) i garrofí (llavor)

Nom científic: Ceratonia siliqua L.

Família: Papilionàcies o lleguminoses (Fabaceae o Fabàcies)

Hàbitat: Arbre cultivat a les regions mediterrànies càlides de sòls calcaris i subespontani en llocs secs i pedregosos, no gaire allunyats de la mar.

Distribució: Àmpliament estès per la regió mediterrània. Actualment es troba a molts països amb climes semblants al mediterrani, com al Nord i al Sud d’Àfrica, algunes regions dels Estats Units i Austràlia.

Descripció del garrofer

Arbre perenne de la família de les papilionàcies de fins a 10 m. d’alçada. Les arrels de garrofer són molt profundes, capaces de captar l’aigua subterrània acumulada durant l’hivern i resistir èpoques de sequera.

Tiges llises, amb moltes protuberàncies, de color grisenc.

Fulles alternes, compostes, paripinnades de 10 a 20 cm de longitud. Folíols de 3 a 5 cm de longitud, amb el feix brillant, coriacis i amb pecíol curt.

Flors sense corol·la, molt poc vistoses, de tres tipus: masculines (només amb cinc estams), femenines (amb un sol pistil), i flors hermafrodites (combinen els dos elements anteriors).

Dibuix de flors de garrofer. No té els pètals. D’esquerra a dreta: flor masculina (només amb estams), flor hermafrodita (amb estams i pistil) i flor femenina (només amb pistil). Dibuixos per cortesia de ©Dibuixosparapintar

Foto detall flors de garrofer

Foto detall flors de garrofer

El fruit és un llegum indehiscent de fins a 25 cm., de color marró, fosc quan està ben madur, la polpa del qual és molt rica en sucres.

Foto dels fruits del garrofer, les garrofes

Al seu interior conté llavors, anomenades garrofins, que són riques en mucílags i galactomanans. A partir d’aquestes llavors s’obté un espessidor alimentari anomenat farina de garrofí o goma de garrofa (antigament anomenada carubina).

Foto dels fruits partits amb les llavors, que es coneixen com a garrofí

Recol·lecció i conservació de garrofes i escorça de garrofer

Els llegums (garrofes) s’han de recollir, en cas que es necessitin ben secs, a final d’estiu o principis de tardor. Si s’han d’utilitzar abans, es poden recollir a mitjan primavera. L’escorça es pot fer servir durant tot l’any.

Components del garrofer

• Tanins (Fulles i escorça)
• Fibra: Cel·lulosa, hemicel·lulosa, galactomans, mucílags i gomes (Llavors), Cel·lulosa (Fruits i llavors), Pectina, xilosa, galactana, pentosana (fruit)
• Hidrats de carboni : Sacarosa o sucre, midó, pinitol, fructosa, glucosa , fructosa (Fruit)
• Proteïnes (Llavors): La farina de garrofa (que inclou el fruit i les llavors mòltes) conté aproximadament un 5% de proteïna. Destaca perquè el 60% del seu contingut en aminoàcids està constituït per àcid aspàrtic, àcid glutàmic, alanina, glutamina, leucina i valina. També aporta molta arginina, lisina, glicina, prolina, tirosina, fenilalanina.
• Greixos: (Fruits i llavors): àcids linoleic, oleic i esteàric, principalment.
• Minerals: Potassi, calci, magnesi, ferro, manganès, zinc i coure.
• Salicilats (Llavors): amb propietats antiinflamatòries, febrífugues i uricosúriques
• Flavonoides: Quercetina, àcid gàlic, proantocianidines i derivats tànics
• Saponines (Fruit)
• Beta sitoesterol (Llavors)

Més informació sobre el garrofer, la garrofa i altres aliments natural.

Escrit per Editorial Equip de Botanical-online encarregat de la redacció de continguts

14 Agost, 2026