Matapoll

PROPIETATS DEL MATAPOLL

Dibuix de Daphne gnidium L.

Característiques del Matapoll

Nom científic: Daphne gnidium L.

Família: Timelàcies

Hàbitat: Europa mediterrània i Orient Mitjà. A la vora dels boscos mediterranis, matolls i parets de cultius de secà.

Principis actius: Mezerina, daphnetina, àcids resínics i el glucòsid dafnina.

Parts actives: Tota la planta, especialment els fruits

Usos: Tradicionalment s’ha emprat com un purgant dràstic, especialment l’escorça seca en forma de polsim. També en ús extern en forma de emplastres per eliminar furóncols o assecar ferides. Fins i tot per eliminar els polls del cabell o les paparres dels animals.

Donat el seu perill, es desaconsella la seva utilització en qualsevol dels productes tradicionals mencionats.

Té la particularitat de ser altament atractiva per a les perdius i les gallines, les que ingereixen els seus fruits amb gran afició.

Toxicitat: Extrema.

Dibuixos de Daniel Martínez Bou

Dibuix del fruit de Daphne gnidium L.

Dibuix de la flor de Daphne gnidium L.

Símptomes: En ús intern produeix una violenta irritació de l’aparell digestiu per inflamació de les mucoses que es manifesta en vòmits, fins i tot sanguinolents, cremor, dolor de cap, vertigen i disminució del ritme cardíac, fins a arribar a produir la mort, especialment amb la ingesta de fruits que són particularment tòxics pels infants. Símptomes semblants es produeixen en animals quan es mengen els fruits, l’escorça o les fulles. En casos greus presenta un percentatge de mortalitat d’un 30%

L’aplicació externa d’emplastres sobre la pell produeix ampolles molt doloroses, per la qual cosa s’aconsella emprar altres mètodes.

Actuació mèdica: Administració de vomitius, rentat d’estómac i tractament contra la dermatosi.

Més informació sobre plantes