CAPUTXINA

Nom científic: Tropaeolum majus L.

Nom vulgar: : Capuchina

Família:Tropaeolàcies

Hàbitat: Planta de jardí procedent del Perú.

Principis actius: Heteròsids sulfurats: glucotropeolòsid y glucotropaelòsid. Àcid oxàlic Espilantol

Parts actives: Tota la planta, menys les arrels i especialment les plantes jovents o els brots tendres, sent les llavors les que presenten una major toxicitat.

Usos : - Medicinals: S'ha utilitzat en medicina casolana com a estimulant del cabell, per a prevenir la seva caiguda i afavorir la seva conservació. Les preparacions es realitzen fonamentalment mitjançant friccions amb el líquid resultant d'una infusió al 2 % o amb una mica de extracte fluid. També es pot rentar amb xampús on es dilueix el extracte fluid diluït al 5 %. Un altra possibilitat es picar la planta i formar una pasta s'aplica externament sobre el cuir cabellut. Igualment, en ús extern, se li atribueixen propietats demulcents i vulneraries , considerant-se un bon remei per a curar les ferides o rebaixar les inflamacions. Per les seves propietats antimicrobianes, se li atribueixen valors desinfectants, especialment en totes aquelles infeccions produïdes per fongs. En ús intern, per la seva riquesa en vitamina C, les flors i fulls s'han utilitzat menjades fresques per a combatre l'escorbut. També els capolls florals, confitats en vinagre, s'han utilitzat com a substituts de les tàperes. Picant la planta s'obté un suc que ha sigut emprat per a afavorir la circulació, sobretot de les cames i dels dits. El mateix suc també s'ha utilitzat per a augmentar la micció i afavorir la menstruació. Les infusions de la planta seca es consideren adequades per a tractar problemes respiratoris relacionats amb afeccions bacterianes, en casos com a bronquitis, angines, grip, etc. En aquest sentit els seus components semblen exercir una funció tant bacteriana com expectorant, eliminant els bacteris o ajudant a expulsar les mucositats pectorals. - Jardineria: Com a planta de jardineria per les seves boniques flors. Dins d'aquest apartat cal considerar les seves propietats repel·lents de les plagues del jardí, especialment contra els pugons . Per a això s'utilitza el líquid resultant de realitzar una infusió amb totes les seves parts aèries, amb el qual es mullen les plantes. Donada la toxicitat dels seus components , es desaconsella la seva utilització en preparats casolans.

Toxicitat: Considerable. Afecta fonamentalment a l'aparell digestiu i als ronyons , produint irritacions de considerable importància en persones que es manifesten sensibles als seus components i sempre que es sobrepassin les dosis establertes. . Especialment s'ha de tenir en compte la seva administració en persones que tinguin úlceres gastrointestinals o afeccions en el ronyons. Símptomes: Mal de panxa, vòmits, diarrees, En ús extern, el contacte amb la pell pot produir dermatitis. Tractament: Buidatge d'estómac, rentatge gàstric, i administració d'emol·lients. Cultiu