Nom científic: Ficus carica L.	Ficus carica L.
Família: Moràcies
Hàbitat: : Nativ del SO d' Āsia , es troba naturalitzada en el S. d' Europa, apareixent en llocs rocosos i cālids de la Mediterrānia. Molt conreada pels seus fruits i com arbre decoratiu en tota Europa
Principis actius: Aminoācids (Alanina, aspartina, arginina, cistina, glicina, lisina, lipasa, felinanina ) Enzims (Esterasa, ficina, fucomarina ) Sucres ( glucosa, galactosa) Vitamines ( - beta-carotč- (A) ācid ascōrbic (C) ) Ācid linoleic, niacina, ācid mālic, ācid oleic, pectina Minerals: potassi, fōsfor, magnesi, mangančs, coure, calci...etc)
Parts actives: El làtex de les fulles, les tiges i el fruit, especialment quan estan verdes.
Usos : En ús intern s' ha emprat per combatre el restrenyiment , la bronquitis i per les seves propietats alimentàries. en ús extern, el làtex s' aplica sobre les berrugues per eliminar-les. Veure detalls com a planta medicinal en "Botanical"
Toxicitat : Mitjana. Per contacte amb el làtex que té una acció irritant sobre la pell, per acció de les fucomarines. També el simple contacte amb aquesta planta pot produir fotosensibilitat que es mostra en forma de vesícules. S' ha d' evitar menjar fruits que estiguin verds, donat que poden resultar tòxics per l' aparell digestiu i poden produir lesions a les mans. Símptomes: Exteriorment, aparició de vesícules, taques més fosques a la pell, picor...etc. interiorment irritació de l' aparell digestiu, diarrea, vòmits... etc. Tractament : Rentar la zona afectada de la pell i aplicar corticoides. aplicació de vomitius i rentat de estómac.