Alimentos ricos en hierro

Revista de Plantas de Botanical-online

Ricí toxicitat

(Ricinus communis L.)

PROPIETATS DEL RICÍ

ricí

Dibuix de Ricinus communis L.

Característiques del Ricí

Nom científic: Ricinus communis L.

Família: Euforbiàcies

Hàbitat: Originari d'Àfrica central, apareix com a planta ornamental en totes les regions de la zona tropical o subtropical. Cultivat també per a la producció d'olis industrials en diversos països del món, tant d'Europa, Àsia i Àfrica, especialment a Brasil i l'Índia. Va ser utilitzat com a planta medicinal durant prou temps

Components: Ricina (proteïna)

Parts actives: Tota la planta, especialment les llavors

Usos: Ús com a planta medicinal en medicina casolana; internament laxant o purgant (en dosis majors) o com vermífug (per a expulsar els cucs intestinals). En ús extern, una vegada extret el seu oli per pressió i refinat, per a pomades de la pell (cicatrització de ferides, pústules, grans o hemorroides).

Històricament es va emprar, en les torxes o cresols d'enllumenat. En l'actualitat, industrialment, s'utilitza l'oli de les seves llavors com lubricant i en la producció de perfums o sabons, betum, fungicides, tintes d'imprimir, indústries del plàstic, etc. Donada la seva perillositat no ha d'usar-se en remeis de tipus casolà !!!

Toxicitat del ricí

Extrema. Produïx la mort en adults amb dosi de tan sols 10 llavors i en nens de 2 a 3.

Símptomes: vòmits, arítmia cardíaca, dificultat respiratòria, convulsions i mort.

Tractament: Rentat d'estómac, respiració artificial.

Més informació sobre plantes al llistat superior.

Altres artícles d' interés

El material que aquí es traballa té caràcter informatiu. En cas de dubtes, s'ha de consultar al facultatiu.
"Botanical-online" no es fa responsable dels perjudicis soferts per l'automedicació.

© 1999-2017 Botanical-Online SL. Tots els drets reservats.

Veure versió mòbil