Nom científic: Ricinus communis L.	Ricinus communis L.
Família:Euforbiàcies
Hàbitat: Originari d'Àfrica central, apareix com a planta ornamental en totes les regions de la zona tropical o subtropical. Cultivat també per a la producció d'olis industrials en diversos països del món, tant d'Europa, Àsia i Àfrica, especialment a Brasil i l'Índia. Va ser utilitzat com a planta medicinal durant prou temps
Components: Ricina ( proteïna)
Parts actives: Tota la planta, especialment les llavors
Usos : Ús com a planta medicinal en medicina casolana; internament laxant o purgant ( en dosis majors) o com vermífug ( Per a expulsar els cucs intestinals ) En ús,extern, una vegada extret el seu oli per pressió i refinat, per a pomades de la pell ( cicatrització de ferides, pústules, grans o hemorroides ) Històricament es va emprar, en les torxes o cresols d'enllumenat. En l'actualitat, industrialment, s'utilitza l'oli de les seves llavors com lubricant i en la producció de perfums o sabons, betum, fungicides, tintes d'imprimir, indústries del plàstic, etc.. Donada la seva perillositat no ha d'usar-se en remeis de tipus casolà !!!
Toxicitat: Extrema. Produïx la mort en adults amb dosi de tan sols 10 llavors i en nens de 2 a 3. Efectes: Símptomes: vòmits , arítmia cardíaca, dificultat respiratòria, convulsions i mort. Tractament: Rentat d'estómac, respiració artificial.   Conreu