|
Els ESPÀRRECS són les gemmes tendres
de l'esparreguera (Asparagus officinalis), un arbust
embolicat que creix espontàniament en moltes regions
del món, especialment en zones arenoses i seques
del sud d'Europa, nord d'Àfrica i oest d'Àsia.
Més abundants que en cap altre lloc apareixen en
les estepes russes o poloneses, cobrint enormes extensions
i constituint una pastura molt habitual per al bestiar
. Pertany a la família de les liliàcies,
entre la que és troben espècies tan conegudes
en jardineria com els lliris o les tulipes,
però també aliments com els alls
o les cebes.
Com
a planta cultivada pot trobar-se pràcticament en
tots les zones del mon D'aquestes s'obtenen els espàrrecs
blancs, mes grossos que els espàrrecs silvestres
|
|
Detall
de la gemma comestible de la esparreguera
|
|
Constitueix,
al costat de a la remolatxa vermella,
un vegetal amb propietats rejovenides, el consum del
qual pot mantenir la joventut durant més temps. Aquesta
propietat ve aportada per la presència de l'àcid
fòlic, del qual aquesta planta és una de les què
posseeix en més quantitat. Aquest àcid contribueix
a la creació de cèl·lules noves i també,
junt amb el ferro, en la producció de glòbuls
rojos. També intervé en la creació de l'aminoàcid
metionina, l'existència de la qual és necessària
per a la bona salut del cabell, les ungles o la pell. El seu
consum fa que la nostra pell tingui un aspecte més jove
i més sa. Un altre dels elements rejovenidors és
el zinc ,molt important per a la bona salut del cervell i com
a element que incrementa la fertilitat i potència la
libido. Per a
aprofitar-nos d'aquestes propietats seria convenient menjar
aquest aliment cru, atès que l'àcid fòlic
es perd amb la cocció. Això és possible
si ratllem els espàrrecs i els prenem en lamines primes
en amanida.
Junt amb les pastanagues
i especialment els espinacs
constitueixen una bona font de betacarotè o provitamina
A què es converteix en aquesta vitamina en el nostre
cos, element que resulta molt important per a la bona salut
de les artèries, la pell, la vista o l'estómac,
constituint un potent depuratiu anticancerigen ( Per a més
informació consulti's el contingut de les dos plantes
anteriors )
És
un aliment molt adequat per als que sofreixen retenció
de líquids, per la qual cosa hauran de menjar-lo
habitualment els obesos o artrítics o els que pretenguin
rebaixar pes. Entre els components que exerceixen aquesta funció
diürètica es troben l'asparagina i l'arginina, dos
aminoàcids molt abundants en aquesta planta, així
com els àcids glicèric i glicòlic i fonamentalment
per l'acció de les saponines. El seu poc contingut calòric
de tan sols 23 Kcal per cada 100 Ger permet menjar-ne abundantment
sense augmentar el pes. Igualment la seva riquesa en potassi
que intervé en l'eliminació de líquids
corporals i en altres processos molt interessants com la calcificació
òssia, el bon funcionament del cor, del sistema nerviós
o la construcció de la massa muscular. Respecte a aquest
tema, hi ha un forta discussió sobre si els espàrrecs
dissolen els càlculs de ronyóo si els els responsables
d'originar-los. L'opinió més generalitzada sembla
estar a favor del primer punt. Així doncs, a més
de combatre l'obesitat, els espàrrecs deurien utilitzar-los
aquelles persones que sofreixin d'hidropesia o acumulació
de líquids en l'organisme; els que pateixin de pedres
en els ronyons, o aquelles persones que, a causa d'un treball
sedentari, retinguin aigua o toxines en les articulacions. (
També es poden aconseguir les mateixes propietats si,
en comptes de menjar aquesta gemma, utilitzem una de les preparacions
següents:
- Decocció de 60 Ger d'arrel per litre d'aigua durant
5 minuts. Dos tasses al dia.
- Esprémer espàrrecs i prendre un parell de cullerades
del seu suc al dia.
La
seva riquesa en fibres es pot aprofitar per a evitar el restrenyiment.
Els espàrrecs contenen molts minerals i vitamines, per
la qual cosa resulten molt adequats per a realitzar cures
d'espàrrecs a la primavera, que netejaran l'organisme
i ens enfortiran. Són molt rics en vitamina C, un altre
antioxidant fonamental, encarregat d'eliminar els residus que
s'acumulen en l'organisme per ingestió de preparats envasats
comercialment, rics en conservants i colorants que produeixen
nitrosamines molt perjudicials per a la salut. La vitamina C
és també necessària per a la formació
del col·lagen, que és la base per als ossos, nervis
o tendons, o l'absorció del ferro i la deficiència
de la qual provoca problemes de cicatrització, mal estat
de les dents o falta d'energia en general. Contenen molta vitamina
E que afavoreix l'oxigenació de les cèl·lules,
incrementant el vigor corporal i, igual que la vitamina C, constitueix
un antioxidant essencial al neutralitzar els radicals lliures.
Prevé la degeneració del cor, incrementa la libido
i evita el sagnat espontani. Pel seu gran contingut en vitamines
del grup B i fòsfor resulten molt adequats per a combatre
l'astènia primaveral, eliminar els problemes de nervis
o enfortir la ment.
En ús extern el suc resultant de la decocció durant
mitja hora d'un manat d'espàrrecs es pot utilitzar per
a eliminar les taques de la cara si la rentem amb aquest
suc al matí i a la nit.
Seria
ideal menjar-los crus junt amb altres verdures i hortalisses
en les amanides. Poden menjar-se sols si els afegim unes gotes
de llimona. Les puntes dels espàrrecs silvestres resulten
delicioses per a realitzar truites i poden utilitzar-se per
a elaborar una bona sopa tal com la que mencionem a continuació:
Sopa
de espàrrecs silvestres
(
4 persones)
Ingredients:
- 1 ceba
- 2 patates
- 1 manat d'espàrrecs
- Sal
Preparació:
Ofegar la ceba ratllada i els espàrrecs trossejats
en fragments petits. Afegir un poc de sal. Abocar 3/4
de litre d'aigua. Afegir les patates tallades molt finament
i deixar bullir durant 20 minuts.
Servir directament al plat o , si es prefereix, triturar-ho
|
Informació
relacionada: