Propietats dels espàrrecs

ESPÀRRECS, DIETA DE PRIMAVERA

Característiques del espàrrecs

Els ESPÀRRECS són les gemmes tendres de l’esparreguera (Asparagus officinalis), un arbust embolicat que creix espontàniament en moltes regions del món, especialment en zones arenoses i seques del sud d’Europa, nord d’Àfrica i oest d’Àsia. Més abundants que en cap altre lloc apareixen en les estepes russes o poloneses, cobrint enormes extensions i constituint una pastura molt habitual per al bestiar. Pertany a la família de les liliàcies, entre la que és troben espècies tan conegudes en jardineria com els lliris o les tulipes, però també aliments com els alls o les cebes.

Com a planta cultivada pot trobar-se pràcticament en tots les zones del mon D’aquestes s’obtenen els espàrrecs blancs, mes grossos que els espàrrecs silvestres.

Propietats dels espàrrecs

Constitueix, al costat de a la remolatxa vermella, un vegetal amb propietats rejovenidores, el consum del qual pot mantenir la joventut durant més temps. Aquesta propietat ve aportada per la presència de l’àcid fòlic, del qual aquesta planta és una de les què posseeix en més quantitat. Aquest àcid contribueix a la creació de cèl·lules noves i també, junt amb el ferro, en la producció de glòbuls vermells. També intervé en la creació de l’aminoàcid metionina, l’existència de la qual és necessària per a la bona salut del cabell, les ungles o la pell.

El seu consum fa que la nostra pell tingui un aspecte més jove i més sa. Un altre dels elements rejovenidors és el zinc,molt important per a la bona salut del cervell i com a element que incrementa la fertilitat i potència la libido. Per a aprofitar-nos d’aquestes propietats seria convenient menjar aquest aliment cru, atès que l’àcid fòlic es perd amb la cocció. Això és possible si ratllem els espàrrecs i els prenem en lamines primes en amanida.

Junt amb les pastanagues i especialment els espinacs constitueixen una bona font de beta-carotè o provitamina A què es converteix en aquesta vitamina en el nostre cos, element que resulta molt important per a la bona salut de les artèries, la pell, la vista o l’estómac, constituint un potent depuratiu anti-cancerigen (per a més informació consulti el contingut de les dues plantes anteriors).

Espàrrecs per a perdre pes

És un aliment molt adequat per als que sofreixen retenció de líquids, per la qual cosa hauran de menjar-lo habitualment els obesos o artrítics o els que pretenguin rebaixar pes. Entre els components que exerceixen aquesta funció diürètica es troben l’asparagina i l’arginina, dos aminoàcids molt abundants en aquesta planta, així com els àcids glicèric i glicòlic i fonamentalment per l’acció de les saponines.

El seu poc contingut calòric de tan sols 23 Kcal per cada 100 Ger permet menjar-ne abundantment sense augmentar el pes. Igualment la seva riquesa en potassi que intervé en l’eliminació de líquids corporals i en altres processos molt interessants com la calcificació òssia, el bon funcionament del cor, del sistema nerviós o la construcció de la massa muscular.

Respecte a aquest tema, hi ha un forta discussió sobre si els espàrrecs dissolen els càlculs de ronyó o sí son els responsables d’originar-los. L’opinió més generalitzada sembla estar a favor del primer punt. Així doncs, a més de combatre l’obesitat, els espàrrecs deurien utilitzar-los aquelles persones que sofreixin d’hidropesia o acumulació de líquids en l’organisme; els que pateixin de pedres en els ronyons, o aquelles persones que, a causa d’un treball sedentari, retinguin aigua o toxines en les articulacions. També es poden aconseguir les mateixes propietats si, en comptes de menjar aquesta gemma, utilitzem una de les preparacions següents:

• Decocció de 60 Ger d’arrel per litre d’aigua durant 5 minuts. Dos tasses al dia.
• Esprémer espàrrecs i prendre un parell de cullerades del seu suc al dia.

La seva riquesa en fibres es pot aprofitar per a evitar el restrenyiment.

Vitamines i minerals dels espàrrecs

Els espàrrecs contenen molts minerals i vitamines, per la qual cosa resulten molt adequats per a realitzar cures d’espàrrecs a la primavera, que netejaran l’organisme i ens enfortiran. Són molt rics en vitamina C, un altre antioxidant fonamental, encarregat d’eliminar els residus que s’acumulen en l’organisme per ingestió de preparats envasats comercialment, rics en conservants i colorants que produeixen nitrosamines molt perjudicials per a la salut.

La vitamina C és també necessària per a la formació del col·lagen, que és la base per als ossos, nervis o tendons, o l’absorció del ferro i la deficiència de la qual provoca problemes de cicatrització, mal estat de les dents o falta d’energia en general. Contenen molta vitamina E que afavoreix l’oxigenació de les cèl·lules, incrementant el vigor corporal i, igual que la vitamina C, constitueix un antioxidant essencial al neutralitzar els radicals lliures. Prevé la degeneració del cor, incrementa la libido i evita el sagnat espontani. Pel seu gran contingut en vitamines del grup B i fòsfor resulten molt adequats per a combatre l’astènia primaveral, eliminar els problemes de nervis o enfortir la ment.

Seria ideal menjar-los crus junt amb altres verdures i hortalisses en les amanides. Poden menjar-se sols si els afegim unes gotes de llimona. Les puntes dels espàrrecs silvestres resulten delicioses per a realitzar truites i poden utilitzar-se per a elaborar una bona sopa tal com la que mencionem a continuació:

Composició de l’espàrrec

Més informació sobre plantes

Escrit per Editorial Equip de Botanical-online encarregat de la redacció de continguts

20 Novembre, 2020