|
...
|
ESPINACS,
ALIMENT CONTRA EL CÀNCER
ÀCID
OXÀLIC
|

Els
espinacs (Spinacia oleracea)va ser cultivada per primera
vegada en la Xina. En el segle XI els espanyols la van portar
a Espanya . Des d'Espanya va passar a tot Europa sobre el segle
XV. Hi ha tres espècies d'espinacs, totes elles es cultiven
com a planta alimentària, bé per a menjar les
seves fulles madures cuites o, fresques , quan són tendres,
en amanides.
Els espinacs constitueixen uns dels aliments anticancerígens
més destacats. S'ha comprovat que la ingestió
d'aquest aliment inhibeix l'aparició dels tumors cancerosos,
especialment el càncer de pulmó, per la qual cosa
aquelles persones que tenen l'hàbit de fumar haurien
d'incloure aquesta verdura com un aliment habitual dins dels
seus àpats. La raó d'aquesta propietat es troba
en la seva riquesa en betacarotens, superior a la pastanaga,
la que tradicionalment s'ha considerat com la reina d'aquest
component. Els betacarotens són precursors de la vitamina
A. El betacarotè és un carotenoide . Es tracta
d'un pigment vegetal que, una vegada ingerit, es transforma
en el fetge i en l'intestí prim en vitamina A. És
un component antioxidant que afavoreix la no aparició
del càncer, especialment el de pulmó, boca i estómac.
També s'ha demostrat que prevé l'aparició
de malalties del cor. A més, com que es transforma en
vitamina A, resulta una manera adequada de beneficiar-se de
les propietats d'aquesta vitamina, sense el perill d'intoxicació
que pot suposar una sobreingestió de la mateixa . Un
excés de betacarotè porta a un estat de hipercarotenodèrmia,
que es caracteritza per una coloració grogosa de la pell,
que és innòcua i desapareix sense seqüeles
quan es deixa d'ingerir aliments rics en betacarotens entre
estos mencionaríem els següents: la verdolaga
(Portulaca oleracea L.); la pastanaga
( Daucus carota L), els créixens( Nasturtium officinale
R. BR) , la
borratja ( Borago officinalis L. ), l'alfàbrega
( Ocimum basilicum L.) , la
carabassa ( Cucurbita pepo L.),el tomàquet
( Lycopersicon esculentum MILLER ), el coriandre
( Coriandrum sativum L.) , els espàrrecs ( Asparagus
officinalis L. ), el dent
de lleó ( Taraxacum officinale Weber) etc.
A més dels betacarotens, la seva riquesa en clorofil·la
també contribueix a realçar les seves propietats
anticancerígenes. És especialment interessant
ingerir el seu suc per a aprofitar-nos d'aquesta propietats.
Pel seu alt contingut en aigua, superior al 92 % i amb els seus
22 Kcal per cada 100 gr ( 16 quan estan
bullides ) resulten molt adequades en dietes d'aprimament,
sempre que les combinem amb els aliments adequats que no els
aporten el seu contingut calòric particular . En aquest
sentit, per a aprofitar millor les seves propietats, la millor
manera de fer-ho és menjar-les crues en amanida, quan
són ben tendres, encara que cal fer-ho a diari i amb
dosis petites, per a evitar l'acumulació d'àcid
oxàlic ( Veure explicació més avall ) .
És un aliment fàcilment digerible i ric en fibres,
per la qual cosa resulta útil per a evitar el restrenyiment.
Són riques en vitamines A, B, C i E, potassi, calci i
fòsfor.
Pel seu alt contingut en zinc i àcid fòlic resulten
molt adequades per a l'embaràs, considerant que
aquests elements són necessaris perquè el part
es porta a davant amb normalitat. El primer, entre altres propietats
intervé en la formació dels ossos; el segon, prevé
l'aparició de defectes del tub neural, com l'espina bífida,
La ingestió habitual d'aquest aliment cobreix les necessitats
d'aquests dos , sense tenir que recórrer a complements
que, en cas d'abusar d'ells, poden resultar tòxics. A
més, el zinc, és un mineral molt relacionat amb
el tema de l'embaràs, atès que la seva deficiència
provoca que l'esperma masculina tingui pocs espermatozoides.
És una planta rica en ferro, per la qual cosa
resulta molt adequada per a combatre l'anèmia. Respecte
a aquest tema hem de comentar que la llegenda de "Poyepe"
esta justificada a mitges, ja que els espinacs, encara que són
rics en aquest element, no són les plantes que més
en posseeixen. Entre aquests tindríem altres hortalisses,
com les albergínies,
( Solanum melongena L.) llegums, com les mongetes( Phaseolus
) i cereals, com l'avena
( Avena sativa L.) , a més de altres moltes herbes,
de les que podem aconseguir el ferro per mitjà d'infusions.
La planta més rica en ferro és el pixallits
o dent de lleó ( Taraxacum officinale ) ,
el qual el podem menjar fresc en amanides com una verdura més
o a través d'infusions. Sobre aquest tema hi ha una forta
discussió, perquè alguns dietistes creuen que
l'àcid oxàlic que contenen impedeix l'absorció
d'aquest mineral, per la qual cosa el seu consum no té
cap repercussió en el tractament de l'anèmia.
Per la seva riquesa en àcid no saturats, oleic, linoleic
i alfalinoleic, són molt adequades per a l'aparell
circulatori, donada la seva capacitat per a eliminar colesterol
i fluidificar les artèries a l'impedir la formació
de plaques en les artèries que són les causants
de l'arteriosclerosi. Aquests mateixos àcids contribueixen
a disminuir la hipertensió i evitar els atacs al cor.
A pesar de les moltes propietats d'aquest aliment, s'han d'abstenir
de menjar-ne les persones afectades de malalties reumàtiques
o de ronyói, en tot cas no convé consumir-les
en excés fins i tot sense presentar aquests símptomes.
La raó es troba en la seva riquesa en àcid oxàlic
que es combina amb altres minerals, especialment magnesi, potassi
i ferro, per a formar oxalats. Aquests es dipositen en les articulacions
en forma de cristalls i danyen els teixits, empitjorant els
símptomes de malalties com la gota, el reuma, l'artritis,
etc. D'igual manera els oxalats poden produir pedres en el ronyó
, per la qual cosa aquesta planta no és en absolut recomanable
per a aquelles persones que han sofert atacs de càlculs
renals o atacs de pedra de ronyó. A més, un consum
exagerat de plantes riques en oxalats, pot impedir l'absorció
d'altres minerals necessaris per a la salut, especialment el
calci. Una manera d'evitar l'absorció de la major part
d'aquest àcid és menjar-les bullides, i canviar-les
l'aigua quan estiguin a meitat coure. D'aquesta manera eliminarem
part de l'àcid que contenen.
|
|
Composició
de les espinacs per cada 100 gr.
|
| |
|
|
|
| |
Crues verdes
|
Bullides
|
|
| Aigua |
92, 2g
|
94,5 g
|
|
| Energia |
22 Kcal
|
16 Kcal
|
|
| Greix |
0, 30 g
|
0,2 g
|
|
| Proteïna |
2, 20 gr.
|
1,7 gr.
|
|
| Hidrats de carboni |
3, 90 g
|
2, 8 g
|
|
| Fibra |
2, 8 g
|
2 g
|
|
| Potassi |
449 mg
|
285 mg
|
|
| Calci |
210 mg
|
158 mg
|
|
| Fòsfor |
28 mg
|
18 mg
|
|
| Sodi |
21 mg
|
14 mg
|
|
| Magnesi |
11 mg
|
7 mg
|
|
| Ferro |
1,5 mg
|
0,8 mg
|
|
| Zinc |
0,17 mg
|
0,11 mg
|
|
| Vitamina C |
130 mg
|
65 mg
|
|
| Vitamina B2 |
0,09 mg
|
0,09 mg
|
|
| Vitamina B6 |
0, 153 mg
|
0, 248 mg
|
|
| Vitamina A |
9900 IU
|
8200 IU
|
|
| Vitamina E |
1, 7 mg
|
----
|
|
| Àcid fòlic |
159 mcg
|
73 mcg
|
|
| Niacina |
0, 67 mg
|
0,43 mg
|
|
|
|
Informació
relacionada:
Plantes
per l'embaràs
Obesitat
Betacarotens
i pastanagues
L'aparell
circulatori
Colesterol
|
|