Recollida de les olives.

Tradicionalment es deixava madurar les olives en l'arbre fins que queien al sòl. Una vegada en el sòl, eren arreplegades a mà o amb uns corrons proveïts de punxes. Així arreplegades, eren portades a casa, on es netejaven per a treure les fulles, branquetes, pedres i terra. Encara se seguix mantenint el mètode, encara que ara, en comptes de deixar-les caure sobre el sòl, es col·loquen unes malles davall dels arbres per a facilitar la recollida. Aquests mètodes suposen un període molt llarg, que pot prolongar-se fins ben entrada la primavera, durant el qual l'oliva sofreix un procés d'alteració dels seus àcids grassos que augmenten la seva acidesa i produeixen olis de menor qualitat.
Actualment s'intenta acurtar el període que existeix entre que l'oliva és despresa de l'arbre fins que és portada a l'almàssera on s'extrau l'oli. S'intenta, a ser possible, que tot aquest procés es realitzi en un sol dia.

Per a recollir les olives hi ha diferents mètodes:

• Manualment: Per mitjà de rasclets, que en forma de pintes es refreguen sobre els fruits fent-los caure sobre uns tendals, col·locats davall dels arbres. Per mitjà de canyes o pals colpejant les branques, la qual cosa s'anomena la tècnica de la batuda.
  
  
  
• Mecànicament: amb artefactes mecànics accionats per mitjà de la força motriu dels tractors que colpegen les branques o que fan vibrar els arbres a partir d'uns enganxalls que se subjecten als troncs.
  

Aquelles olives que no caiguin amb aquest mètode s'hauran de desprendre de l'arbre manualment o amb màquines adaptades a la presa de força del tractor, o propulsades amb motors de gasolina independents. Les que caiguin soles, per estar massa madures o per l'acció del vent, s'hauran de recollir del sòl amb màquines de cilindres amb punxes o manualment.

Malalties de l'olivera

Entre les plagues i malalties més importants que afecten a les oliveres tindríem les següents:

- La mosca de l'olivera: Constituiïx la malaltia més habitual i la més perniciosa. Esta produïda per l'espècie Dacus oleae, que és un dípter d'un poc més d'1 cm. La seva labor destructiva ve ocasionada per les larves que creixen en els ous que les femelles posen en l'interior de les olives. A l'eclosionar s'alimenten d'elles, produint galeries en el seu interior que destrueixen el fruit. Entre els factors que propicien el seu desenvolupament es troben els hiverns càlids, els estius freds o la falta d'insectes depredadors. Per a eradicar aquesta plaga s'han de realitzar fumigacions específiques. Altres procediments menys agressius del medi ambient s'estan portant a terme, com la introducció d'enemics naturals o amb trampes. Últimament se esta intentant combatre-la des de la seva pròpia espècie, disseminant mascles estèrils que cobreixen la femella sense deixar descendència.

- Repilo: És una malaltia de caràcter fúngic, produïda pel fong Cycloconium oleaginum que produeiïx taques en els fruits i lesions en les fulles o altres parts de la planta. Unes condicions ambientals d'alta humitat i temperatures elevades afavoreixen l'expansió d'aquest fong. El millor tractament és realitzar fumigacions amb coure.

- Arna: Es manifesta en els brots menjats i en les galeries obertes en els fruits jóvens. Aquests símptomes vénen produïts per les larves d'una papallona de color gris blanc, de l'espècie Prays oleae. El millor remei consistirà en aplicar insecticides específics abans de la floració

- Cotxinilla: Produeix arbres carregats d'una substància enganxosa de color negre. La cotxinilla pertany a l'espècie Saissetia oleae. Per a combatre-la, hauran de realitzar-se fumigacions específiques.

- Barrenillo: Es manifesta en forma de galeries excavades en les branques, causades per les larves d'un petit escarabat (Phloetribus scarabaeoides). A banda dels tractaments químics específics, una forma molt adequada de combatre'l és proporcionar un muntó de branques de poda davall dels arbres perquè aquests insectes es depositen en elles. Després, una vegada infectades, es cremen.