1. INTRODUCCIÓ

El meu avi té un hort on sempre hi creixen les ortigues i, un dia, mentre les arrencava, pensava sobre quin tema podia escollir pel treball de recerca i em vaig preguntar: Com és que ens piquen les ortigues si les toquem? Què és allò que ens fa una reacció similar a una al·lèrgia? El motiu pel qual he decidit fer aquest treball de recerca sobre les ortigues és, doncs, una simple curiositat.

L’objectiu que es vol assolir en aquest treball és resoldre, primordialment, dues qüestions i per això està estructurat diferenciant dos grans blocs.

La primera tracta de donar a conèixer un món que crec que és desconegut per a moltes persones perquè molts sabem que si toquem una ortiga pica, però és que, tot i així, aquesta planta té molts usos beneficiosos per a nosaltres, ja que té múltiples i diverses aplicacions en diferents àmbits que estan explicats en aquest treball.

En el de la medicina es descriu quines propietats té l’ortiga, quin és el principi actiu que li confereix aquestes propietats, com actua, en quin trastorn o malaltia pot ser beneficiosa i quin tractament s’ha de seguir.

A més a més, i encara que ens sembli mentida degut a la mala fama que té, l’ortiga també es pot usar en cosmètica sobretot pel tractament del cabell, i és molt saludable cuinada com una verdura qualsevol. L’ortiga comença a tenir també usos industrials destacats sobretot en la confecció de fibra tèxtil. En resum, l’objectiu d’aquesta primera qüestió és destapar la cara bona de l’ortiga.

Per altra banda, la segona part es centra en la picada de l’ortiga. En aquest bloc s’intenta resoldre l’enigma de què és la causa de la urticària, perquè ens pica la zona de la pell després d’entrar en contacte amb l’ortiga, perquè ens surten grans i també es parla sobre quins mètodes podem fer servir per alleugerir aquesta intensa sensació de picor. I ja més com una curiositat, s’explica perquè hi ha animals que són immunes a la picada de l’ortiga.

Podem considerar, doncs, que l’ortiga és una planta amb dues cares. Té una cara dolenta ja que és una planta verinosa perquè conté unes substàncies que quan penetren en la nostra pell provoquen una reacció nociva. I, per altra banda, té un costat bo, per a molts desconegut, ja que és una planta amb moltíssimes i diverses aplicacions.

2. INTRODUCCIÓ DE L’ORTIGA

L’ortiga és una planta que pertany al gènere (Urtica) d’herbes anuals o perennes de la família de les urticàcies (Urticaceae).

Les seves fulles són oposades i amb la vora serrada. Les flors de l’ortiga estan disposades en forma de raïm, són de color verd i blanc i són unisexuals, és a dir, que només tenen l’aparell reproductor d’un dels dos sexes. L’ortiga floreix de finals de la primavera a principis de l’estiu. Els fruits de l’ortiga són fruits secs, indehiscents, o sigui, que no s’obren de manera natural per deixar anar el seu contingut, i només contenen una sola llavor no soldada el pericarp. L’ortiga fa les llavors de finals d’agost a principis de setembre. Les tiges de l’ortiga són erectes i llenyoses, i les seves arrels són grogues i bastant dures.

L’hàbitat de l’ortiga són els ruderals, zones properes a l’acció humana ja que acostumen a tenir un sòl molt ric en nutrients orgànics, sobretot nitrats, degut als abocaments de deixalles orgàniques. Se’n poden trobar fàcilment a les vores dels camins i als límits dels camps. Les ortigues són molt comunes a Europa, però també se’n poden trobar a Amèrica, Sud d’Àfrica, la Índia i Oceania, ja que s’adapten fàcilment a diferents climes, però viuen en zones temperades i unes poques en zones tropicals.

La família de les urticàcies és una família gran ja que comprèn uns 50 gèneres i unes 2000 espècies.

Les espècies més conegudes a Europa del gènere urtica són l’ortiga major (Urtica dioica) i l’ortiga petita (Urtica urens L.).

L’ortiga major és més cosmopolita i d’uns 50 a 120 cm d’alçada, fa unes flors molt petites i verdes i es recull del mes de juliol al mes del setembre. També la podem trobar a Estats Units, Austràlia, Sud d’Àfrica i a la Índia. Mentre que l’ortiga menor és més comuna en horts, és més ramificada, més densa, més petita, com el seu nom indica, i de color verd viu, les seves fulles són més ovalades amb els marges profundament dentats i té menys pèls urticants, però la seva picada és més irritant; es recull durant gairebé tot l’any i també la podem trobar a Estats Units, Austràlia i Sud d’Àfrica.