Alimentos ricos en hierro

Revista de Plantas de Botanical-online

Xicoira - cichoriium intybus

PROPIETATS DE LA XICOIRA

xicoira

Detall de l'aspecte de la planta amb les fulles i les flors

Característiques de la Xicoira

Nom vulgar: Xicoira

Nom científic: Cichorium intybus L.

Família.Compostes

Hàbitat: Al costat dels camins, carreteres i terrenys eixuts.

Característiques: Planta perenne de la família de les Compostes de fins a 1m. Tiges erectes, glabres o híspides, amb ramificació molt irregular. Fulles basals en roseta, dentades. Fulles superiors molt petites, amb dents menors. Flors de fins a 4 cm, blaves.

Components:

Àcids:ascòrbic, Xicorèsic, clorogènic, isoclorogènic, linoleic, alfalinoleic, esteàric, mirístic, palmític

Inulina (fulles)

Xicorina (flors)

Lactucina (arrel)

Lactucopricina (arrel)

Aminoàcids: Treonina, argenina, triptòfan, lisina, valina, (fulles)

Fibra (planta)

Minerals: Potassi, fòsfor, calci, ferro, magnesi (fulles)

Usos de la Xicoira

ÚS INTERN

Aparell digestiu: La xicoira, pel seu contingut en inulina, lactucina i lactucoprinna, constitueix un dels principals tònico-amargants dins del conjunt de plantes medicinals, per tant influeix en la majoria dels òrgans de l'aparell digestiu al propiciar la seva estimulació. En aquest sentit actua positivament en els següents:

Estómac
: La xicoira és un tònic estomacal molt apropiat que estimula la producció de sucs gàstrics pel que afavoreix la digestió i obre la gana (Decocció de 30 gr. d'arrels seques triturades per litre d'aigua. Una tassa petita abans de menjar) Aquesta mateixa preparació anterior pot servir per a millorar els estómacs destemperats si abans d'anar a dormir ens prenem una tassa petita, la qual cosa permetrà dormir millor a l'eliminar els símptomes estomacals desagradables.

Fetge i vesícula biliar: La xicoira posseeix propietats hepatoprotectives, colerètiques i colagogues, és a dir ajuda a què el nostre fetge no estigui malalt, millorant els casos d'insuficiència hepàtica (maceració durant un parell de setmanes de 35 gr. d'arrels seques triturades en un litre de vi blanc de Xerès. Un got diari repartit en diverses cullerades al dia) i estimula la producció de bilis o ajuda a buidar la vesícula biliar pel que resulta adequada en casos d'insuficiència biliar. (Decocció de 30 gr. d'arrels seques triturades per litre d'aigua. Una tassa petita abans de desdejunar)

Aparell circulatori: Afavoreix la circulació al fluidificar la sang i permetre que aquesta circuli millor, ajudant a eliminar les concentracions de greix que puguin haver-hi en ella i eliminant les toxines. Al mateix temps, per l'acció que exerceix la inulina, rebaixa la tensió arterial pel que resulta adequada en els hipertensos (decocció durant 12 minuts de 50 gr. d'arrel seca per litre d'aigua). Prendre mig got de suc de la planta, que es pot aconseguir en botigues especialitzades o en farmàcies, al llarg de diverses preses al dia.

Aparell sexual masculí: La decocció de 40 gr. de l'escorça seca durant 12 minuts en un litre d'aigua pot utilitzar-se per a desinflamar els testicles (tres tasses al dia).

Metabolisme: La decocció d'escorça, principalment per acció de l'àcid xicorèsic, té un efecte diürètic, és a dir que afavoreix l'eliminació de líquid corporal per mitjà de l'estimulació de la funció renal. Seria molt adequat per a ajudar a solucionar problemes d'obesitat, diabetis o malalties reumàtiques, com l'artritis o a gota. (decocció de 30 gr. d'arrels seques triturades per litre d'aigua. Un parell de tasses al dia.

ÚS EXTERN

Pell: Usada externament s'aprofiten les seves propietats astringents i vulneraries per a eliminar les imperfeccions de la pell que es manifesten en forma de grans, acné, taques, etc. i curar les ulceracions que sobre ella es produeixen (cataplasma de fulles fresques sobre la zona afectada).

Aparell circulatori: Afavoreix la circulació en els membres que es trobin afectats per una cicrulació defiecient. Es interessant aplicar una cataplasma de la maceració de 100 gr. d' arrel en aigua bullint a les cames per tractar les varices.


ALTRES USOS

Planta comestible: Les fulles basals i gemmes de la xicoira, quan són molt tendres, són comestibles i es mengem cuites o en amanida. D'aquesta manera podem aprofitar totes les seves propietats depuratives i hepàtiques al mateix temps que gaudirem en les nostres àpats d'un sabor especial. Tenen un gust prou amarg pel que, si es prefereix, es poden bullir amb diverses aigües per a treure l'amargor. L'arrel seca i torrada es pot emprar com a substitut del cafè.

No s'ha d'ingerir la flor amb el pol·len per a evitar reaccions al·lèrgiques.

Molt relacionada amb aquesta planta és l'endívia procedent de l'espècie silvestre endívia de Brussel·les (Cichorium endívia) i que es cultiva com a verdura per les seves fulles- blancs, cruixents i lleugerament amargues.

Toxicitat de la Xicoira

No haurien d'utilitzar aquesta planta aquelles persones que presentin tendència a produir pedres de ronyó, atès que l'arrel és rica en oxalats. D'igual manera s'haurien d'abstenir aquelles persones que tinguin la pressió arterial molt baixa o amb tendència a sofrir anèmies. No s´ha d'utilitzar en casos de úlcera gastroduodenal.

El contacte amb el seu làtex pot produir reaccions dermatítiques en la pell.

L'alimentació animal amb molta quantitat de fulles pot produir igualment intoxicació per oxalats en animals.

Recol·lecció i conservació: Les fulles es recolliran a l'estiu. S'han d'assecar a l'ombra i guardar en un lloc sec i ombriu dins de sacs petits o pots de vidre. Les arrels es poden recollir a la primavera o estiu. S'assecaran al sol i es guardaran en condicions semblants a les anteriors

Més informació sobre plantes al llistat superior.

Altres artícles d' interés

El material que aquí es traballa té caràcter informatiu. En cas de dubtes, s'ha de consultar al facultatiu.
"Botanical-online" no es fa responsable dels perjudicis soferts per l'automedicació.

© 1999-2017 Botanical-Online SL. Tots els drets reservats.

Veure versió mòbil