Panical

(Eryngium campestre L.)

PROPIETATS MEDICINALS DEL PANICAL

Detall de la planta amb una flor

Característiques del panical

Nom vulgar: Panical

Nom científic: Eryngium campestre L.

Família: Umbel·líferes

Hàbitat: A la vora dels camins i herbassars secs.

Característiques: Planta perenne de fins a 70 cm.

Tiges erectes, verd grisenques.

Fulles pinnades, dividides en 3 lòbuls; les inferiors peciolades; les superiors, sèssils.

Flors agrupades en inflorescències corimboses; blavoses, amb bràctees que les superen àmpliament en longitud.

Components actius:

– Saponina.

– Tanins

– Furanocumarines

– Àcid cafeïc.

– Glucòsids monoterpens.

– Inulina.

– Potassi.

Propietats medicinals de panical

ÚS INTERN

Depurativa: Depura la sang i combat les inflamacions que afecten a les vies urinàries (càlculs, sorra, miccions doloroses, uretritis, prostatitis crònica, etc.) o les de l’aparell circulatori (albuminura, icterícia, etc.) 15 gotes de tintura tres vegades al dia.

Diürètica: Afavorix l’eliminació de líquids corporals, al fer treballar més als ronyons, sent molt adequada en casos d’hidropesia, cel·lulitis, malalties reumàtiques i cardíaques que s’associen amb l’acumulació d’aigua en el cos. Decocció de 20 gr. d’arrel en ½ litre d’aigua durant 10 minuts. Tres gots al dia, després de cada àpat.

Expectorant: Actua sobre les mucoses dels pulmons, afavorint l’expectoració en casos de refredat o grip i evitant l’espasme. El tractament vist a dalt pot utilitzar-se a tal fi.

Regulador de la menstruació: Disminueix les menstruacions massa abundants i afavoreix aquelles que són massa pobres. Decocció de 7 gr. d’arrel per got d’aigua durant 8 minuts. 2 gots diaris.

Diaforètic: Estimula la sudació, per la qual cosa afavorix la diüresi i ajuda a eliminar toxines del cos. Decocció de l’arrel

ÚS EXTERN

Coïssors i dolor corporal: Hi ha l’opinió en certes zones mediterrànies que esta planta actua contra el dolor corporal i les coïssors de la pell. Molta gent del camp solia portar una petita branca damunt perquè, segons creuen, actuava d’analgèsic contra els dolors corporals i evitava l’aparició de ampolles en aquelles zones de la pell on es produïx un fregament amb la roba. Esta opinió no esta provada i pareix no tenir fonament, especialment pel fet que es pensa que no cal que la planta entre en contacte directe amb la pell.

ALTRES USOS

Aliment: És una planta les fulles tendres de la qual poden menjar-se en amanides, combinades amb altres d’efectes semblants, com la dent de lleó, els créixens, el jolivert, etc. L’arrel pot menjar-se confitada.

Toxicitat: No hi ha estudis que assenyalen la seva possible toxicitat; no obstant, un abús dels seus principis, per les seues propietats diürètiques i diaforètiques, podria produir un baixada massa important de la tensió arterial.

Recol·lecció i conservació: Les fulles han de menjar-se sempre fresques. Quant a l’arrel, ha d’arreplegar-se des d’estiu a tardor. Han d’assecar-se i guardar-se en un lloc fresc i sec.

Més informació sobre plantes

Escrit per Editorial Equip de Botanical-online encarregat de la redacció de continguts

17 Desembre, 2023