El material que aquí es treballa té un caràcter informatiu. En cas de dubte consulteu amb el facultatiu. " Botanical" no es fa responsable dels perjudicis causats per l'automedicació |
|
Detall de la planta amb una flor |
![]() |
|
|
|
|
|
|
| Nom vulgar: Panical | ||
| Nom científic: Eryngium campestre L. | ||
| Família. Umbel·líferes | ||
| Hàbitat: A la vora dels camins i herbassars secs. | ||
|
|
Característiques : Planta perenne de fins
a 70 cm. Tiges erectes , verd grisenques. Fulles pinnades, dividides en
3 lòbuls; les inferiors peciolades; les superiors, sèssils.
Flors agrupades en inflorescències corimboses; blavoses, amb bràctees
que les superen àmpliament en longitud. |
|
|
Components actius:
|
||
|
|
Propietats medicinals: Us intern Depurativa: Depura la sang i combat les inflamacions que afecten a les vies urinàries ( càlculs, sorra, miccions doloroses, uretritis, prostatitis crònica, etc.) o les de l'aparell circulatori ( albuminura, icterícia, etc. ) ( 15 gotes de tintura tres vegades al dia )
Expectorant: Actua sobre les mucoses dels pulmons, afavorint l'expectoració en casos de refredat o grip i evitant l'espasme. ( El tractament vist a dalt pot utilitzar-se a tal fi ) Regulador de la menstruació: ( Disminueix les menstruacions massa abundants i afavoreix aquelles que són massa pobres). (Decocció de 7 gr. d'arrel per got d'aigua durant 8 minuts. 2 gots diaris)
Ús extern Coïssors i dolor corporal: Hi ha l'opinió en certes zones mediterrànies que esta planta actua contra el dolor corporal i les coïssors de la pell. Molta gent del camp solia portar una petita branca damunt perquè, segons creuen, actuava d'analgèsic contra els dolors corporals i evitava l'aparició de ampolles en aquelles zones de la pell on es produïx un fregament amb la roba. Esta opinió no esta provada i pareix no tenir fonament, especialment pel fet que es pensa que no cal que la planta entre en contacte directe amb la pell.
Aliment: És una planta les fulles tendres de la qual poden menjar-se en ensalades, combinades amb altres d'efectes semblants, com la dent de lleó, els créixens, el jolivert, etc. L'arrel pot menjar-se confitada.
Toxicitat : No hi ha estudis
que assenyalen la seva possible toxicitat; no obstant, un abús
dels seus principis , per les seues propietats diürètiques
i diaforètiques, podria produir un baixada massa important de
la tensió arterial.
|
|
![]() |
Recol·lecció i conservació: Les fulles
han de menjar-se sempre fresques. Quant a l'arrel, ha d'arreplegar-se
des d'estiu a tardor. Han d'assecarse i guardar-se en un lloc fresc
i sec.
|
|