Aliments naturals

Albergínies Alvocat Api Avellanes Codonys Cogombres Cols de Brussel·les Espàrrecs Espinacs Figues seques Pastanagues Patates Pebrots Raïm Raves Remolatxa Tomàquets

REMOLATXA , ANTICANCERÍGENA,

I REJOVENIDORA

La REMOLATXA ( Beta vulgaris) és una planta de la família de les Quenopodiàcies, originària del sud d'Europa i, segons l'opinió més generalitzada, d'Itàlia. Procedeix de l'espècie silvestre Beta marítima Linn , que creix lliurement en moltes zones marítimes del sud d'Europa i nord d'Àfrica. Aquesta espècie no és comestible i només s'ha utilitzat com a planta medicinal. Les remolatxes van ser utilitzades en l'antiguitat, quan no sols es consumia l'arrel sinó les fulles que tenen un sabor semblant als espinacs i que encara segueixen menjant-se a França. Va ser a partir del segle XIX quan es va abandonar el seu ús com a aliment i es va destinar fonamentalment a la producció de sucre o l'extracció d'alcohol. Hi ha diverses varietats de remolatxa, entre les que destaquen la remolatxa vermella i la remolatxa blanca o remolatxa allargada. Ambdues són molt riques en sucre que és molt més assimilable que el de la canya de sucre. També són molt riques en midó. Ambdues posseeixen arrels comestibles i les seves fulles poden usar-se com a verdura. Sent molt més saborosa, la remolatxa roja és la que es destina generalment a l'alimentació com a hortalissa fresca, mentre que la blanca es destina fonamentalment a la producció de sucre o a l'alimentació animal.

Detall de la arrel i les fulles de la remolatxa vermella

Des d'un punt de vista dietètic, la remolatxa vermella és la més interessant per les seves propietats medicinals. Destaca per ser un potent anticancerigen, virtut que deriva de la seva riquesa en flavonoides, principalment pel pigment vermell betanina. S'ha demostrat que la ingestió d'aquesta planta inhibeix i prevé l'aparició o el creixement de tumors cancerígens, tal com va constatar el doctor hongarès Alexander Frerenegi en els seus experiments portats a terme en animals i persones. Aquells que menjaven molta remolatxa desenvolupaven molts menys tumors que els que no ho feien i els malalts de càncer milloraven i resistien durant més temps a la malaltia si menjaven remolatxa crua o pols de remolatxa. Així doncs, resulta molt interessant menjar aquest aliment cru en combinació amb altres plantes que ajuden a depurar l'organisme i prevenir aquesta terrible malaltia: tomàquets, cebes o cogombres, per exemple.

Aquest aliment constitueix un molt bon mineralitzant de l'organisme. És rica en ferro el que la fa molt interessant per al seu consum en les dones, els que necessiten fonamentalment aquest element durant l'embaràs i durant la menstruació, dos moments en què fa falta més aportació d'aquest mineral. La ingestió d'aquest mineral, que resulta essencial en la producció d'hemoglobina, es fa també necessària en altres moments com la presència d'anèmies, leucèmia o transfusions molt habituals.

És, a més, un vegetal amb propietats rejovenidores, el consum del qual pot mantenir la joventut durant més temps. Aquesta propietat ve aportada per la presència de l'àcid fòlic, del qual aquesta planta és una de les què posseeix en més quantitat. Aquest àcid contribueix a la creació de cèl·lules noves i també, junt amb el ferro, en la producció de glòbuls rojos. També intervé en la creació de l'aminoàcid metionina, l'existència de la qual és necessària per a la bona salut del cabell, les ungles o la pell. El seu consum fa que la nostra pell tingui un aspecte més jove i més sa. També cal mencionar la seva participació en la producció de l'hormona dopamina, que ens prevé del mal humor i dels símptomes depressius. Un altre dels elements rejovenidors és el silici,molt important per a la bona salut dels ossos, les artèries i la pell. Per a aprofitar-nos d'aquestes propietats és convenient menjar aquest aliment cru, atès que l'àcid fòlic es perd amb la cocció.

Cal destacar la seva riquesa en fibres molt útil per a buidar l'intestí i prevenir el restrenyiment. En general resulta digerible i inclòs ajuda a assimilar la resta d'aliments ja que la seva riquesa en rubidi incrementa els sucs gàstrics. No obstant això, cal tenir en consideració que no resulta molt adequada per als que posseeixen un estómac fràgil o els que tinguin tendència a desenvolupar acidesa o gasos. Per la seva riquesa en sodi tampoc han d'abusar del seu consum els que han de prendre una dieta sense sal, si bé la seva riquesa en potassi neutralitza en part el seu contingut en sodi. També haurien de ser prudents en la seva utilització aquelles persones que tinguin tendència a produir pedres en el ronyó, ja que la seva riquesa en oxalats, igual que ocorre amb els espinacs, no beneficia a aquest òrgan en absolut.

És un aliment molt adequat per als que sofreixen retenció de líquids, per la qual cosa hauran de menjar-la habitualment els obesos o artrítics o els que pretenguin rebaixar pes. No sols depura els ronyons, sinó també la sang al resultar alcalinizant elimina l'acidesa corporal i ajuda al fetge en la seva funció depuratiu, fet que el fa molt interessant perquè sigui consumit per malalts de fetge.

Estimula el cervell i elimina les toxines que en ell es puguin acumular pel que ajuda a mantenir una bona salut mental i prevenir l'envelliment precoç.

Per la seva riquesa en hidrats de carboni és un aliment molt enèrgic, encara que fàcilment assimilable. Hauria de consumir-se en combinació amb altres verdures i no amb altres aliments molt calòrics o rics en hidrats per a evitar una excessiva acumulació de calories. Sempre que sigui possible hauria de menjar-se crua en amanides en combinació amb altres verdures o hortalisses. Resulta també ideal prendre-la en forma de sucs, barrejada amb el altres fruites com la poma o hortalisses com la pastanaga.