tigestipus1

LES PLANTES:

FLORS

FULLES

FRUITS

ARRELS

LLAVORS

ALTRES TIPUS DE TIGES

Hi hauria tot un conjunt de plantes que no s' adaptarien a les classificacions més generals vistes fins ara. Així tindríem:

TIGES SUBTERRÀNIES:

Rizomes

Tubercles

Bulbs

Els rizomes són unes tiges de creixement horitzontal sota de la terra. D' aquestes tiges surten les arrels cap a dins de la terra i tiges herbàcies cap a fora. Les canyes en serien un exemple.

Els tubercles són tiges engruixides per acumulació de substàncies nutritives, com la patata, per exemple.

Els bulbs són en realitat gemmes adaptades a viure sota terra, que acumulen reserves. La ceba en seria un exemple.

TIGES SUCULENTES

Les tiges s' engruixeixen molt al acumular aigua. Són així una reserva d' aquest líquid necessària per els llargs períodes de sequera. La seva adaptació al medi ha arribat a transformar les fulles de moltes d' aquestes plantes en espines que, a més d' afavorir la retenció d' aigua, constitueixen una bona defensa contra els herbívors. Dintre d' aquest grup les plantes més significatives serien les cactàcies.

TIGES REPTANTS

Moltes plantes presenten tiges dèbils, que s' arrosseguen pel terra i al mateix temps desenvolupen noves arrels per produir noves plantes. Aquestes tiges les coneixem com a tiges reptants. Dintre d' aquest grup tindríem plantes com la maduixa.

TIGES TREPADORES

Les plantes que presenten tiges trepadores poden ser :

Volubles: Presenten tiges flexibles que s' enrosquen al voltant d' altres plantes. La mongetera en seria un exemple.

Amb arrels adherents: Presenten tiges que han desenvolupat arrels aèries per subjectar la planta a altres superfícies. Per exemple l' heura.

Amb espines: Són tiges proveïdes d' espines amb la doble finalitat de subjectar la planta i defensar-la en front dels herbívors. Per exemple, l'esbarzer.

Amb circells ( 1) : Són tiges no principals transformades per entortolligar-se al voltant d' un objecte. Per exemple, els ceps.

ALTRES TIGES:

Galzeran

Els fil.locladis i els cladodis són tiges amb l' aspecte de fulles. Apareixen perquè les fulles son molt petites o perquè s' han transformat i ja no compleixen la seva funció. Dos exemples molt clars serien el galzeran i de la figuera de moro.

1)fil.locladis.

2) fulles autèntiques diminutes.

3) cladodis.

4) fulles transformades en punxes.

figuera de moro

Abans de fer el "test" completa les activitats següents:

Actividad 16: Les tiges (Quin tipus de tija és? Formulari

Escull la resposta correcta en cada cas:

Els cactus presenta:

. Una tija herbàcia

.cladodis

.Un rizoma

La planta del dibuix té :

. Una tija llenyosa

. Un fil.locladi

. Una tija bulbosa

Aquesta planta penses que serà

. Arbustiva

. Una mata

.De tija herbàcia

Aquesta planta presenta tiges

. Reptants.

. Tiges trepadores volubles.

. Tiges trepadores amb espines.

Volubles: Presenten tiges flexibles que s' enrosquen al voltant d' altres plantes. La mongetera en seria un exemple.
Amb arrels adherents: Presenten tiges que han desenvolupat arrels aèries per subjectar la planta a altres superfícies. Per exemple l' heura.
Amb espines: Són tiges proveïdes d' espines amb la doble finalitat de subjectar la planta i defensar-la en front dels herbívors. Per exemple, l'esbarzer.
Amb circells ( 1) : Són tiges no principals transformades per entortolligar-se al voltant d' un objecte. Per exemple, els ceps.

	`Galzeran`
Els fil.locladis i els cladodis són tiges amb l' aspecte de fulles. Apareixen perquè les fulles son molt petites o perquè s' han transformat i ja no compleixen la seva funció. Dos exemples molt clars serien el galzeran i de la figuera de moro.
	1)fil.locladis. 2) fulles autèntiques diminutes. 3) cladodis. 4) fulles transformades en punxes.
`figuera de moro`

. Reptants.
. Tiges trepadores volubles.
. Tiges trepadores amb espines.