Característiques del julivert

Característiques de Petroselinum crispum

Nom vulgar en català: julivert, juliverd

– Castellà / Castellano – español: perejil

– Rumano / Română: pătrunjelul

Nom científic: Petroselinum crispum (Miller) A. W. Hill. Altres denominaciones (no acceptades): Petroselinum hortense Auct., Petroselinum sativum Hoffm.

Etimologia: Petroselinum significa “api de les roques”, ja que petros deriva de l’arrel llatina de “pedra” i selinum és el nom que es donava en llatí a l’api. Algunes teories expliquen que petro fa referència a la propietat que té la planta per dissoldre pedres de l’orina. Les propietats diürètiques d’aquesta planta es coneixen des de l’antiguitat.

Família: Umbel·líferes

Hàbitat: Planta cultivada als horts i naturalitzada en molts llocs d’Europa, apareix en llocs frescos al costat de parets i roques.

Descripció del julivert

Planta perenne aromàtica de fins a 1 m. d’alçada de la família de les Umbel·líferes.

Tiges inclinades, de color verd, amb estries longitudinals i bastant ramificades. Al seu interior contenen una mena de medul·la esponjosa, de color blanc.

Fulles inferiors tripinnades, amb amplis lòbuls cuneïforme, en espècies cultivades generalment arrissats; fulles superiors amb tres lòbuls.

Flors en umbel·les de fins a 5 cm, aplanades per dalt.

Fruits ovoides de fins a 3 mm.

Recol·lecció i conservació del julivert

A principis de primavera es recolliran les arrels, les fulles a principis d’estiu i les llavors a principis de tardor. Arrels i fulles s’han d’assecar a l’ombra, encara que és millor no assecar les fulles. Les primeres han de guardar-se en recipients hermètics en un lloc fosc; les fulles haurien de menjar-se fresques. Les llavors han d’assecar-se al sol i conservar-se en un recipient hermètic en un lloc fresc i ombrejat.

Components actius

Els principals components són:

• Aminoàcids: lisina
• Àcids: Ascòrbic (Vitamina C); fòlic, nicotínic (planta), oleic, palmític, petroselínic (llavor)
• Oli essencial ric en: apiol (fulles i especialment llavors) furocumarines: bergaptè i xantotoxina (sobretot en els brots tendres), alpha-pinè, beta-pinè, beta- cariofilè, beta-felandrè, mircè llavor)
• Alcaloides: miristicina.
• Rutina (fulles)
• Greixos (especialment en la llavor)
• Fibres (planta)
• Minerals: potassi, calci, fòsfor, magnesi, ferro, zinc, etc. (planta)

Més informació sobre plantes.

Escrit per Editorial Equip de Botanical-online encarregat de la redacció de continguts

3 Desembre, 2020