Continguts
Què és l’ortiga verda?
Característiques de l’ortiga verda (Urtica dioica)
Nom vulgar: Ortiga verda, ortiga grossa
Nom científic: Urtica dioica L.
Família: Urticàcies.
Hàbitat. On creix l’ortiga verda?
En erms, abocadors, al costat dels camins, i en terres humides i riques en residus orgànics.
 Detall de la planta |
Descripció de l’ortiga verda
Planta perenne de la família de les urticàcies de fins a 1,5 m. d’alçada.
Tiges erectes, quadrangulars.
Fulles de fins a 15 cm, serrades, punxegudes. verd fosques i proveïdes, igual que la tija, de pèls urticants.
Flors en raïms de fins a 10 cm amb flors normalment unisexuals, les femenines en llargs aments penjats; les masculines en inflorescències més curtes.
Recol·lecció d’ortigues
La planta es pot recollir des de principis de primavera fins a la tardor.
Conservació de les ortigues
- La planta, si s’utilitza seca, s’haurà d’assecar a l’ombra i guardar-se en un lloc sec.
- L’arrel s’hauria de recollir a finals d’agost i, després d’assecar-la al sol, s’haurà de guardar en un recipient hermètic.
Es recomana llegir les normes per a la recol·lecció de plantes silvestres.
Components de l’ortiga verda
- Àcids: cafeic, ferúlic, fòlic (planta); ascòrbic (fulles); linoleic, oleic i palmític (llavors), fòrmic, gàl·lic, acètic. (pèls urticants)
- Vitamines: B (Niacina, Ribofamina, Tiamina, B6), B (colina) (fulles)
- Mucílag (planta)
- Lecitina (planta)
- Histamina (pèls urticants)
- Serotonina (pèls urticants)
- Acetilcolina (pèls urticants)
- Tanins (planta, especialment l’arrel)
- Minerals: Nitrogen, potassi, ferro, calci, sofre, magnesi, alumini (fulles)
- Alcohols: glicerol (llavor)
- Clorofil·la (planta)
- Glicerol (llavor)
Usos de l’ortiga
L’ortiga verda (Urtica dioica) és una de les plantes més útils que existeixen. S’usa de forma medicinal com a planta comestible, és un insecticida natural, un adob ecològic i una fibra tèxtil.
Més informació sobre les plantes.
17 Octubre, 2026
