Normes per a la recol·lecció de plantes silvestres

Com recol·lectar plantes silvestres

Les plantes silvestres comestibles són espècies de plantes que normalment només les trobem en ambients rurals o a la natura, mai en botigues de jardineria ni hipermercats. Poden ser tiges, fulles, flors, fruits o llavors silvestres comestibles. De vegades, una mateixa planta pot presentar fruits comestibles i fulles tòxiques. Per tant, és important conèixer bé la comestibilitat i mode de consum de cada planta.

Recomanacions i normes per a la recol·lecció de plantes silvestres

Perquè la recol·lecció de plantes silvestres de forma adequada, segura i respectuosa amb l’ecosistema, cal tenir en compte una sèrie de normes. Per exemple, conèixer les parts comestibles de la planta, l’època de recol·lecció, el tipus de plantes adequades, recol·lectar només aquelles que no estan en perill d’extinció, o evitar aquelles que poguessin estar contaminades, són només algunes de les normes que cal seguir la persona que recol·lecta plantes salvatges.

Recollir només les plantes que es coneguin

Les plantes es distingeixen les unes de les altres per moltes característiques botàniques: la forma de les seves fulles, la tija, per si presenten pèls, segons el seu hàbitat,… Tot i així, moltes espècies poden confondre’s per altres que podrien ser plantes verinoses.

Per això es recomana conèixer bé la planta abans de consumir-la. L’època més adequada per estudiar plantes és a la primavera, ja que el tipus de flor és molt bona pista per diferenciar plantes aparentment similars.

Com identificar plantes silvestres comestibles

Per identificar les plantes silvestres comestibles, es recomana:

• Portar sempre una guia de camp per reconèixer les plantes. I en cas de dubte, no recollir-les.
• Conèixer les principals plantes tòxiques de la seva regió. Encara que una planta no estigui a la llista, no es pot consumir si no se’n coneix la comestibilitat.
• Conèixer les parts comestibles de la planta. Una planta pot tenir flors o fruits comestibles però ser-ne tòxiques les fulles o els fruits immadurs.

Conèixer de debò les plantes de l’entorn

Es recomana fer algun curs amb un especialista en la matèria degudament qualificat i amb experiència, per conèixer bé les plantes de l’entorn i com identificar-les. Aquest tipus d’iniciatives són cada cop més habituals als Ajuntaments de zones rurals. En aquests cursos es pot aprendre de primera mà a recol·lectar plantes silvestres i conèixer-les. A més, aquest tipus de cursos solen ser una ocasió estupenda per passejar per la natura, obtenir-ne els beneficis i passar una estona molt agradable.

On fer cursos de cuina amb plantes comestibles?

Des de Botanical online hem estudiat i treballat amb diversos experts. Com a recomanacions, destaquem els excel·lents cursos de plantes silvestres comestibles de Montserrat Enrich, gran coneixedora de les plantes silvestres comestibles, col·laboradora habitual del nostre portal web i autora del llibre “Herbes a la carta“. Poden seguir els seus cursos al web Natura comestible i al seu blog personal Gastronomia salvatge.

També mereixen una recomanació especial Yelel Cañas (blog “Kiaora BioCuina”) i Astrid Van Ginkel (blog “Fitomón”).

Recollir només allò que necessitem i respectar l’ecosistema

Perquè sigui un estil d’alimentació sostenible, només cal recol·lectar la quantitat que necessitem. De manera orientativa, en una plantació es recomana recollir com a màxim el 50% de les plantes, i d’aquesta meitat només el 40% (com a màxim) de cada planta.

Per recollir correctament s’han de tallar només les parts comestibles de les plantes, amb unes tisores netes per no produir-los malalties i mai més del 40% de la planta.

• No consumir arrels, ja que extingeix la planta i, a més, moltes vegades no són comestibles.
• Permetre la supervivència de les plantes que utilitzem tallant només les parts que necessitem i sense arrencar ni fer malbé les arrels. No recollir totes les flors d’una planta.
• Tallar adequadament amb tisores netes per prevenir infeccions de la planta.
• Està prohibit recollir plantes en perill d’extinció o zones protegides.
• Mai no s’han de consumir plantes de marges de camins o carreteres, on transiten vehicles contaminants.

Es recomana tenir un recorregut habitual de recol·lecció

És recomanable passejar habitualment per l’àrea de recol·lecció per dos motius o finalitats diferents:

• Descobrir plantes que, fins que no floreixen, poden passar desapercebudes o ser confoses per altres. Algunes espècies són tan semblants, que no es distingeixen fins a la floració.
• Passejar setmanal o quinzenalment per la zona on recol·lectem ens permetrà advertir-nos de qui més interactua amb aquest entorn. És perillós recollir en llocs on fumiguin amb herbicides a prop, o camins on es passegi amb animals habitualment, com cavalls o persones amb gossos.

Conrear el propi hort

Es recomana, en tant que sigui possible, cultivar les plantes al propi hort o en testos. Per exemple, la ruca, calèndula, dent de lleó,… Són plantes fàcils de conrear.

D’aquesta manera evitarem els perills de recol·lectar a llocs on puguin transitar animals domèstics o de pasturatge, i tindrem l’avantatge de menjar aquest tipus d’alimentació setmanalment.

Confusions amb plantes silvestres potencialment tòxiques

Un dels grans perills que presenta el consum de plantes silvestres és la possible confusió amb altres plantes potencialment tòxiques. Hi ha confusions inofensives, per exemple, moltes persones recol·lecten ortiga blanca, pensant que es tracta d’una ortiga. En aquest cas no hi ha problema, ja que totes dues són comestibles. Però en la majoria de casos, aquestes confusions ens poden portar a l’hospital.

Per exemple, moltes persones poden confondre plantes com el marxant o el blet blanc amb l’estramoni (Datura stramonium), que comparteix hàbitat amb aquestes espècies.

Tot i que un experimentat es pot fixar i distingir clarament unes plantes de les altres, s’han descrit nombrosos casos d’intoxicació per aquesta causa.

• Cal anar amb compte de no confondre plantes silvestres comestibles amb altres plantes potencialment tòxiques com l’estramoni.

Precaucions per al consum de plantes silvestres

És imprescindible recol·lectar en llocs segurs, no contaminats per herbicides de cultius propers, i en llocs que no estiguin transitats per animals.

No és segur recollir al costat dels rius, on l’aigua pot transportar bacteris de la femta dels animals de pasturatge i transmetre malalties. Per exemple, s’han donat casos greus de malalties hepàtiques per intoxicació amb créixens (fascioliasi).

Com es consumeix també és important

• També és imprescindible conèixer com es cuina la planta. Com passa amb tots els vegetals, alguns components fan que sigui convenient un tractament culinari o un altre. Per exemple, l’armoll és ric en oxalats i es recomana bullir-lo (Els oxalats són solubles, i es queden parcialment a l’aigua de cocció).
• No totes les parts de la planta són comestibles. Per exemple, amb els fruits i flors del saüc s’elaboren postres delicioses, però les fulles són altament tòxiques. Un cop més, es fa imprescindible conèixer cada planta.
• A més, s’han de classificar les plantes en arribar a casa per assegurar-se que no s’han recol·lectat per confusió altres plantes semblants i per examinar que totes estiguin netes.
• Conservar en refrigeració per un màxim de 2-3 dies. Rentar adequadament abans de consumir-les.

* Vegeu: Beneficis de menjar plantes silvestres

Escrit per Montserrat Enrich Periodista especialitzada en plantes silvestres comestibles i usos de les plantes.

13 Octubre, 2026