Beneficis de menjar plantes silvestres

Quins nutrients, vitamines i minerals proporcionen les plantes silvestres i quins beneficis tenen?

Què ens aporten les plantes silvestres?

La principal virtut de les plantes silvestres comestibles és gastronòmica, ja que ens permeten eixamplar el ventall d’ingredients de la nostra alimentació amb nous sabors, a més de recuperar aquelles verdures que històricament havien menjat els nostres avantpassats i que, amb els anys, estan a punt de quedar oblidades.

Amb les fulles, flors i fruits de les plantes silvestres podem descobrir un nou món de sabors. Per exemple, podem experimentar amb amanides amb flors de calèndula, colorits i nutritius plats com la sopa d’ortigues, o delicioses melmelades com la melmelada de mores.

Recuperar un vestigi de la història gastronòmica

Les plantes silvestres han format part de la cuina tradicional des de l’antiguitat, i es podria dir que el consum es remunta a l’origen de l’home. Recuperar el seu ús a la cuina és recuperar un vestigi de la història gastronòmica, a prop de perdre’s i ser enterrat per la globalització alimentària.

Algunes d’aquestes plantes segueixen presents als mercats, com és el cas de les malves, vistes a mercats de Marràqueix; les verdolagues, encara als hipermercats de Mèxic; la ruca, que torna a la taula com si fos un “enciam gurmet”; les borratges, encara presents a molts mercats d’Espanya; o antigament els colitxos.

Quins nutrients aporten les plantes silvestres comestibles?

Les plantes silvestres són molt nutritives, com ho són les verdures cultivades. Pel que fa a aquestes, les herbes silvestres són més riques en alguns fitonutrients, perquè el seu creixement ha estat més lent, no han estat adobades, tenen menys aigua, i han tingut temps de concentrar més nutrients, principalment magnesi, manganès, potassi i calci.

Els vegetals que es troben als supermercats, que procedeixen de cultius intensius, han estat abundantment regats i adobats per al seu ràpid creixement, la qual cosa repercuteix que aquestes plantes continguin més aigua i menys sabor (sabor = fitoquímics).

Un bosc ple de nutrients

Si analitzem les taules de composició, ens sorprendrem de la riquesa en nutrients que amaguen els nostres boscos. Sabien què, per exemple, la dent de lleó conté més ferro, més magnesi i més calci que els marxants o els espinacs? I que aquesta mateixa planta és un dels aliments més rics en vitamina A (en forma de betacarotens), només superat per les pastanagues?

A causa de la diversitat d’aliments que es poden consumir silvestres, podríem classificar-ne els beneficis en què proporcionen les fulles, les flors i els fruits:

Beneficis de menjar fulles de plantes silvestres comestibles

Què aporta o quines propietats té menjar fulles de plantes silvestres, com ara la malva, la verdolaga, el plantatge o la dent de lleó?

Les verdures de fulla són molt riques en fibra, potassi (molt important per al cor), calci i sobretot àcid fòlic (vitamina B9). L’àcid fòlic és una vitamina molt interessant perquè no es troba pràcticament en productes d’origen animal i és essencial per netejar les artèries (molt recomanable per a persones amb malalties cardiovasculars).

Entre aquestes, n’hi ha algunes amb propietats específiques: la verdolaga és molt rica en omega 3, la dent de lleó resulta molt diürètica i tonificant del fetge, els espinacs són els més rics en àcid fòlic,…

Antioxidants a les fulles de plantes silvestres comestibles

A més d’aquestes vitamines i minerals, les fulles silvestres són molt riques en clorofil·la i betacarotens, que són antioxidants que ajuden a desintoxicar l’organisme i a millorar la salut.

Per exemple, les fulles de plantatge no tenen res a envejar a superaliments tan “de moda” com les llavors de xia, perquè, com aquestes llavors, tots dos aliments són molt riques en mucílag, un tipus de fibra que ajuda a reduir el colesterol i amb efectes beneficiosos per a la flora intestinal.

Quins components tenen les flors silvestres comestibles?

Les flors silvestres tenen una composició molt diferent, ja que, generalment, els pètals contenen més aigua que les fulles. La majoria són molt riques en pigments vegetals, uns components amb propietats antioxidants.

Algunes d’elles també contenen molts mucílags, un tipus de fibra molt abundant a les flors de violeta, pètals de rosella, calèndula, de malva, etc.

Fruits silvestres comestibles: potent font de vitamines i antioxidants

Els fruits silvestres tenen un contingut important de fitonutrients, àcids fenòlics, pigments vegetals, clorofil·la, betacarotens i altres principis amb propietats antioxidants.

Avui dia, probablement la disponibilitat de fruites que tenim fa que no es valorin prou aquestes increïbles fonts vitamíniques silvestres, però si ens remuntem a la història de no tants anys enrere, podem trobar vestigis de la importància daquests aliments.

Per exemple, el gavarró conté 10 vegades més vitamina C que qualsevol cítric. Durant la Guerra Mundial, Gran Bretanya va patir una restricció a la importació d’aliments. Per evitar el dèficit de vitamina C (escorbut), es va administrar xarop de gavarró als nens. I és que la gavarrera era una de les millors i més potents fonts de vitamina C, fàcilment assequibles en aquell moment, ja que l’arbust creix de forma abundant i silvestre als boscos de la regió.

Altres fruits molt nutritius són els arboços, les mores, els nabius o les maduixes silvestres,… Cal esmentar que alguns fruits, com les baies de saüc o de l’aranyoner, són tòxics si es consumeixen immadurs, si es prenen en excés, o si no es couen prèviament.

Diferències entre herbes cultivades i herbes silvestres

Probablement per al lector era previsible que les fulles, flors i fruits silvestres continguin fibra, algunes vitamines i minerals, ja que comparteixen aquestes propietats amb les hortalisses cultivades.

No obstant això, cal esmentar que, a més de les seves propietats nutritives, les plantes silvestres tenen components que no presenten les plantes cultivades i que els donen beneficis “extra”. Aquests components només són produïts per les plantes silvestres i són denominats fitoquímics.

Els fitoquímics són substàncies que produeixen les plantes per a la supervivència. Per exemple, la caputxina produeix glucosinolats, uns components “picants” per defensar-se dels depredadors (el picant espanta les erugues que intenten devorar les seves fulles). Alhora, aquests glucosinolats exerceixen efectes beneficiosos en el nostre organisme, sent potents anticancerígens.

Fitonutrients, el secret dels beneficis de les plantes silvestres

En realitat, dins del grup fitoquímics s’engloben una enorme diversitat de compostos vegetals que no es poden classificar dins de les vitamines, minerals ni altres nutrients, però que també tenen beneficis per a la salut.

Entre els múltiples exemples que es podrien esmentar de fitoquímics, destaquem el contingut en olis essencials de moltes plantes, com ara l’ortiga blanca o el romaní, són els responsables del sabor i propietats d’aquestes plantes.

Encara que els efectes sobre el cos de molts d’aquests fitoquímics encara no s’han descrit completament, sí que es pot afirmar que molts proporcionen sabor als aliments, com és el cas dels olis essencials, àcids orgànics i compostos fenòlics. Tot això ve a significar que les plantes silvestres tenen més sabor i més components beneficiosos que les cultivades.

Quins beneficis té consumir les arrels?

Tot i que algunes vegades s’han consumit, actualment no es recomana el consum d’arrels de plantes silvestres. La raó principal és que no és segur, ja que moltes vegades, a les arrels es concentra gran quantitat d’alcaloides i principis de les plantes que poden ser tòxics. A més, el consum d’arrels d’herbes silvestres no és ecològic, ja que s’extingeix la planta.

Consumir plantes silvestres és ecològic

Un altre dels beneficis de les plantes silvestres és que són aliments ecològics, de quilòmetre 0, consum local i de temporada. No s’ha utilitzat més aigua que la de la pluja per créixer, ni s’ha adobat amb elements químics, ni s’han eliminat plantes de l’entorn per al seu creixement (cosa que és una pràctica molt habitual: desherbar l’hort), ni s’han cultivat de manera que s’esgotin els nutrients del terreny.

A més, aquests aliments de quilòmetre 0 estalvien l’energia de carburant, de fabricació d’envasos i costos que la proximitat economitza.

Comentari sobre la comestibilitat i els beneficis de les plantes silvestres

Noteu que en tot l’article s’esmenten plantes silvestres i les seves parts comestibles. Com és lògic, hi ha plantes amb principis tòxics (plantes verinoses) que, en contenir components nocius, es converteixen automàticament en perjudicials i no s’han de consumir. Només cal ingerir les plantes de comestibilitat coneguda.

* Vegeu: Normes per a la recol·lecció de plantes silvestres

Més informació sobre plantes silvestres comestibles.

Escrit per Montserrat Enrich Periodista especialitzada en plantes silvestres comestibles i usos de les plantes.

13 Octubre, 2026