Continguts
- 1 BENEFICIS DELS GLUCOSINOLATS
- 1.1 Propietats rubefaents dels glucosinolats
- 1.2 Propietats dels glucosinolats contra el càncer
- 1.3 Mecanisme anticàncer de les verdures crucíferes
- 1.4 Propietats bociogèniques o anti-tiroïdals de les crucíferes
- 1.5 Efectes dels glucosinolats sobre animals
- 1.6 Glucosinolats més importants
- 1.7 Fonts de glucosinolats
BENEFICIS DELS GLUCOSINOLATS
Propietats rubefaents dels glucosinolats

Els glucosinolats tenen propietats rubefaents, és a dir, són substàncies amb efecte revulsiu que aplicats via externa produeixen una irritació de la pell, que alhora provoca una major irrigació de la zona afectada.
La ingesta d’aliments rics en aquestes substàncies pot causar irritació de les mucoses del tracte digestiu. Per aquest motiu, les persones amb acidesa d’estómac, dispèpsia o úlceres digestives han d’evitar els condiments rubefaents com la mostassa.
Propietats dels glucosinolats contra el càncer
Una de les propietats més esteses dels glucosinolats és el seu paper contra el càncer (propietats anti-cancerígenes), sobretot amb la prevenció del càncer. Per això s’han de consumir aquestes verdures de forma regular en la dieta, per exemple, entre 2 i 4 vegades a la setmana.
El paper protector d’aquestes verdures contra el càncer és degut al seu contingut en glucosinolats, però probablement també intervenen altres components anticancerígens com la fibra, àcid fòlic, vitamina C i altres flavonoides.

Hortalisses de la família de les crucíferes que protegeixen contra el càncer: raves, coliflor, bròquil, cols de Brussel·les, col de cabdell, naps
Mecanisme anticàncer de les verdures crucíferes
Està demostrat científicament que una dieta rica en plantes crucíferes, com la col, els créixens o la ruca, té un efecte protector davant de diferents tipus de càncer, com el càncer de mama, pulmó, còlon, recte i pròstata.
Els indols intervenen en la regulació d’estrògens, ajudant també d’aquesta manera a prevenir el càncer de mama.
Per exemple, els glucosinolats del bròquil (glucorafanina i glucobrasicina) es descomponen en sulforafà i en indol-3-carbinol (abreujat com I3C), protectors contra el càncer de mama, de pulmó i de còlon.
A causa del potencial anticancerigen d’aquests aliments, les verdures crucíferes tenen un rol fonamental en tota mena de dietes per al càncer. Cal recordar que per obtenir les seves propietats, s’han de consumir les verdures poc cuites, crues o en conserva (xucrut de col o d’altres hortalisses), perquè la cocció destrueix els components anticàncer i altres vitamines com la vitamina C.
Propietats bociogèniques o anti-tiroïdals de les crucíferes
Els glucosinolats poden tenir efecte antitiroïdal, interferir en la síntesi de les hormones tiroïdals o inhibir la recaptació de iode per la glàndula tiroide. Tot i que s’ha demostrat que la ingesta d’aquests aliments no produeix alteracions a la glàndula tiroide, les persones amb hipotiroïdisme han de controlar la ingesta de verdures crucíferes.
Cap especial atenció en les dones en la lactància, ja que aquests components bociogènics passen a la llet materna i poden ser ingerits pel nadó. No cal eliminar completament les verdures crucíferes en aquesta etapa, encara que es recomana reduir aliments molt rics en aquestes substàncies com la mostassa.
Efectes dels glucosinolats sobre animals
Els heteròsids presents a les plantes crucíferes són capaços de disminuir el creixement del bestiar i reduir la producció de llet d’aquests animals. Els símptomes bociogènics es manifesten amb pal·lidesa a les mucoses, retard del creixement, menor producció de llet (o ous) i caiguda de pèl.
Les plantes brassicàcies també produeixen fotosensibilitat a veterinària. Aquests compostos passen el seu fort sabor a la llet, per la qual cosa afecta a les seves propietats organolèptiques.
L’aroma penetrant i sabor picant de la salsa de mostassa és deguda a un glucosinolat anomenat sinigrina. Fotografia de salsa de mostassa tradicional de Dijon elaborada amb grans de mostassa mòlts, amb vinagre, aigua i sal. Aquesta salsa presenta un alt contingut en glucosinolats perquè hi ha les llavors completament mòltes (s’han alliberat tots els enzims) i es consumeixen en cru (no s’han perdut components). A més, la mostassa conté molts glucosinolats. |
Glucosinolats més importants
- Sinigrina: es troba en les llavors de mostassa, reacciona amb la mirosinasa donant com a resultat alilisotiocianat (AITC).
- Isotiocianat sulforafà: protegeix davant del càncer de fetge i ajuda a eliminar productes nocius de l’organisme.
- Isotiocianat de fenetil o feniletilisotiocianat (FITC): involucrat en el tractament de la leucèmia.
- Indol-3-carbinol (I3C): es creu que les seves propietats són degudes als components resultants de la seva degradació. Aquests productes provoquen la mort natural de les cèl·lules cancerígenes (apoptosi).
Fonts de glucosinolats
Totes les plantes de la família de les crucíferes o brassicals, incloent els gèneres Brassicaceae, Capparidaceae i Caricaceae. (Més informació sobre aquesta família botànica al llistat inferior).
– La caputxina (Tropaeolum majus), planta de família de les Tropaeolàcies. Conté el glucosinolat: glucotropaelòsid.
– La planta repalassa (Xanthium strumarium), planta de la família de les Compostes. Conté el glucosinolat: carboxiatractilòsid.
Cada vegada es descobreixen més plantes que contenen algun d’aquests principis (tàperes,..), encara que sens dubte les fonts més abundants són les esmentades anteriorment.
Més informació sobre les verdures.
18 Novembre, 2026








