Característiques de la valeriana

¿Què és la valeriana?

Característiques de la valeriana (Valeriana officinalis)

Nom vulgar: Valeriana, herba gatera

Nom científic: Valeriana officinalis

Etimologia: Es creu que el nom valeriana podria derivar del llatí valere, que significa “estar bé” o “estar feliç”.

Família: Valerianàcies

Hàbitat. On creix la valeriana?

Es troba en boscos, marges dels rius i herbassars humits.

Descripció de la valeriana

Herba perenne de fins a 2 m. d’alçada.

Tiges erectes, robustes, glabres o pubescents i acanalades.

Fulles compostes pinnades, les superiors més curtament peciolades que les inferiors o moltes vegades sèssils.

Flors de color blanc o rosat agrupades en inflorescències aplanades, una més elevada central i dos laterals en posició inferior. Calze tubulós de fins a 2,5 cm de llargada.

Parts actives Les arrels de la planta de valeriana.

Recol·lecció i conservació de la valeriana

La tardor és la millor època per recollir les arrels de la planta, entre finals de setembre i octubre, quan s’han desprès els fruits i la planta està seca. Només es cullen els rizomes de plantes de més de 2-3 anys. No collir en temps de pluja.

Les arrels s’han de netejar amb compte, intentant no fer-les malbé, ja que els olis i components actius de la valeriana es troben just per sota la pell. Després, assecar amb paper de cuina i deixar assecar la planta en un lloc fosc, sec i ventilat. Es poden preparar infusions amb l’arrel fresca o assecar per a usos posteriors. A mesura que s’asseca la planta, la seva olor es fa més intensa, pot recordar l’olor de peus.

Composició i principis actius de la valeriana

Principis actius trobats a les arrels de la planta:

• Valepotriats o iridoides (1-5%): valtrats (valeclorina, valtrat d’isovaeroxihidrina), didrovaltrats i isovaltrats. Durant l’assecatge, el valtrat es descompon en baldrinal, també component actiu. Tenen efecte relaxant muscular. Els valepotriats són components que es degraden fàcilment i és difícil que es trobin en productes estandarditzats acabats (tintures, càpsules, etc.). No es troben als productes elaborats, només amb l’oli essencial de valeriana.
• Oli essencial (0,5-2%): alfa i beta pinè, borneol, eugenol, isoeugenol, cineol, camfè, valeranona, valerianol, èsters de valerenil, valerenal, àcid valeriànic o valèric, àcid valerènic, àcid isovalèric, pacifigorgiol, alcohol patchouli.
• La valeriana conté, encara que en baixa concentració, alcaloides piridínics (0,05-0,1%): actinidina, actinina, esquiantina, valerianina i valerina.
• Aminoàcids (arginina , àcid gamma aminobutíric o GABA, glutamina , tirosina)
• Flavonoides: quercetina

Principis actius de la valeriana

L’efecte calmant i hipnòtic de l’arrel de valeriana és degut a la combinació de tots els components. S’havia cregut que els components de l’oli essencial, o els valeopotriats i els seus productes de degradació (baldrinal) eren els responsables de les propietats sedants, però recents investigacions semblen apuntar que és la combinació de tots els compostos, i els seus diferents mecanismes d’acció, oli essencial i valepotriats, els responsables de les propietats medicinals de la valeriana, calmants, sedants e hipnòtiques.

Usos de la valeriana

Aquesta herba que creix en boscos i marges dels rius s’aprofita com:

• Preparació de begudes: L’oli essencial de l’arrel de valeriana es fa servir per aromatitzar alguns licors.
• Condiment: L’oli essència de l’arrel d’aquesta planta també es fa servir per donar aroma a gelats i plats.
• Com a planta medicinal

Més informació sobre la valeriana i les plantes medicinals.

Escrit per Editorial Equip de Botanical-online encarregat de la redacció de continguts

26 Agost, 2026