Propietats de la tanarida ( Tanacetum vulgare)

PROPIETATS DE LA TANARIDA

dibujo

Característiques de la Tanarida

Nom científic: Tanacetum vulgare, Chrysanthemum vulgare

Nom comú: Tanarida

Descripció: Planta perenne de la família de les compostes de fins quasi un metre d’alçada. Tiges erectes de color rogenc que es desenvolupen a partir d’estolons que es reprodueixen amb facilitat. Fulles alterns, compostes, verd fosc, bipinnades. Les inferiors peciolades; les superiors, sèssils. Flors terminals planes de fins a 2 cm, faltats de lígules, reunides en corimbes. Camps de cultiu, vores de camins, marges i camps abandonats. Planta d’olor molt forta, poc agradable.

 

Principis actius:

– Tanacetina

– Beta-tujona

– Càmfora

– Artemorina

– Partenolida

– Tanins

– Àcids: oleic, linoleic, màlic, cafeic i tartàric

– Pinè

– Camfè

Parts actives: Fulles, tija i flors

Usos de la Tanarida

Propietats medicinals:

  • Internament, s’ha utilitzat mèdicament per a facilitar la menstruació, evitant el dolor que es produeix algunes vegades (emmenagoga). Infusió d’una cullerada petita petita per tassa d’aigua. Un parell de tasses al dia.- Algunes comunitats primitives han utilitzat l’oli per a avortar.- La beta-tujona té propietats vermífugues, d’on deriva el seu nom popular “Herba llombriguera”. Pot ser usada per a eliminar els cucs intestinals o les tènies. Infusions al 5% de les llavors o de les summitats florals seques.

    – Les summitats floríferes han estat utilitzades com a depuratives per a tractar l’acumulació de líquids i el dolor produït per la gota (infusió de mitja cullerada de summitats seques per tassa d’aigua. Beure un parell de tasses diàries).

    – L’oli essencial en dosis molt petites s’ha utilitzat per les seves qualitats tòniques i estimulants, especialment en estómacs afectats per flatulències i espasmes intestinals.

    – Sembla que l’oli exerciria, a més, propietats calmants que reduirien els espasmes de l’estómac produïts per nervis o ansietat o s’utilitzarien per a calmar atacs d’epilèpsia. No obstant, donada la toxicitat de l’oli, aquestes aplicacions moltes vegades acabaven produint episodis d’irritabilitat intestinal, boçades violentes, atacs d’epilèpsia més violents o fins i tot intoxicacions generals molt greus.

  • Externament, l’oli essencial es pot utilitzar per a realitzar fregues amb les que disminuir el dolor produït en les articulacions a causa de l’artritis o la gota. Ha de ser el contingut en càmfora del seu oli essencial el que li atorga aquestes propietats. També s’han utilitzat les fulles picades i calentes posades sobre les articulacions amb la mateixa finalitat.A causa de la seva alta toxicitat s’aconsella no prendre preparats casolans realitzats amb tanarida. El seu ús quedaria reservat als preparats realitzats per personal qualificat, atès que les quantitats que han d’administrar-se es troben molt pròximes a la dosi tòxica. En cap cas ha d’administrar-se a dones embarassades perquè pot provocar fàcilment l’avortament.

Altres propietats:

  • Culinàries: Les fulles tendres resulten comestibles i es poden prendre com a verdura. A vegades en la cuina del nord d’Europa s’utilitzen per a donar sabor als pastissos. Es diu que aquestes proporcionen un sabor semblant a la nou moscada.En la Pasqua jueva esta herba s’utilitzava després de la Quaresma com a purificadora. La raó d’aquesta tradició sembla centrar-se en el fet que les propietats diürètiques de les fulles verds de la tanarida serien molt adequades per a eliminar l’excés de sal acumulat en l’organisme, després de la dieta de peix salat que mantenien els creients durant la Quaresma. La mateixa tradició anglosaxona compta amb el costum que tenien els religiosos d’utilitzar les fulles tendres per a realitzar pastissos de Pasqua que respondrien a la mateixa finalitat.
  • Insecticides: D’aquesta planta s’extrauen principis que són utilitzats en la composició d’alguns insecticides.
  • Jardineria simbòlica: Aquesta planta s’ha considerat el símbol de la immortalitat. Probablement ha estat la seva capacitat per a mantenir la flor durant pràcticament tres mesos sobre la planta (floreix des de finals de juny fins a setembre), o al fet que tarda molt en marcir-se, fins i tot quan es talla, la que li ha proporcionat la llegenda. Així en jardineria s’ha utilitzat fonamentalment com a planta per a decorar tombes. El mateix nom científic Tanacetum procedeix de la paraula grega “Thanatos” (Déu de la mort). Es diu que és la planta que utilitzà Zeus per a convertir a Ganímedes en immortal.

Toxicitat de la tanarida

Alta. Les intoxicacions es produeixen per ingestió de dosi massa elevada dels principis actius tòxics, bé sigui en alguna tisana o, especialment, en l’oli essencial. Dosis superiors a 2 gr. resulten tòxiques. 15 gr. resulten mortals per a un adult.

Hi ha una possible toxicitat de dermatitis per contacte. A més, és una planta que pot produir al·lèrgies respiratòries a causa de l’artemorina un al·lergogen prou fort.

Símptomes: Dolors de ventre, salivació, diarrea, problemes de fetge. En dosi elevada, disminució del pols, convulsions, parada cardiorespiratòria i mort.

Tractament: Rentat d’estómac, respiració assistida i assistència clínica en cas de dosi elevada.

Més informació sobre plantes

Aquest article ha estat avalat per Vicente Martínez Centelles - Fundador del web i director. Professor de ciències naturals, expert en plantes, remeis naturals i fotografia botànica.
Editorial
Escrit per Editorial Equip de Botanical-online encarregat de la redacció de continguts

23 Novembre, 2020

Altres articles d'interès

El material que aquí es traballa té caràcter informatiu. En cas de dubtes, s'ha de consultar al facultatiu.
"Botanical-online" no es fa responsable dels perjudicis soferts per l'automedicació.