Plantes enfiladisses anuals: característiques i espècies

Aquest article ha estat avalat per Julián Masats - Enginyer tècnic agrícola especialitzat en hortofructicultura i jardineria.

Què són plantes enfiladisses anuals?

Caputxina
Caputxina. Una flor que també s’ha utilitzat per les seves propietats medicinals i alimentàries.

Són aquelles plantes enfiladisses que, generalment, quan es cultiven, duren una sola temporada, encara que moltes de les consideres anuals, són plantes perennes o poden viure més d’un any en el seu lloc d’origen o quan es cultiven en climes càlids.

Principals plantes enfiladisses anuals

Entre les principals enfiladisses anuals podem esmentar les següents:

Les caputxines:

Existeixen aproximadament 87 espècies del gènere Tropaeolum, procedents de les regions càlides d’Amèrica de Sud i Mèxic.

Alguns són anuals; altres són plantes perennes enfiladisses volubles. Destaquen per la bellesa de les seves flors. Han de ser cultivades a ple sol o a semi-ombra i necessiten un terreny humit i ben drenat.

Entre totes elles destaquen les caputxines (Tropaeolum majus), la flor de canari (Tropaeolum peregrinum), Tropaeolum speciosum, el mashua (Tropaeolum tuberosum) o la caputxina tricolor (Tropaeolum tricolor).

Els Lathyrus:

Lathyrus
Lathyrus.

Existeixen aproximadament unes 150 espècies de Lathyrus. La majoria d’ells procedeixen de les regions temperades de l’hemisferi nord, tot i que hi ha algunes espècies originàries dels Andes.

És un gènere molt relacionat amb el pèsol (Pisum sativum). De fet, algunes espècies són plantes comestibles. S’utilitzen en jardineria perquè molts d’ells són plantes enfiladisses mitjançant circells i per les seves vistoses flors de color malva, blau, blanc o groc pàl·lid.

Han de ser cultivats a ple sol o en un sòl fèrtil i ben drenat. Se’ls proporcionarà suports perquè es puguin enfilar.

Entre tots els Lathyrus destaca el pèsol d’olor (Lathyrus odoratus) que va ser una de les principals espècies que Gregorio Mendel va utilitzar en els seus estudis sobre els seus treballs de genètica per a compondre les famoses Lleis de Mendel.

No és estrany que avui dia comptem en jardineria amb tantes varietats d’aquesta espècie (pèsol d’olor “Carnival”, pèsol d’olor “Katherine”, pèsol d’olor “Lucy”, pèsol d’olor “Hampton Court”, etc). Altres espècies molt conegudes són: Lathyrus nervosus o el pèsol bord (Lathyrus latifolius).

Les tumbergies:

Thunbergia vogeliana
Thunbergia vogeliana.

Procedents de l’Àfrica i Àsia, hi ha aproximadament unes 100 espècies del gènere Thunbergia.

Entre aquestes tenim moltes que són enfiladisses volubles. La majoria formen flors individuals en forma de trompeta. Necessiten un sòl drenat i fèrtil i una exposició assolellada, excepte a ple estiu que prefereixen una mica d’ombra.

Entre totes elles destaquen les següents: Thunbergia alata; Thunbergia grandiflora, Thunbergia coccinea, Thunbergia Gregorii, Thunbergia natalensis, Thunbergia togoensis, etc.

Les ipomees:

Tenim aproximadament 300 espècies del gènere Ipomoea. Procedeixen de zones tropicals i temperades càlides. Moltes d’elles són enfiladisses volubles, amb flors infundibuliformes de molt curta durada, tot i que estan contínuament produint noves flors. Prefereixen climes càlids i costaners i una exposició assolellada. Moltes d’elles són considerades plantes invasives. (Ipomoea purpurea), (Ipomoea purga), (Ipomoea quamoclit), (Ipomoea indica), (Ipomoea lobata), (Ipomoea alba), moniato (Ipomoea batatas). En climes freds es cultiven com anuals.

La campaneta (Ipomoea acuminata) és una planta perenne que pot conrear-se com anual en llocs freds. S’ha naturalitzat i s’ha convertit en una autèntica planta invasora de camps de cultiu i jardins en molts llocs càlids.

camapneta
Campaneta (Ipomoea acuminata).

Maurandya:

Les Maurandya són plantes pertanyents al gènere Maurandya, anteriorment conegut com Asarina. Són espècies que tenen la capacitat de grimpar, utilitzant les seves tiges volubles. Al seu lloc d’origen, són plantes perennes que produeixen flors tubulars al llarg de tota la temporada, però, quan es cultiven en climes més freds, s’ha de fer com anuals.

Necessiten cultivar-se a ple sol o amb molta llum, sobre terrenys humits, encara que no entollats. Hi ha dues espècies d’aquest gènere, totes dues originàries de Mèxic i Centre Amèrica.

Asarina (Asarina erubescens = Maurandya erubescens):

Pot mesurar uns 3 m d’alçada. Destaca per les seves flors de color rosat que poden arribar a fer uns 7 cm de longitud i apareixen a l’estiu i tardor. Prefereix ser cultivada amb molta llum o a ple sol i requereix un clima càlid, lliure de gelades.

Necessita un reg abundant a la primavera i estiu, encara que s’ha de regar poc a l’arribar l’hivern. Pot propagar mitjançant llavors o esqueixos a la primavera. Necessita una poda primaveral que incentivi el naixement de tiges noves i li proporcioni un millor aspecte.

Asarina barclayana = Maurandya barclayana:

Assoleix una alçada de fins a 4.5 m. Produeix flors tubulars que poden ser de color blanc, porpra o rosa, amb el fons més clar.

En climes freds es pot conrear en test a l’interior per després treure a l’exterior a l’arribar el bon temps. En aquest cas és millor situar-la al costat d’una paret arrecerada.

Més informació sobre característiques de les plantes i tipus.

Editorial
Escrit per Editorial Equip de Botanical-online encarregat de la redacció de continguts

7 Setembre, 2020

Altres articles d'interès

El material que aquí es traballa té caràcter informatiu. En cas de dubtes, s'ha de consultar al facultatiu.
"Botanical-online" no es fa responsable dels perjudicis soferts per l'automedicació.

Botanical-online és una pàgina informativa que descriu, entre altres temes, els usos tradicionals de les plantes des d'un punt de vista terapèutic. Les seves descripcions no substitueixen el consell professional. Botanical-online no es fa responsable de l'automedicació i es recomana consultar amb el facultatiu.
Acceptar