Cactus cactàcies

IMPORTÀNCIA DE LES CACTÀCIES AL MÓN

La família de les cactàcies comprèn unes 2000 espècies de plantes distribuïdes per llocs de clima desèrtic o molt sec, principalment a Amèrica Central i Amèrica del Sud, encara que han sigut introduïdes i s’han adaptat a altres llocs de clima eixut i càlid, com Austràlia, el Mediterrani i Àfrica oriental. Mes rarament ens trobem amb espècies epifítiques (que viuen a costa d’altres vegetals) adaptades a viure en selves de climes humits.

– Aliment:

Àmpliament utilitzades com a aliment humà, la majoria de les cactàcies, a excepció del genere Pereskia, són aprofitades alimentàriament principalment pels seus fruits. Per exemple els fruits de l’Opuntia ficus-indica o figuera de moro, les baies de la qual ja van ser fonamentals durant els viatges dels colonitzadors hispans a Amèrica com a font d’aliment per a evitar l’escorbut, es mengen també actualment en la regió mediterrània, on les peculiars característiques climàtiques han suposat que la planta s’adapti a la perfecció, sent de particular interés en l’illa de Sicília, Tunis, Algèria, El Marroc, Turquia i Israel. A Amèrica central les espècies d’opunties utilitzades, a més de l’anterior, és molt gran des de l’Opuntia megacantha var. jitomatilli que s’utilitza en compte dels tomaquets fins a l’Opuntia robustavar. robusta les peles de la qual es mengen fregides, substituint a les patates. Molts més gèneres de cactàcies són utilitzades com a aliment a part d’aquest, com Acantohocereus, Cephalocereus, Hylocereus, etc. A part dels fruits també s’aprofiten la llavors que es mengen torrades o es molen per a preparar coques.

– Bestiar:

Moltes cactàcies són cultivades o aprofitades en estat salvatge per les seves fulles per a alimentar el bestiar – Cephalocereus, Ferocactus, Mammillaria, etc. i constitueixen un recurs fonamental al trobar-se en zones molt àrides on la presència de plantes “més tendres” és pràcticament nul·la. Moltes d’aquestes espècies són aprofitades per a construir tanques on guardar els animals o per separar els camps.

– Protecció del sòl:

En llocs àrids i ventosos s’utilitzen per a fixar el sòl i previndre l’erosió de les pluges que normalment es produeixen de forma torrencial en algunes èpoques de l’any. Aquest ús es fa molt adequat en els cultius que es porten a terme en forma de terrasses.

– Medicinals i tòxiques:

Per les seves propietats medicinals o tòxiques, com el peiot (Lophophora willamsii) per les seves propietats al·lucinògenes.

– Jardineria:

Admirades per les seves atractives flors, les seves extravagants formes o les seves eriçades pues, han sigut àmpliament explotades en jardineria, el que ha portat a moltes d’elles a trobar-se a la vora de l’extinció. Molt coneguts en el món de la jardineria tindríem:

El cardot

El seient de la sogra

Ploma de Santa Teresa

CEREUS PERUVIANUS

ECHINOCACTUS

HATIORA

Cereus peruvianus monstruosus

Echinocactus grusonii

Hatiora gaertneri

– Per a veure més plantes d’aquesta família, així com les característiques de conreu

Característiques de la família de les cactàcies

DIBUIX CACTUS

Echinopsis pentlandi scheerii

Fulles (1): Simples, alternes, generalment convertides en espines, només els gèneres Pereskia i Pereskiopsis tenen fulles ben desenvolupades.

Tiges (2): Suculentes, més rarament llenyoses. Formades algunes vegades per cladodis superposats. Es caracteritzen per la presència d’areoles, que són zones on creixen les espines o, si no n’hi ha, els pèls. Equivalen a les branques en la resta de plantes.

Flors: Grans, solitàries, de simetria radial,- actinomorfes – més rarament de simetria bilateral – zigomorfes.

Calze (3): Amb molts tèpals petaloides.

Corol·la (4): Amb molts tèpals sepaloides, que emboliquen als petaloides. Els uns i els altres producte de l’evolució de les bràctees inicials

Estams (5): Amb molts estams

Ovari: inferior.

Carpels: 3 o més

Fruits: Carnosos

Gèneres

Es pensa que han d’existir uns 200 gèneres. D’entre aquests els més significatius serien els següent:

ACANTHOCALYCIUM

ACANTHOCEREUS

APOROCACTUS

ARIOCARPUS

ARMATOCEREUS

ARROJADOA,

ARTHROCEREUS

ASTROPHYTUM

AUSTROCACTUS

AZTEKIUM

BERGEROCACTUS

BLOSSFELDIA

BRACHYCEREUS

BRASILIC

BROWNINGIA

CALYMMANTHIUM

CARNEGIEA

CEPHALOCEREUS

CEREUS

CHAMAECEREUS

CIPOCEREUS

CLEISTOCACTUS

COLEOCEPHALOCEREUS

COPIAPOA

CORRYOCACTUS

CORYPHANTHA

DENMOZA

DISCOCACTUS

DISOCACTUS

ECHINOCACTUS

ECHINOCEREUS

ECHINOPSIS

OBREGONIA

OPUNTIA

OREOCEREUS

PACHYCEREUS

PARODIA

PEDIOCACTUS

PELECYPHORA

PENIOCEREUS

PERESKIA

PERESKIOPSIS

PILOSOCEREUS

PSEUDORHIPSALIS

PTEROCACTUS

REBUTIA

RHIPSALIS

SAMAIPATICEREUS

SCHLUMBERGERA

SCLEROCACTUS

SELENICEREUS

STENOCACTUS

STENOCEREUS

STEPHANOCEREUS

STETSONIA

STROMBOCACTUS

EPIPHYLLUM

EPITHELANTHA

ERIOSYCE

ESCOBARIA

ESPOSTOA

ESPOSTOOPSIS

EULYCHNIA

FACHEIROA

FEROCACTUS

FRAILEA

GYMNOCALYCIUM

HAAGEOCEREUS

HARRISIA

HATIORA

HELIOCEREUS

HYLOCEREUS

JASMINOCEREUS

LEOCEREUS

LEPISMIUM

LEPTOCEREUS

LEUCHTENBERGIA

LOPHOPHORA

MAIHUENIA

MAMMILLARIA

MELOCACTUS

MICRANTHOCEREUS

MILA

MYRTILLOCACTUS

NEOLLOYDIA

NEOPORTERIA

NEORAIMONDIA

NEOWERDOMANNIA

TACINGA

THELOCACTUS

UEBELMANNIA

WEBERBAUEROCEREUS

WEBEROCEREUS

ZYGOCACTUS

Més informació sobre plantes al llistat superior.

Editorial
Escrit per Editorial Equip de Botanical-online encarregat de la redacció de continguts
Etiquetes:

Article actualitzat el: 22 abril, 2019

Altres articles d'interès

El material que aquí es traballa té caràcter informatiu. En cas de dubtes, s'ha de consultar al facultatiu.
"Botanical-online" no es fa responsable dels perjudicis soferts per l'automedicació.

Botanical-online és una pàgina informativa que descriu, entre altres temes, els usos tradicionals de les plantes des d'un punt de vista terapèutic. Les seves descripcions no substitueixen el consell professional. Botanical-online no es fa responsable de l'automedicació i es recomana consultar amb el facultatiu.
Acceptar