Continguts
Què són plantes enfiladisses perennes?
Les plantes enfiladisses perennes són aquelles que duren més d’una temporada, tot i que hi ha moltes plantes enfiladisses que encara que són perennes al seu lloc d’origen, es conreen com plantes anuals en llocs més freds.
La majoria d’elles conserven les fulles a l’arribar la tardor, malgrat que algunes d’elles poden perdre-les si el clima no és prou càlid.
Principals plantes enfiladisses perennes
Entre les principals plantes enfiladisses perennes podem esmentar les següents:
Passionàries
Existeixen aproximadament unes 400 espècies. Procedeixen principalment de la zona tropical de Sud-Amèrica. S’han de conrear en zones càlides, sobre sòls rics i ben drenats.
Cal proporcionals un suport perquè puguin enfilar-se gràcies als circells que tenen.
Entre totes elles destaquen: la passionera (Passiflora caerulea), el maracujà (Passiflora edulis), Passiflora quadrangularis, Passiflora coccinea, Passiflora racemosa, Passiflora vitifolia, Passiflora aurantia, Passiflora antioquiensis, Passiflora laurifolia, Passiflora manicata, etc.
Gessamins:
Existeixen aproximadament unes 200 espècies de gessamins. procedents d’Àsia i Àfrica. Alguns són arbusts; altres plantes trepadores.
Les darreres solen plantar-se per les seves flors blanques, grogues o vermell-rosades que solen ser aromàtiques. Necessiten cultivar-se a ple sol en un sòl fèrtil i ben drenat.
Entre totes elles destacarem les següents: Gessamí comú (Jasminum officinalis), Gessamí xinès (Gessamí polyanthum), Gessamí italià (Jasminum humile), Gessamí de les Açores (Jasminum azoricum), Gessamí de Tailàndia (Jasminum rex), Gessamí d’Aràbia (Jasminum sambac).
Buguenvíl·lees:
Existeixen aproximadament 14 espècies del gènere Bougainvillea. Totes elles provinents de la regió tropical de Sud-Amèrica. Al seu lloc d’origen o en zones càlides presenten fulles perennes, però poden aparèixer com de fulla caduca en llocs més frescos o en zones càlides amb períodes molt secs.
En estat natural, poden enfilar aprofitant els seus agullons, encara que quan es cultiven se’ls ha de subministrar algun tipus de suport al qual han de lligar-se per no desplomar-se.
S’han de conrear al ple sol a zones càlides o caloroses lliures de gelades. En llocs freds, a l’arribar l’hivern, han de guardar-a l’interior o protegir-se de les inclemències. Les principals espècies són: Bougainvillea glabra, Bougainvillea peruana, Bougainvillea spectabilis.
Akebies:
El gènere Akebia comprèn 4 espècies de plantes enfiladisses procedents del Japó, Corea i Xina.
Són plantes caduques o semi-caduques que poden enfilar-se utilitzant les seves tiges volubles. Necessiten humitat, un sòl ric en humus i un ambient fresc. És millor que les arrels es trobin a l’ombra. Poden mantenir les fulles a l’arribar l’hivern si el clima no és molt fred.
Entre totes elles destaquen Akebia quinata i la Akebia trifoliata. Posseeixen fulles compostes, trilobulades; la segona amb lòbuls més patents. Ideals per a cobrir murs o parets. Han de proporcionar-se algun suport perquè les seves tiges volubles puguin enfilar-se.
Heures:
Disposem d’unes 10 espècies d’heures. Totes elles són plantes perennes enfiladisses que utilitzen les arrels aèries per agafar-se a la superfície dels agafadors sobre els quals poden grimpar.
S’utilitzen en jardineria per la bellesa de les seves fulles, algunes de les quals són variegades, amb tonalitats blanques o daurades. Es poden usar com a plantes enfiladisses, per a cobrir superfícies horitzontals, per a cobrir pals, construccions, com plantes penjants o per a retallar.
Poden cultivar-se al sol o a l’ombra i es propaguen fàcilment a través d’esqueixos.
Entre les principals espècies tenim l’heura comuna i totes les seves varietats (Hedera helix), l’heura de Canàries (Hedera canariensis) i l’heura del Caucas (Hedera colchica).
Lligaboscs:
Hi ha unes 180 espècies de lligaboscs. Algunes d’aquestes són perennes com el xuclamel comú (Lonicera periclymenum) procedent d’Europa, el xuclamel de fulla de boix (Lonicera pileata) o la Lonicera henryi, procedents de la Xina o Lonicera sempervirens originària de sud dels Estats Units.
Totes elles són enfiladisses que creixen millor en climes temperats independentment del tipus de sòl. Poden cultivar-se al sol o semi-ombra i necessiten ser podades habitualment perquè mantinguin formes compactes.
En alguns llocs del món s’ha adaptat als boscos on s’ha convertit en una mala herba invasiva, capaç de desplaçar a les espècies autòctones de l’ecosistema on s’ha introduït. Requereix un gran treball de poda per a controlar la seva expansió.
Més informació sobre característiques de les plantes i tipus.
11 Desembre, 2020
