Com saber si una planta és anual o perenne?

Com distingir una planta anual d’una perenne?

Saber diferenciar entre una planta anual i una perenne

gira-sol
Flor de gira-sol (Helianthus annuus)

La millor manera d’assegurar-nos és consultar en una guia botànica, en una guia de plantes de jardí o d’interior, en una guia de flors, a internet, etc. En aquest tipus de documentació, apareixeran especificades una sèrie de característiques de l’espècie en concret (Cicle vital, època de floració, característiques físiques, dibuix o fotografia, etc.) Fins i tot el nom científic d’una planta pot ajudar-nos.

Així, si una planta rep la denominació de “-sol” sabem que es tracta d’una espècie que només viu una temporada, ja que “-sol” o “annua” significa en llatí “anual”. (Lathyrus annuus, Adonis annua, Artemisia annua, Bellis annua, Mercurialis annua, Lunaria annua, Helianthus annuus, etc.)

Altres vegades és per oposició a altres adjectius que signifiquen el contrari que podem deduir que no es tracta d’una planta anual. Tal és el cas d’aquelles que es denominen “perennis”, que significa “perenne”, o “Biennis” que s’utilitza per a aquelles plantes que són bianuals o biennals. (Lactuca perennis, Linum biennis, etc.)

Així, per exemple, si aconseguim esbrinar que tenim l’espècie Bellis annua, sabrem que tenim davant nostre una margarida anual, mentre que si els trets coincideixen amb la Bellis perennis sabrem que es tracta de la margarina perenne.

La guia botànica ens dirà que aquesta última té totes les fulles disposades en una roseta basal, sense ramificació, d’on surt un única flor (capítol) que floreix de març a novembre. Per tractar-se d’una espècie anual, ha de presentar tiges amb algunes ramificacions de les que neixen unes poques fulles i no presentar roseta basal. A més, aquesta última pot presentar diverses flors (capítols) que neixen a la primavera, entre els mesos de març a juny.

On es poden trobar plantes anuals?

pèsol
Els pèsols són plantes enfiladisses anuals amb propietats alimentàries molt interessants. Cultivades des de l’antiguitat, poden també trobar-se assilvestrades en camps de cultiu.

A les jardineries tenim molts exemplars de plantes anuals o dels que es coneix com “flors de temporada“. Moltes plantes anuals són fàcilment reconeixedores per tractar-se de cultius anuals molt comuns.

Només cal visitar els horts per adonar-se que els hortolans han plantar-les tots els anys.

A més de moltes verdures i hortalisses, dins el mateix grup de plantes cultivades anuals cal situar un grup de plantes que proporcionen aliments molt importants com són els cereals, com ara l’arròs (Oryza sativa), la civada (Avena sativa), el blat (Triticum aestivum), etc.

Exemples d’herbes silvestres anuals

En el cas de les herbes silvestres anuals, encara que aquestes poden créixer en qualsevol part, són especialment abundants en zones on no creixen les plantes perennes. Aquestes últimes exerceixen una gran competència i quan creixen adequadament acaben per eliminar-les.

Per aquest motiu, les herbes anuals són els principals components dels camps de cultiu on les tasques de neteja eliminen les perennes. Són molt habituals en horts, jardins, camps de conreu, terrasses, etc. (Plantes anuals arvenses).

Plantes anuals que podem trobar habitualment en ciutats, pobles o zones habitades

flor de rosella
Flor de rosella (Papaver rhoeas) una herba anual típica dels camps de conreu

Algunes plantes anuals són especialment cosmopolites i es poden trobar al costat dels troncs dels arbres o fins i tot en petites esquerdes del paviment, parets, etc. Aquest el el cas del xenixell (Senecio vulgaris) les flors grogues del qual i els seus vilans blancs guarneixen els pocs espais disponibles dels pobles o ciutats.

Altres plantes incloses en aquest apartat poden ser la ruca (Diplotaxis muralis), el melilot (Melilotus officinalis) o les lletsons (Sonchus sp.)

També es poden trobar abundantment en femers, parets, solars abandonats i llocs en general amb abundants residus orgànics, encara que en aquests llocs solen abundar més les plantes bianuals, com els sarronets de pastor (Capsella bursa-pastoris) o les perennes, com l’ortiga gran (Urtica dioica) o la malva (Malva sylvestris).

estramoni
L’estramoni és una mala herba anual que creix en erms, camps sense cultivar i espais abandonats. Conté una elevada quantitat d’alcaloides que la converteixen en una planta molt tòxica.

Entre aquestes plantes tenim algunes tan habituals com la mostassa blanca (Sinapis alba) o l’ortiga petita (Urtica urens). Aquest tipus de plantes són anomenades plantes anuals ruderals. Moltes d’elles contenen alcaloides o altres components que les converteixen en plantes verinoses. Per exemple, la tomaca borda (Solanum nigrum), el jusquiam negre (Hyoscyamus niger) o l’estramoni (Datura stramonium).

Com sobreviuen les plantes anuals?

La capacitat de resistència de les plantes anuals es veu clarament en aquells vegetals que popularment es coneixen amb el nom de “males herbes”. La resistència d’aquestes plantes es basa en la producció d’una quantitat enorme de llavors.

Moltes d’elles poden produir diverses generacions en una sola temporada com l’herba del pastoret (Capsella bursa-pastoris).

Algunes presenten llavors que només poden germinar quan es troben en les capes superiors de la terra. D’aquesta manera poden romandre latents durant molts anys. Quan la terra es remou i es desplacen a les capes superiors comencen a germinar. Tot això implica que els treballs per eliminar-les han de ser constants.

Més informació sobre plantes perennes, anuals i bianuals.

Aquest article ha estat avalat per Julián Masats - Enginyer tècnic agrícola especialitzat en hortofructicultura i jardineria.
Editorial
Escrit per Editorial Equip de Botanical-online encarregat de la redacció de continguts

17 Desembre, 2023

Altres articles d'interès