Propietats de la col

Característiques de la col

Història de la col

flor de la col
Flors de col amb una papallona

La col és una planta que ha tingut una importància fonamental a Europa des de l’antiguitat. Coneguda pels celtes i molt apreciada pels grecs que la servien en menjades públiques i inclús apareixia mencionada en els guions de comediògrafs com Epicarmo (S. VI a.C.), els personatges del qual aconsellaven el seu ús per a curar malalties.

En l’època romana, apareix citada per Cató en la seva obra “De re rustica” com a remei per a trastorns intestinals o pulmonars i, sobretot, per a incrementar la producció de llet en les dones que donaven el pit.

És molt difícil precisar el moment exacte en què la col (Brassica oleracea L.) arriba a Amèrica, però el que si que és cert que esta planta va tenir un paper fonamental en aquest continent per la importància que els natius donaven a les plantes silvestres comestibles. En estudis realitzats per colonitzadors, pocs anys després del descobriment, (Bernal Díaz del Castillo, en 1538) revelen com les plantes comestibles, conegudes com quelites, jugaven un paper fonamental en la vida dels indígenes. Fins avui en dia aquestes plantes tenen un valor molt important per a la població, especialment la urbana fins al punt que mes de 300 espècies de plantes superiors estan considerades com tal, usant-se com a verdures, espècies i plantes curatives.

Per als Asteques aquestes plantes encara tenien més importància que la posseeixen avui en dia. Pareix que els conquistadors desprestigiaven aquestes plantes silvestres i anaven introduint les seues pròpies. La col, no obstant, va ser una de les poques que va ser acceptada com a substituta de les plantes natives. Inclús al llarg dels segles ha arribat a considerar-se com una quelite més.

Nicholas Culpeper (1616 – 1654) en el seu llibre “Complete Herbal” arriba a valorar tant esta planta que diu que el suc de la mateixa mesclada amb vi ajuda a millorar la mossegada de l’escurçó. També, entre altres coses, afirma que si es bull amb un pollastre un parell de vegades ajuda a alliberar les obstruccions del fetge i de la melsa. També reafirma que el bo de Cató -mencionat anteriorment- no prenia un altre remei i apunta a valors provats posteriorment com les seves propietats emol·lients tal com vorem en l’apartat dels seus usos medicinals.

Descripció botànica de la col

Nom vulgar: Col

Nom científic: Brassica oleracea L.

Família: Crucíferes

col
Foto de col

Hàbitat: En talussos al costat del mar i cultivada com a verdura, sota moltes varietats, totes elles derivades de l’espècie silvestre. (Col, col-i-flor, col llombarda, etc.)

Descripció de la planta: Planta herbàcia perenne o bianual de la família de les crucíferes que pot arribar als 300 cm d’alçada. Tiges glabres ascendents llenyosos, amb senyals foliars. Fulles superiors sèssils; inferiors molt més carnoses, peciolades i amb lòbuls. Flors grogues de fins a 2,5 cm, agrupades en raïms molt poc compactes. Fruits en siliqua de fins a 8 cm.

La col com a aliment

Com a aliment resulta molt interessant, perquè podem assimilar moltes de les propietats mencionades anteriorment. Donada la seva riquesa en vitamina C, resulta molt adequada en casos de creixement o convalescència. En casos de diarrea. En general per la quantitat de vitamines, minerals i àcids essencials que conté no hem de descuidar-nos de menjar-la de tant en tant.

Quan no es pot prendre fresca, podem acudir a la col fermentada, el consum de la qual és molt més aconsellat que el de la col fresca mateix.

Hem de tindre en compte a l’hora de cuinar les cols que aquestes, igual que totes les hortalisses, perden totes les seves vitamines si allarguem molt la cocció, per això és convenient, en cas de fer-les cuites, introduir-les en un recipient amb poc aigua i ficar-les en ell una vegada l’aigua ja ha començat a bullir, no deixant-les allí mes temps del què sigui necessari. Hauríem d’utilitzar el brou del bullit per a preparar altres menjades, perquè en el seu interior s’han quedat la major part dels elements nutricionals. L’olor forta que presenta aquesta planta al bullir-la es deu a la gran quantitat de sofre que conté.

Per a alguns estómacs resulta molt fort quan es combina amb altres aliments per la qual cosa és aconsellable prendre-la combinada amb altres verdures i en les menjades diurnes, no en el sopar.

Cultiu, recol·lecció i conservació

Cultiu:

Hi ha moltes varietats de cols (ens referim a les cols occidentals) totes elles pertanyents a l’espècie Brassica oleracea L., que seria la planta silvestre i de la qual deriven les altres, formant diferents grups:

  • Grup Botrytis, on estarien incloses les col-i-flors.
  • Grup Acephala, formades per les cols arrissades.
  • Grup Capitata, que serien les cols llombardes.
  • Grup Gemmifera, constituït per les cols de Brussel·les.
  • Grup Itàlica, pels bròquils i les calabreses.

Recol·lecció i conservació:

Les fulles de les cols han d’arreplegar-se quan estiguin tendres. Han de menjar-se o utilitzar-se poc de temps després de la recol·lecció i no poden utilitzar-se en fitoteràpia com a plantes seques (per a més detalls concrets de cultiu veure l’enllaç inferior “Jardineria”).

El conreu de les cols: Cultivo

Composició nutricional de la col

Valor nutricional de la col (cada 100gr.)
Hidrats de carboni6
Calories26
Vitamina A100 mg.
Vitamina C50 mg.
Sofre68 mg.
Potassi270 mg.
Calci50 mg.

Més informació sobre plantes

Aquest article ha estat avalat per Elisenda Carballido - Dietista nutricionista. Postgrau en Fitoteràpia i màster en Nutrició i Metabolisme.
Editorial
Escrit per Editorial Equip de Botanical-online encarregat de la redacció de continguts

19 Desembre, 2023

Altres articles d'interès

El material que aquí es traballa té caràcter informatiu. En cas de dubtes, s'ha de consultar al facultatiu.
"Botanical-online" no es fa responsable dels perjudicis soferts per l'automedicació.