Garrofer

(Ceratonia siliqua L.)

PROPIETATS MEDICINALS DEL GARROFER

Característiques del garrofer

Nom vulgar: Garrofer

Nom científic: Ceratonia siliqua L.

Família: Papilionàcies

Hàbitat: Conreat en les regions mediterrànies càlides de sòls calcaris i subespontani en llocs secs i pedregosos no molt allunyats del mar

Descripció del garrofer

Arbre perenne de la família de les papilionàcies de fins a 10 m. d'alçada.

Tiges llises amb moltes protuberàncies, de color grisenc.

Fulles alternes, compostes, paripinnades de 10 a 20 cm. de llargada. Folíols de 3 a 5 cm de llargada, oposats, amb l'anvers brillant, coriacis amb peduncle curt.

Flors sense corol.la, molt poc vistoses de tres tipus: masculines (només amb cinc estams), femenines (amb un sol pistil) i hermafrodites (combinen les dos característiques anteriors).

Fruit en llegum indehiscent de fins a 25 cm, bru fosc quant és ben madur.

Detall de la planta (1) amb els fruits (2) i les flors (3) masculines, hermafrodites i femenines

planta garrofer
fruits garrofer
flors garrofer camera

Autor: Daniel M. Bou

Components actius: Tanins (fulles i escorça), galactana, pentosana, (llavors), mucílag, midó.

Propietats medicinals del garrofer

ÚS INTERN

Laxant: Les llavors, molt riques en mucílags, i els llegums, sobre tot quant estan verds, són ideal pel restrenyiment. Decocció de 30 gr. de fragments de garrofa per litre d'aigua durant 30 minuts. Filtrar i prendre la quantitat desitjada.

Astringent: La planta, molt rica en tanins, també pot tenir un ús contrari al estudiat anteriorment, essent un bon remei per la diarrea. Decocció de 50 gr. d' escorça per litre d'aigua. 4 tasses al dia.

ALTRES USOS

El fruit pot emprar-se per elaborar un substitut del cacau en la preparació de la xocolata o també per fer empanades que resulten ideals quan apareixen problemes intestinals.

Alimentació animal: Les garrofes s'utilitzen per l'alimentació del bestiar. Els llegums secs són apreciats pels cavalls i entren en la composició de molts pinsos.

Espessidor alimentari: La indústria de la alimentació fa un bon ús d'aquest fruit com a espessidor en la confecció de molts aliments.

Recol·lecció i conservació: Els llegums hauran de recollir-se, si s'han d'aprofitar ben secs, a finals d' estiu o començament de la tardor. Si es volen emprar tendres, poden recollir-se a mitjans de primavera. L'escorça durant tot l' any.

Més informació sobre plantes al llistat superior.

Altres artícles d' interés

El material que aquí es traballa té caràcter informatiu. En cas de dubtes, s'ha de consultar al facultatiu.
"Botanical-online" no es fa responsable dels perjudicis soferts per l'automedicació.