LES PLANTES:

FLORS

TIGES I GEMMES

FRUITS

ARRELS

LLAVORS

Les plantes

Pàgina principal

LA FULLA :TIPUS

Segons el pecíol:

Peciolades


Sèssils

Són fulles peciolades les que tenen pecíol,que pot tenir diferents llargades, més o menys llarg ,normal o curt.

Són fulles sèssils aquelles que el limbe surt directament del branquilló


Segons el limbe:

Fulla simple

Fulla composta

Són fulles simples les que tenen un sol limbe.Encara que aquest limbe estigui partit les divisions no són tan profundes com per arribar al nervi principal

Són fulles compostes aquelles en que el limbe està dividit en fragments que arriben al nervi principal.A cada un d' aquests fragments, que són com petites fulletes, li anomenem folíol.


Segons el marge:

Fulla entera

Fulla ondulada

Fulla dentada

fulla serrada

fulla lobulada

Són fulles enteres les que tenen el marge llis

Sónfulles ondulades les que tenen petits entrants amb marges suaus, com ones.

Són fulles dentades les que tenen petites dents al marge.

Són fulles serrades les que tenen petites dents inclinades con les d' una serra

Són fulles lobulades les que presenten entrades i sortides arrodonides.


Segons la forma del limbe:

el.líptica

lanceolada

acicular

ovada

cordiforme

hastada

linear



Fulla el.líptica és la que té forma d' una el.lipse

Fulla lanceolada és la que té forma de llança.

Fulla acicular és la que té forma d' agulla.

Fulla ovada és la que té forma d' ou.

Fulla cordiforme és la que té forma de cor.

Fulla hastada és la que té forma d' alabarda, que era un arma que combinava la llança i la destral.

Fulla linear és la que es estreta i allargada com una cinta.


Segons la nervadura:

paral.lelinèrvia

pinnatinèrvia

palmatinèrvia

Fulles paral.lelinèrvies són aquelles que els nervis són aproximadament paral.lels uns dels altres.

Fulles pinnatinèrvies són aquelles en les que hi ha un nervi principal del que surten nervis secundaris que recorden a les barbes d' una ploma.

Fulles palmatinèrvies són aquelles en els nervis de la fulla ens recorden als dits de la mà.Surten del mateix punt i s' obren com si fossin dits.


Segons la seva disposició a la tija:

alternes

oposades

decusades

verticil.lades

basals


Fulles alternes són aquelles que surten una sola per cada nus i cada vegada a un costat oposat de la tija.

Fulles oposades són les que estan colocades en parelles per cada nus i cada una està a l' altre costat de l' altra.

Fulles decusades són les que estan colocades com les oposades però sense pecíol.

Fulles verticil.lades són les que surten de la mateixa alçada de la tija en grups de tres o més i van descrivint com una mena d' anell al voltant de la tija.

Fullesbasals són les que surten de la part baixa de la planta , a ran de terra.


Observa les plantes següents i escull la resposta correcta en cada cas:

Com definiries les fulles del bruc segons el seu limbe:

-Simples

-Peciolades

-Compostes

Com definiríes les fulles de la rosella segons el seu contorn:

-Lobulades

-Dentades

-Ondulades

Com definiries les fulles de la menta segons la seva nervadura:

-Palmatinèrvia

-Paral.lelinèrvia

-Pinnatinèrvia

Com definiries les fulles del narcís segons la seva disposició a la tija:

-Verticil.lades

-Opostes

-Basals



Copyright ©1999-2011 Botanical-online SL. Todos los derechos reservados