Components actius:

· Àcids: glutamínic, aspàrtic, aloètic, fòrmic, palmític i esteàric. (Planta) ascòrbic ( Fulles)
· Olis essencials: Cineol, cariofilé, pinè,
· Minerals: calci, magnesi, potassi, zinc, fòsfor, manganés, alumini, (Fulles)
· Aminoàcids : Aloïna, aloesina, arginina, barbaloïna, glicina, glutamina, histidina,
serina ( Planta)
· Tiamina

Propietats medicinals:

Sèver: Dels àloes s'utilitza el sèver per a l'elaboració de productes medicinals. El sèver s'obté a partir de la saba de les fulles. La seva extracció és molt antiga i es remunta a l'època dels àrabs . Es realitza un incisió i es recull el líquid que traspua de la mateixa. Este es condensa per mitjà de calor i, una vegada solidificat, serveix per a realitzar preparacions que es presenten fonamentalment en forma d'extractes, pols seca, tintura mare, càpsules o comprimits. D'igual manera entra en la composició de molts productes cosmètics. No sol prendre's la planta directament, ja que internament, sinó es respecten les dosis, pot resultar mortal i , en ús extern pur, pot danyar la pell.

Ús intern

Digestiu i colagog: En casos d'inflamació de l'estómac, gastritis i úlceres gàstriques el sèver té un potent valor recuperador de la mucosa gàstrica, així com colagog - drenatge de la bilis. ( Comprimits o gotes, repartits al llarg del dia , sense sobrepassar la dosi de 0.5 gr. per dia )

Laxant i purgant : Augmentant les dosis anteriors en cada una de les preses - Recordi que la dosi total diària no ha de sobrepassar els 0,5 gr. dia -l'àloe resulta laxant i en casos més extrems purgant. Esta propietat es deu a la influència de l'aloïna que augmenta els moviments peristàltics de l'intestí. ( Com a laxant prendre 0,03 gr. d'extracte sec i esperar la reacció que es produïx al cap de 6 a 8 hores. Si desitja un efecte purgant la dosi ha de ser de 0,1 gr.)

Ús extern

Vulnerari: El sèver posseeix propietats antisèptiques, bactericides, antiinflamatòries , hidratants i regeneradores. Aplicat sobre la pell, resulta ser un dels millors remeis contra la curació de les ferides, llagues, úlceres, cremades, picadures d'insectes etc. es per això que entra en la composició de moltes cremes per a la cura de la pell, havent demostrat el seu poder de curació en la psoriasi i acne juvenil. D'igual manera s'ha demostrat el poder de curació del suc de l'àloe vera en la curació de la cremades produïdes per radiacions. D'igual manera s'utilitza com a protector solar i regenerador de les cremades per exposició al sol.
( Es pot utilitzar directament sobre la pell, una vegada remoguda l'epidermis, en forma d'emplastres. També hi ha la possibilitat de picar-la, convertint-la en pasta, una vegada remoguda la fibra) ( Una altra possibilitat consisteix en utilitzar el gel de les fulles fresques que s'obté tallant un fulla amb un ganivet ben esmolat i , per la part on no hi ha tall, anar estrenyent-la fins a obtenir el líquid que pot aplicar-se sobre la pell. )

Dentifrici: El suc de la planta posseeix un valor tonificant i astringent, resultant molt útil en casos de gingivitis, aftes o altres afeccions de la boca ( rentades amb el suc de la planta diluït al 50 % en aigua )

Amigdalitis: Igualment podem realitzar gargarismes amb la preparació anterior per a combatre les angines.

Recol·lecció i conservació: Les fulles es poden recollir cada 6 mesos. S'ha de retirar només unes 2 o tres fulles per planta.

Cultiu