Cua de cavall

Metabolisme: La cua de cavall constitueix una de les espècies més diürètiques de totes les plantes. És a dir que posseeix una gran capacitat per a eliminar aigua del cos, fins a l'extrem que pot arribar a augmentar l'orina en un 30 % més del que és habitual. Aquest fet fa que el seu nom científic Equisetum arvense aparegui en la composició de la majoria de productes que habitualment es venen per a reduir pes. Aquesta propietat es deu a l'acció de diversos components, entre els quals cal destacar l'equisetonina i el potassi, però també intervenen altres , com el calci, el magnesi, l'àcid ascòrbic i l'àcid cafeic.

Tot això fa que esta planta s'ha vingut utilitzant tradicionalment en malalties relacionades amb els problemes de retenció de líquids. En aquest sentit es pot considerar la cua de cavall com un dels millors depuratius que es pot utilitzar per al tractament de les següents malalties o problemes metabòlics:

- En l'obesitat o hidropèsia

- En l'excés d'àcid úric.

- En malalties reumàtiques, com l'artritis o la gota.

- En malalties de l'aparell urinari, especialment quan es produeix poca producció d'orina, la qual cosa es coneix en termes mèdics com oliguria, amb la consegüent probabilitat de desenvolupar pedres en els ronyons ( càlculs renals), malalties de la bufeta urinària ( cistitis), problemes de pròstata
( prostatitis), etc.

( Decocció durant 30 minuts de 100 gr. de la planta seca per litre d'aigua. Prendre un parell de tasses al dia) ( 2 cullerades de suc fresc diluït en aigua al dia) ( 3 gr. d'extracte fluid al dia. Es ven en farmàcies i herbolaris)

Hemorràgies: La cua de cavall és un bon remei per a detenir les hemorràgies ja que els àcids pèctic i gàl·lic constitueixen bons hemostàtics que detenen la perduda de sang. Per tant el seu ús serà apropiat en situacions en què es produeix una perduda de sang més gran del normal: regles massa abundants
( metrorràgia) , sagnats uterins, sagnats freqüents de nas, esputs sanguinolents, presència de sang en l'orina,etc. ( Prendre tres tasses al dia de la preparació anterior o 6 gr. d'extracte fluid al dia)

Remei per els ossos: Pel seu contingut en sílice, aquesta planta es recomana quan es presenta una necessitat de que el cos repari teixits ossis que es troben en mal estat, fruit d'algun traumatisme o de la pròpia descalcificació corporal. El sílice ajuda a fixar el calci, per la qual cosa el cos pot emmagatzemar més quantitat d'aquest mineral i aconseguir formar ossos o tendons en millor estat. Serà molt interessant utilitzar aquesta planta quan s'hagi produït alguna fractura en algun os o lligament, o en les seves . Igualment serà recomanable en aquells casos en què es produeixi una perduda anormal de calci o una mala fixació del mateix, tal com ocorre en l'osteoporosi.

Cabell:Pel seu contingut en sílice resulta també adequada per a mantenir el cabell en bon estat ajudant en la prevenció de la calvície o en l'aparició de la caspa. (Infusió d'una cullerada petita de planta seca per tassa d'aigua. Prendre una tassa al dia)

Ungles: Igualment aquest element enforteix les ungles fràgils o trencadisses i impedeix que es trenquin amb tanta facilitat. (Infusió d'una cullerada petita de planta seca per tassa d'aigua. Prendre una tassa al dia)

Pell: Usada externament posseeix propietats astringents i vulneraries que resulten útils en el tractament de malalties de la pell, com a èczemes, o en ferides que presenten dificultats en la seva curació. (Netejar la zona afectada amb la infusió d'una una cullerada petita de fulles secs per tassa d'aigua) En el cas d'úlceres bucals, realitzar glopeigs amb la preparació anterior. Aquesta mateixa propietat pot utilitzar-se per a tractar els ulls inflamats o dolorits , els mussols, o combatre la irritació o la picor que generen afeccions oculars, com la conjuntivis. ( Aplicar amb una gasa el líquid de la infusió)

Aparell genital femení: Aquestes propietats curatives en ús extern poden aprofitar-se per a alleujar les inflamacions o infeccions de la vulva i de la vagina ( vulvitis, vulvovaginitis, vaginitis )
( Realitzar rentats amb la decocció de 60 gr. de planta seca per litre d'aigua) .

Hemorroides: La mateixa preparació anterior pot utilitzar-se per a tractar externament les morenes, especialment aquelles que sagnen. ( Realitzar rentats amb la decocció de 60 gr. de planta seca per litre d'aigua)

Hemorràgies nasals: A banda d'usar-la internament, tal com s'ha vist abans, és convenient
reforçar els capil·lars nasals externament per a impedir la seva ruptura. Per a això introduirem en el forat nasal sagnant un tros de cotó mullat amb un poc de suc de la planta tendra.

Insecticida ecològic : El líquid resultant de les decoccions ben concentrades de cua de cavall es pot utilitzar per a combatre plagues d'una manera ecològica. Per a això s'ha de realitzar una decocció al 10 % de la planta amb què després es fumigaran els productes de l'horta, arbres fruiters, etc. El seu poder per a eliminar els fongs i altres insectes augmenta si es combina al 50 % amb purina d'ortigues. ( Per a realitzar la purina d'ortigues deixarem reposar uns 200 gr. d'ortigues en un litre d'aigua durant 4 dies. Prendrem part del líquid resultant i li afegirem un 80 o 90 % més del seu pes en aigua.)

Al tractar-se d'una planta amb propietats diürètiques tan potents, el seu ús intern pot arribar a produir problemes en la tensió arterial. D'altra banda el seu ús prolongat, per la presència de certs components pot resultar tòxic. Abans d'utilitzar, es recomana consultar amb el metge. No s'ha d'administrar durant l'embaràs ni la lactància. ( Veure detalls de toxicitat)

El contingut d'una sèrie de substàncies potencialment tòxiques fa que molts consideren aquesta herba com massa perillosa per al seu ús com a planta medicinal. Entre les substàncies nocives tenim les següents:

- Silicats que poden produir problemes digestius, especialment quan s'usa en tractaments prolongats.

- Alcaloides: Encara que no apareixen en fortes concentracions, el seu ús prolongat, pot produir per acumulacions en l'organisme que, a part de possibilitar els parts prematurs, poden produir en l'individu problemes nerviosos, dolors de cap, perduda de la gana, problemes per a engolir els aliments, etc.

- enzims: El seu contingut en tiaminasa pot portar a la disminució de la vitamina B1 ( Tiamina) que és necessària per a la conversió dels hidrats de carboni en glucosa i la falta de la qual produeix problemes de nerviosisme, depressió, falta de gana, debilitat muscular, problemes gastrointestinals, debilitat o acceleració del pols, arítmies, falta de coordinació, etc.

En els humans no s'han registrat intoxicacions per ingerir Equisetum arvense, però si que hi ha casos d'humans que l'han fet a l'ingerir l'espècie Equisetum telmateia que presenta proporcions més elevades de toxicitat. Els casos d'intoxicació poden ser més fàcils si es confon l'Equisetum arvense per l'Equisetum palustre, el contingut dels quals en alcaloides, especialment palustrina, és molt més elevat.

En els animals totes les cues de cavall són molt tòxiques i produeixen una intoxicació anomenada equisetosis que, en el cas dels cavalls, és molt freqüent i que pot conduir a la mort. Ovelles, bous i vaques són afectades per aquesta planta. Els símptomes més característics són problemes respiratoris i digestius i febre. La llet de les femelles d'aquestes espècies es torna amarga i en molta menor quantitat. Per les propietats oxitòciques dels alcaloides les femelles poden perdre les cries, la qual cosa també pot ocórrer en els humans.

Aquestes intoxicacions obliguen a un tractament que restauri la deficiència de tiamina, encara que en el cas dels animals, moltes vegades ja no són recuperables.


	Nom vulgar: Cua de cavall, equiset
	Nom científic : Equisetum arvense L.
	Família. Equisetàcies
	Hàbitat:Al Costat dels rius. rierols, vores de parets humides
	Característiques: Planta rizomatosa perenne de la família de les equisetàcies de fins a 60 cm. Tiges erectes marró pàl·lides , buides i dures, molt aspres al tacte que creixen a partir de rizomes molt vigorosos. Apareixen abans que les fèrtils. Tiges fèrtils de fins a 30 cm, acabats en una mena de caputxa ( estròbils) on es troben els esporangis, des d'on es dispersen les espores i que li donen al conjunt l'aspecte d'un espàrrec. Tiges estèrils més altes que les fèrtils, estriades, amb fulles molt característiques ( micròfils) que s'agrupen en els verticils i les vores dels quals estan units unes a les altres. Tiges més primes que sorgeixen a partir dels verticils i formades per una successió d'apèndixs cada vegada mes prims en els nusos de la qual apareixen 4 estries en forma de raigs de paraigua. Són plantes molt primitives que van estar relacionades amb les falgueres i de les quals es coneixen unes 50 espècies en tot el món, la majoria d'elles en l'hemisferi nord.

	Components: Àcids:ascòrbic, ferúlic, silicílic, màlic, cafeic, gàl·lic, pèctic, tànic ( Planta) Campesterol ( Planta) Equisetrina Equisetonina Tiamisina Alcaloides: nicotina, palustrina, equispermina Aminoàcids : Niacina (Planta) Fibra (planta) Minerals: Magnesi, silici, seleni, calci, ferro, manganès, fòsfor, potassi, alumini, zinc crom, cobalt ( Planta)

	Ús intern Metabolisme: La cua de cavall constitueix una de les espècies més diürètiques de totes les plantes. És a dir que posseeix una gran capacitat per a eliminar aigua del cos, fins a l'extrem que pot arribar a augmentar l'orina en un 30 % més del que és habitual. Aquest fet fa que el seu nom científic Equisetum arvense aparegui en la composició de la majoria de productes que habitualment es venen per a reduir pes. Aquesta propietat es deu a l'acció de diversos components, entre els quals cal destacar l'equisetonina i el potassi, però també intervenen altres , com el calci, el magnesi, l'àcid ascòrbic i l'àcid cafeic. Tot això fa que esta planta s'ha vingut utilitzant tradicionalment en malalties relacionades amb els problemes de retenció de líquids. En aquest sentit es pot considerar la cua de cavall com un dels millors depuratius que es pot utilitzar per al tractament de les següents malalties o problemes metabòlics: - En l'obesitat o hidropèsia - En l'excés d'àcid úric. - En malalties reumàtiques, com l'artritis o la gota. - En malalties de l'aparell urinari, especialment quan es produeix poca producció d'orina, la qual cosa es coneix en termes mèdics com oliguria, amb la consegüent probabilitat de desenvolupar pedres en els ronyons ( càlculs renals), malalties de la bufeta urinària ( cistitis), problemes de pròstata ( prostatitis), etc. ( Decocció durant 30 minuts de 100 gr. de la planta seca per litre d'aigua. Prendre un parell de tasses al dia) ( 2 cullerades de suc fresc diluït en aigua al dia) ( 3 gr. d'extracte fluid al dia. Es ven en farmàcies i herbolaris) Hemorràgies: La cua de cavall és un bon remei per a detenir les hemorràgies ja que els àcids pèctic i gàl·lic constitueixen bons hemostàtics que detenen la perduda de sang. Per tant el seu ús serà apropiat en situacions en què es produeix una perduda de sang més gran del normal: regles massa abundants ( metrorràgia) , sagnats uterins, sagnats freqüents de nas, esputs sanguinolents, presència de sang en l'orina,etc. ( Prendre tres tasses al dia de la preparació anterior o 6 gr. d'extracte fluid al dia) Remei per els ossos: Pel seu contingut en sílice, aquesta planta es recomana quan es presenta una necessitat de que el cos repari teixits ossis que es troben en mal estat, fruit d'algun traumatisme o de la pròpia descalcificació corporal. El sílice ajuda a fixar el calci, per la qual cosa el cos pot emmagatzemar més quantitat d'aquest mineral i aconseguir formar ossos o tendons en millor estat. Serà molt interessant utilitzar aquesta planta quan s'hagi produït alguna fractura en algun os o lligament, o en les seves . Igualment serà recomanable en aquells casos en què es produeixi una perduda anormal de calci o una mala fixació del mateix, tal com ocorre en l'osteoporosi. Cabell:Pel seu contingut en sílice resulta també adequada per a mantenir el cabell en bon estat ajudant en la prevenció de la calvície o en l'aparició de la caspa. (Infusió d'una cullerada petita de planta seca per tassa d'aigua. Prendre una tassa al dia) Ungles: Igualment aquest element enforteix les ungles fràgils o trencadisses i impedeix que es trenquin amb tanta facilitat. (Infusió d'una cullerada petita de planta seca per tassa d'aigua. Prendre una tassa al dia) Ús extern Pell: Usada externament posseeix propietats astringents i vulneraries que resulten útils en el tractament de malalties de la pell, com a èczemes, o en ferides que presenten dificultats en la seva curació. (Netejar la zona afectada amb la infusió d'una una cullerada petita de fulles secs per tassa d'aigua) En el cas d'úlceres bucals, realitzar glopeigs amb la preparació anterior. Aquesta mateixa propietat pot utilitzar-se per a tractar els ulls inflamats o dolorits , els mussols, o combatre la irritació o la picor que generen afeccions oculars, com la conjuntivis. ( Aplicar amb una gasa el líquid de la infusió) Aparell genital femení: Aquestes propietats curatives en ús extern poden aprofitar-se per a alleujar les inflamacions o infeccions de la vulva i de la vagina ( vulvitis, vulvovaginitis, vaginitis ) ( Realitzar rentats amb la decocció de 60 gr. de planta seca per litre d'aigua) . Hemorroides: La mateixa preparació anterior pot utilitzar-se per a tractar externament les morenes, especialment aquelles que sagnen. ( Realitzar rentats amb la decocció de 60 gr. de planta seca per litre d'aigua) Hemorràgies nasals: A banda d'usar-la internament, tal com s'ha vist abans, és convenient reforçar els capil·lars nasals externament per a impedir la seva ruptura. Per a això introduirem en el forat nasal sagnant un tros de cotó mullat amb un poc de suc de la planta tendra. ALTRES USOS Insecticida ecològic : El líquid resultant de les decoccions ben concentrades de cua de cavall es pot utilitzar per a combatre plagues d'una manera ecològica. Per a això s'ha de realitzar una decocció al 10 % de la planta amb què després es fumigaran els productes de l'horta, arbres fruiters, etc. El seu poder per a eliminar els fongs i altres insectes augmenta si es combina al 50 % amb purina d'ortigues. ( Per a realitzar la purina d'ortigues deixarem reposar uns 200 gr. d'ortigues en un litre d'aigua durant 4 dies. Prendrem part del líquid resultant i li afegirem un 80 o 90 % més del seu pes en aigua.) Contraindicacions Al tractar-se d'una planta amb propietats diürètiques tan potents, el seu ús intern pot arribar a produir problemes en la tensió arterial. D'altra banda el seu ús prolongat, per la presència de certs components pot resultar tòxic. Abans d'utilitzar, es recomana consultar amb el metge. No s'ha d'administrar durant l'embaràs ni la lactància. ( Veure detalls de toxicitat) Toxicitat El contingut d'una sèrie de substàncies potencialment tòxiques fa que molts consideren aquesta herba com massa perillosa per al seu ús com a planta medicinal. Entre les substàncies nocives tenim les següents: - Silicats que poden produir problemes digestius, especialment quan s'usa en tractaments prolongats. - Alcaloides: Encara que no apareixen en fortes concentracions, el seu ús prolongat, pot produir per acumulacions en l'organisme que, a part de possibilitar els parts prematurs, poden produir en l'individu problemes nerviosos, dolors de cap, perduda de la gana, problemes per a engolir els aliments, etc. - enzims: El seu contingut en tiaminasa pot portar a la disminució de la vitamina B1 ( Tiamina) que és necessària per a la conversió dels hidrats de carboni en glucosa i la falta de la qual produeix problemes de nerviosisme, depressió, falta de gana, debilitat muscular, problemes gastrointestinals, debilitat o acceleració del pols, arítmies, falta de coordinació, etc. En els humans no s'han registrat intoxicacions per ingerir Equisetum arvense, però si que hi ha casos d'humans que l'han fet a l'ingerir l'espècie Equisetum telmateia que presenta proporcions més elevades de toxicitat. Els casos d'intoxicació poden ser més fàcils si es confon l'Equisetum arvense per l'Equisetum palustre, el contingut dels quals en alcaloides, especialment palustrina, és molt més elevat. En els animals totes les cues de cavall són molt tòxiques i produeixen una intoxicació anomenada equisetosis que, en el cas dels cavalls, és molt freqüent i que pot conduir a la mort. Ovelles, bous i vaques són afectades per aquesta planta. Els símptomes més característics són problemes respiratoris i digestius i febre. La llet de les femelles d'aquestes espècies es torna amarga i en molta menor quantitat. Per les propietats oxitòciques dels alcaloides les femelles poden perdre les cries, la qual cosa també pot ocórrer en els humans. Aquestes intoxicacions obliguen a un tractament que restauri la deficiència de tiamina, encara que en el cas dels animals, moltes vegades ja no són recuperables.
	Recol·lecció i conservació: Les tiges estèrils són les que posseeixen propietats medicinals. Es recolliran durant l'estiu i, després d'assecar-los al sol, hauran de guardar-se en algun recipient hermètic sec i net. Altres espècies: Equisetum telmateia ( Equiset màxim o cua de cavall grossa) A vegades s'utilitza en substitució de l'arvense. Equisetum ramosissimum :( Trencanua) Es desconeix el seu ús medicinal. Equisetum giganteum ( cua de cavall) Pot abastar una alçada de 5 m. S'utilitza en l'hemisferi sud, especialment a argentina com l'Equisetum arvense) Equisetum palustre. A vegades confós per l'Equisetum arvense, és la causa d'intoxicacions. Equisetum robustum Engelm. Pot abastar els 2 m d'alçada. S'utilitza com a diürètic, calmant i estomacal. Equisetum laevigatum. S'utilitza a Sud-Amèrica amb propietats semblants a l'anterior. Equisetum bogotense ( Herba de la plata) S'utilitza a Sud-Amèrica amb propietats semblants a l'anterior.