Alimentos ricos en hierro

Revista de Plantas de Botanical-online

Julivert

(Petroselinum crispum (Miller) A.W.Hill.)

PROPIETATS MEDICINALS DEL JULIVERT

Característiques del julivert

Nom vulgar: Julivert

julivert

Detall de la planta

camera

Nom científic: Petroselinum crispum (Miller) A. W. Hill., Petroselinum hortense auct., Petroselinum sativum Hoffm.

Família: Umbel·líferes

Hàbitat: Planta cultivada en els horts i naturalitzada en molts llocs d'Europa, apareix en llocs frescos al costat de parets i roques.

Característiques: Planta perenne aromàtica de fins a 1 m. d'alçada de la família de les Umbel·líferes. Tiges inclinades. Fulles inferiors tripinnades, amb amplis lòbuls cuneïforme, en espècies cultivades generalment arrissats; fulles superiors amb tres lòbuls. Flors en umbel·les de fins a 5 cm, aplanades per dalt. Fruits ovoides de fins a 3 mm.

Components actius: Els principals components són:

-Aminoàcids: lisina

- Àcids: Ascòrbic (Vitamina C); fòlic, nicotínic (planta), oleic, palmític, petroselínic (llavor)

-Oli essencial ric en: apiol (fulles i especialment llavors) furocumarines: bergaptè i xantotoxina (sobretot en els brots tendres), alpha-pinè, beta-pinè, beta- cariofilè, beta-felandrè, mircè llavor)

Alcaloides: miristicina.

-Rutina (fulles)

-Greixos (especialment en la llavor)

-Fibres (planta)

- Minerals: potassi, calci, fòsfor, magnesi, ferro, zinc, etc. (planta)

Propietats medicinals del julivert

ÚS INTERN

Carminativa, tònica estomacal i digestiva: Afavoreix la digestió, contribueix a expulsar les flatulències i obri la gana. Molt adequada en espasmes intestinals. (Infusió d'una cullerada petita de llavors, per tassa d'aigua. 2 tasses al dia) (En cas d'inapetència prendre una tassa de la infusió mitja hora abans de les àpats)

Diurètica: És un dels millors diürètics per l'acció de l'apiol que afavoreix l'eliminació de líquids corporals, sent molt adequada en casos d'obesitat, malalties reumàtiques i cardíaques que s'associen amb l'acumulació d'aigua en el cos. (Prendre 3 cullerades de suc al dia, obtingut al picar la planta o comprar en botiga especialitzada)

Emenagoga: Afavoreix la menstruació i alleuja els dolors associats amb ella. La influència de la miristicina i de l'apiol són els responsables d'aquesta propietat. En dosis superiors al que està permès, aquests dos resulten tòxics (Veure toxicitat) (Decocció 25 gr. d'arrel per mig litre d'aigua durant 10 minuts. Prendre una tassa al dia.)

ÚS EXTERN

Col·liri ocular: Alleuja les irritacions dels ulls cansats (Esprémer la planta tendra i aplicar amb una gasa un poc de suc sobre els ulls)

Vulneraria: Atenua els dolors (Aplicar un cataplasma amb el suc diluït en alcohol, sobre la zona on es presenten els dolors) (Realitzar una petita bola amb jolivert i oli d'oliva, Afegir una mica de sal i introduir la barreja en l'oïda, posar al damunt d'un queixal inflamat, etc.) L'àcid ascòrbic i el zinc són els responsables d'aquesta propietat.

Relaxant: (Abocar una infusió d'un parell de litres d'aigua amb 50 gr. de fruits en l'aigua del bany) Produirà un efecte notable de relax al nostre cos.)

Galactofuga: Detenir l'excés de producció de llet en les lactants (Esprémer la planta tendra i aplicar amb una gasa un poc de suc sobre els pits)

Halitosi: La mala olor de boca o halitosi es pot combatre mastegant uns fulles de julivert.

ALTRES USOS

Condiment: Menjat fresc, el jolivert resulta ideal per a donar sabor a molts plats des de sopes, a verdures, ensalades, carns... De la mateixa manera s'utilitzen les llavors i les arrels seques, com a espècies.

L'oli essencial, principalment per la seva composició en apiol, miristicina, bergaptè i xantotoxina. L'apiol, en dosi adequada, actua com emenagog, facilitant el menstru i evitant els dolors associats al mateix. En quantitats superiors al que està permès (més de 10 gotes d'essència al dia) resulta abortiu. En dosi més elevada produeix intoxicació del fetge, paràlisi circulatòria i mort, precedits de diarrees, vòmits, alteració del ritme cardíac..etc. En cas de no arribar a produir la mort, les lesions sobre el fetge i els ronyons són importants.

No ha de subministrar-se oli essencial durant l'embaràs!

Un altre component tòxic de l'oli essencial és la miristicina, un estupefaent que afecta al sistema nerviós central, i que pot produir convulsions.

La xantotoxina i el bergaptè són fototòxics, que reaccionen en contacte amb la llum, especialment en ambients molt assolellats o d'alta muntanya, produint lesions en la pell.

Donat el perill que suposa la ingestió de l'oli essencial, es recomana no utilitzar aquest producte, aprofitant la resta de preparacions per a aconseguir els efectes beneficiosos d'aquesta planta.

Recol·lecció i conservació: A principis de primavera s'arreplegaran les arrels, les fulles a principis d'estiu i les llavors a principis de tardor. Arrels i fulles han d'assecar-se a l'ombra, encara que és millor no assecar les segones. Les primeres han de guardar-se en recipients hermètics en un lloc fosc; les fulles haurien de menjar-se fresques. Les llavors han d'assecar-se al sol i conservar-se en un recipient hermètic en lloc fresc i ombreig.

Més informació sobre plantes al llistat superior.

Altres artícles d' interés

El material que aquí es traballa té caràcter informatiu. En cas de dubtes, s'ha de consultar al facultatiu.
"Botanical-online" no es fa responsable dels perjudicis soferts per l'automedicació.

© 1999-2017 Botanical-Online SL. Tots els drets reservats.

Veure versió mòbil