Componentes activos:

Els principals components són:

-Aminoàcids: lisina

-Àcids: Ascòrbic (Vitamina C ); fòlic, nicotínic (planta) , oleic, palmític, petroselínic ( llavor)

-Oli essencial ric en : apiol ( fulles i especialment llavors ) furocumarines: bergaptè i xantotoxina ( sobretot en els brots tendres ) , alpha-pinè, beta-pinè, beta- cariofilè, beta-felandrè, mircè ( llavor )

Alcaloides: miristicina.

-Rutina ( fulles)

-Greixos ( especialment en la llavor)

-Fibres ( planta)

- Minerals: potassi, calci, fòsfor, magnesi, ferro, zinc, ...etc. ( planta)

Propiedades medicinales:

Uso interno

Carminativa,tònica estomacal i digestiva: Afavoreix la digestió , contribueix a expulsar les flatulències i obri la gana. Molt adequada en espasmes intestinals. (Infusió d'una cullerada petita de llavors, per tassa d'aigua. 2 tasses al dia) ( En cas d'inapetència prendre una tassa de la infusió mitja hora abans de les àpats )

Diurética:És un dels millors diürètics per l'acció de l'apiol que afavoreix l'eliminació de líquids corporals, sent molt adequada en casos d'obesitat, malalties reumàtiques i cardíaques que s'associen amb l'acumulació d'aigua en el cos. ( Prendre 3 cullerades de suc al dia, obtingut al picar la planta o comprar en botiga especialitzada)

Emenagoga: Afavoreix la menstruació i alleuja els dolors associats amb ella. La influència de la miristicina i de l'apiol són els responsables d'aquesta propietat. En dosis superiors al que està permès, aquests dos resulten tòxics ( Veure toxicitat) (Decocció 25 gr. d'arrel per mig litre d'aigua durant 10 minuts. Prendre una tassa al dia.)

Ús extern

Col·liri ocular:Alleuja les irritacions dels ulls cansats ( Esprémer la planta tendra i aplicar amb una gasa un poc de suc sobre els ulls )

Vulneraria:Atenua els dolors ( Aplicar un cataplasma amb el suc diluït en alcohol, sobre la zona on es presenten els dolors) (Realitzar una petita bola amb jolivert i oli d'oliva, Afegir una mica de sal i introduir la barreja en l'oïda, posar al damunt d'un queixal inflamat, etc.) L'àcid ascòrbic i el zinc són els responsables d'aquesta propietat.

Relaxant: (Abocar una infusió d'un parell de litres d'aigua amb 50 gr. de fruits en l'aigua del bany ) Produirà un efecte notable de relax al nostre cos.)

Galactofuga: Detenir l'excés de producció de llet en les lactants ( Esprémer la planta tendra i aplicar amb una gasa un poc de suc sobre els pits)

halitosi: La mala olor de boca o halitosi es pot combatre mastegant uns fulles de jolivert.

Altres usos

Condiment: Menjat fresc, el jolivert resulta ideal per a donar sabor a molts plats des de sopes, a verdures, ensalades, carns....D'igual manera s'utilitzen les llavors i les arrels seques, com a espècies.

L'oli essencial, principalment per la seva composició en apiol, miristicina, bergaptè i xantotoxina. L'apiol, en dosi adequada, actua com emenagog, facilitant el menstru i evitant els dolors associats al mateix. En quantitats superiors al que està permès
( més de 10 gotes d'essència al dia) resulta abortiu. En dosi més elevada produeix intoxicació del fetge, paràlisi circulatòria i mort, precedits de diarrees, vòmits, alteració del ritme cardíac..etc. En cas de no arribar a produir la mort, les lesions sobre el fetge i els ronyons són importants.

No ha de subministrar-se oli essencial durant l'embaràs !

Un altre component tòxic de l'oli essencial és la miristicina, un estupefaent que afecta al sistema nerviós central, i que pot produir convulsions.

La xantotoxina i el bergaptè són fototòxics, que reaccionen en contacte amb la llum, especialment en ambients molt assolellats o d'alta muntanya, produint lesions en la pell.

Donat el perill que suposa la ingestió de l'oli essencial, es recomana no utilitzar aquest producte, aprofitant la resta de preparacions per a aconseguir els efectes beneficiosos d'aquesta planta.

Recol·lecció i conservació: A principis de primavera s'arreplegaran les arrels, les fulles a principis d'estiu i les llavors a principis de tardor. Arrels i fulles han d'assecar-se a l'ombra, encara que és millor no assecar les segones. Les primeres han de guardar-se en recipients hermètics en un lloc fosc; les fulles haurien de menjar-se fresques. Les llavors han d'assecar-se al sol i conservar-se en un recipient hermètic en lloc fresc i ombreig.