Vidiella

(Clematis flammula L.)

PROPIETATS DE LA VIDIELLA

vidiella

Dibuix de Clematis flammula L.
(Autor: Daniel Martínez Bou)

Característiques de la Vidiella

Nom científic: Clematis flammula L.

Família:Ranunculàcies

Hàbitat: En marges i boscos esparsos calcaris de la Mediterrània.

Principis actius: Anemonina, protoanemonina, saponina i l'alcaloide clematina.

Parts actives: Tota la planta

Usos de la vidiella

Tradicionalment s'ha emprat com un rubefaent i vesicant extrem, que produeix una irritació violenta en la pell amb aparició de nafres.

També els cavalls consumeixen les tiges seques quan se'ls suministre com a farratge.

Donat el perill, es desaconsella la seva utilització en medicina popular.

Toxicitat: Extrema.

Símptomes:
En ús intern produeix una violenta irritació del aparell digestiu per inflamació de les mucoses que es manifesta en vòmits, diarrea, problemes respiratoris que poden conduir a una parada respiratòria i a la mort.

En uso extern l'aplicació d'emplastres sobre la pell produeix ampolles molt doloroses, per la qual cosa s' aconsella emprar altres mètodes. Fins i tot les seves toxines es poden assimilar a traves de la pell, produint una intoxicació general.

Actuació mèdica: Administració de vomitius, rentat d'estómac i tractament contra la dermatosi.

Més informació sobre plantes al llistat superior.

Altres artícles d' interés

El material que aquí es traballa té caràcter informatiu. En cas de dubtes, s'ha de consultar al facultatiu.
"Botanical-online" no es fa responsable dels perjudicis soferts per l'automedicació.