Continguts
- 1 Com són les tortugues?
- 1.1 Aspecte físic de les tortugues
- 1.2 Què són les tortugues?
- 1.3 Tipus de tortugues
- 1.4 Origen de les tortugues
- 1.5 Longevitat de les tortugues
- 1.6 Comportament de les tortugues
- 1.7 Alimentació de les tortugues
- 1.8 Reproducció de les tortugues
- 1.9 On viuen les tortugues
- 1.10 Utilitat de les tortugues
- 1.11 Enemics de les tortugues
- 1.12 Espècies de tortugues
Com són les tortugues?
Aspecte físic de les tortugues
Les tortugues són animals inconfusibles. Es distingeixen per posseir una dura closca òssia, que protegeix els òrgans interns, i un cap proveïda de bec corni.
Aquests animals no tenen dents ni estèrnum. Tenen dos parells de potes curtes i una cua. Les tortugues són de formes, generalment, ovalades.
Què són les tortugues?
Les tortugues són rèptils que es classifiquen dins de l’ordre dels Testúnids o Quelonis.
Les tortugues pertanyen a la subclasse Anapsida (a diferència d’altres vertebrats, no presenten fenestraciones al crani, és a dir, el seu crani no posseeix obertures per darrere de les òrbites dels ulls).
Tipus de tortugues
Entre les tortugues marines trobem: tortuga llaüt, tortuga verda, tortuga babaua, tortuga carei, etc.
Entre les espècies aquàtiques d’aigua dolça podem mencionar: tortuga mossegadora, tortuga aligator, tortuga articulada, tortuga de Florida, tortuga de petxina tova xinesa, tortuga de rierol, tortuga d’estany, etc.
Com a espècies terrestres tenim: tortuga grega, tortuga d’estepa, tortuga marginada, tortuga estrellada, tortuga radiada, tortuga lleopard, tortuga d’esperons africana, tortuga carbonària, tortuga caixa comuna, etc.
Origen de les tortugues
Ja existien tortugues fa més de 100 milions d’anys. S’ha descobert un fòssil de tortuga, de l’espècie Santanachelys gaffney, que mesura només 20 cm de longitud.
El fòssil descobert no és molt diferent dels seus ancestres contemporanis, el que fa pensar que les tortugues han canviat poc a llarg d’aquests milions d’anys d’evolució.
Les tortugues es van originar al Triàsic, ja que d’aquest moment històric data el fòssil més antic trobat.
Longevitat de les tortugues
Les tortugues poden viure més de 100 anys. No obstant això, la xifra exacta depèn de cada espècie, així com del tipus a què pertany cada tortuga en concret.
Comportament de les tortugues
En les tortugues, la respiració es diferencia dels altres rèptils perquè aquests animals tenen les costelles fixades a la closca. Aquests animals han de respirar amb el moviment de comprensió i distensió de les potes i del cap.
Les tortugues marines, com la tortuga babaua, posseeixen una bona capacitat pulmonar ja que disposen d’un aparell respiratori auxiliar; la seva boca està proveïda d’una gran quantitat de vasos sanguinis que absorbeixen l’oxigen dissolt a l’aigua. A més, disposen d’uns bons pulmons que els possibiliten submergir-se durant diverses hores.
A les espècies terrestres no els molesta l’aigua, sinó que amb gust es submergeixen alguna vegada al líquid element.
Alimentació de les tortugues
Les tortugues poden ser herbívores, carnívores o omnívores.
Les tortugues terrestres acostumen a ser herbívores, però també hi ha algunes espècies més omnívores, com la tortuga rogenca o tortuga carbonària.
Les tortugues d’aigua dolça solen ser omnívores en estat adult, però quan són cries s’alimenten només d’animals. Les tortugues marines tendeixen a ser carnívores, tot i que també hi ha espècies principalment herbívores, com per exemple, la tortuga verda.
Reproducció de les tortugues
Les tortugues es reprodueixen per fecundació interna.
La cua és més llarga en el cas dels mascles que en les femelles, ja que aquests la utilitzen per a subjectar a la femella durant l’aparellament.
Les tortugues marines s’arrosseguen fins a la platja per trobar un lloc lliure de marees. Llavors, fan un forat de 60 centímetres de profunditat per 1 metre de diàmetre i enterren els seus ous (esfèrics o el·líptics).
Un cop efectuada la posta (entre 100 i 200 ous), la femella allisa la sorra i torna a la mar. Els ous són incubats gràcies a la calor del sol. Quan neixen les joves tortugues corren cap al mar.
Les tortugues terrestres efectuen la posta als marges dels rius i pantans o entre la vegetació.
On viuen les tortugues
Les tortugues poden ser terrestres, aquàtiques o fins i tot marines. I poden viure en ambients tan variats com boscos, deserts, selves, mars, oceans, rius, llacs…
Utilitat de les tortugues
La capa externa de la closca d’algunes tortugues, com la tortuga carei, és utilitzat per a la fabricació d’objectes ornamentals.
En alguns països s’aprofita la carn de tortuga, així com els seus ous.
Les tortugues a vegades es mantenen com a animal de companyia.
Enemics de les tortugues
La pol·lució marina és un gran enemic de les tortugues marines.
Aquests animals confonen les bosses de plàstic que suren a l’aigua de la mar amb les meduses, de manera que moren ofegades un cop ingereixen les bosses de plàstic.
Altres tortugues són víctimes de les xarxes de pesca.
La pèrdua de les platges per a pondre els ous és un altre inconvenient a què ha d’afrontar la tortuga marina.
És apreciada la carn de tortuga marina, el que la torna més vulnerable.
Com depredadors, les tortugues acabades de néixer són capturades per aus de presa i per grans peixos.
Les tortugues de terra es veuen amenaçades per la pèrdua d’habitat, els incendis i la recol·lecció d’exemplars. I les tortugues d’aigua dolça es troben en perill principalment per la contaminació de les aigües.
Espècies de tortugues
Hi ha unes 250 espècies de tortuga. Algunes de les espècies més importants són:
- Tortuga babaua (Caretta caretta)
- Tortuga carbonària (Geochelone carbonaria)
- Tortuga d’esperons (Geochelone sulcata)
- Tortuga de Florida (Trachemys scripta)
- Tortuga gegant d’Aldabra (Aldabrachelys gigantea)
- Tortuga gegant de les Galápagos (Chelonoidis nigra)
- Tortuga lleopard (Geochelone pardalis)
- Tortuga mediterrània (Testudo hermanni)
- Tortuga radiada (Geochelone radiata)
- Tortuga d’estepa (Testudo horsfieldi)
Més informació sobre altres animals.
30 Setembre, 2020
