Continguts
Quina planta és la dent de lleó
Característiques de la dent de lleó (Taraxacum officinale)
Nom vulgar: Dent de lleó, pixallits
 Aspecte general de la planta
|
Nom científic: Taraxacum officinale Weber
Família: Compostes
Hàbitat. On creix la dent de lleó
En camps conreats, vores dels camins i herbassars. La planta comença a conrear-se en alguns llocs com a verdura.
Les rosetes de les varietats conreades són molt més grans poden arribar fins als 50 cm. de diàmetre.
Descripció de la dent de lleó
Planta perenne molt variable de fins a 40 cm d’alçada.
Tiges que sostenen les flors sense fulles.
Fulles bassals en roseta, que varien bastant des de enteres fins a dividides en lòbuls triangulars i amb el pecíol habitualment amb ales.
Capítols grocs de fins a 6 cm. amb llargues lígules i bràctees ben marcades; les exteriors corbades cap enrere.
Recol·lecció i conservació de la dent de lleó
La primavera és la millor estació per recol·lectar les fulles (brots tendres), que es mengen fresques o s’assequen i guarden en un saquet de tela. Les arrels s’han de recollir a la tardor o a finals d’estiu. S’han d’assecar i guardar en un recipient de vidre sec i hermètic.
En cas de recol·lectar la planta al seu hàbitat natural, es recomana llegir les següents normes de recol·lecció de plantes silvestre.
Parts utilitzades de la dent de lleó
Exemplar de dent de lleó. Observeu que les fulles tenen forma de “dent de lleó”, que no hi ha fulles a les tiges, i que cada tija floral té una única flor Fulles: Les fulles s’utilitzen a manera d’espinacs, crues en amanides o cuinades com a verdura. En amanides tenen un sabor més aviat amarg, per la qual cosa es recullen només els brots tendres . Es poden preparar infusions de les fulles seques amb les finalitats medicinals que es descriuen a continuació.
- Flors: Els capítols florals abans d’obrir-se es poden adobar en vinagre i sal com si fossin tàperes (veure foto de la recepta en aquesta pàgina). També es poden fregir. Fresques es poden afegir els pètals a amanides.
- Arrel: Les arrels de plantes adultes (2 anys) es torren i s’utilitzen com a succedani del cafè sense cafeïna, com l’arrel de la xicoira.
Components actius:
Oli essencial, alcaloides (Taraxina), asparagina, tanins, vitamines B i C, inulina, colina, levulina, sacarosa, taraxecina y taraxacerina, gluten, saponines, potassi, cautxú- en el làtex.
Més informació sobre les plantes.
19 Octubre, 2026
