Propietats de l’àrnica

PROPIETATS MEDICINALS DE L’ÀRNICA

àrnicaDetall de la planta

Característiques de l’àrnica

Nom vulgar: Àrnica

Nom científic: Arnica montana L.

Família: Compostes

Hàbitat: Prats o zones de past de les zones muntanyoses d’Europa i Nord-oest d’Amèrica del Nord desproveïdes de calç i amb sòls àcids i pobres en nitrogen.

És una espècie protegida en molts països europeus atés que el nombre d’exemplars ha anat disminuint com a conseqüència de la recerca a què ha estat sotmésa per les seves propietats medicinals.

D’altra banda, és una planta molt sensible a la contaminació atés que no pot viure en zones on hi hagi el mínim residu de nitrogen inclús aquell que procedeix de les deposicions aèries.

La contaminació de moltes muntanyes europees ha portat a esta planta al perill de l’extinció.

Descripció de l’àrnica

Planta perenne de la família de les compostes de fins a 60 cm d’alçada. Tiges floríferes solitaries i peludes que naixen d’una roseta basal composta de fulles ovals o oblongues, oposades en numere poc nombrós, sèssils, amb nervis molt marcats. Fulles de la tija floral oposada, en nombre d’un o dos parells. Flors molt vistoses, solitàries al final de les tiges florals, de fins a 8 cm de diàmetre, encara que habitualment no passen de tres, grogues o de color taronja grogrós.

Components de l’àrnica

Àcids: angèlic, fòrmic, fumàric, isobutíric, làctic, succínic (rizoma) cafeic, clorogènic, gàl·lic, lauric, màlic, esteàric, palmític (flors)

Alcaloides: betaïna, arnicina (flors)

Colina (flor)

Sucres; Fructosa (flor) sacarosa (arrel)

Helenalina (flor)

Dihidrohelenalina (Flor)

Carotens: Luteolina, xantófila, zeaxantina (flor)

Tanins (arrel)

Mucílags (arrel)

Alcohols: Faradiol, taraxasterol, Arnidiol, beta- sitosterol (Flor)

Oli essencial ric en timol

Ús tradicional de l’àrnica com a planta medicinal

Aquesta questa planta ha estat emprada des de l’antiguitat pels pobles de les muntanyes per a alleujar el dolor produït pels colps o caigudes. En el segle XVII es va utilitzar per la medicina tradicional amb la mateixa finalitat. Fins i tot es va arribar a internament per a curar certes malalties respiratòries, però les contraindicacions i accidents que va produir, donada la seva toxicitat, van portar als metges a utilitzar-la només en ús extern.

Propietats medicinals de l’àrnica

Una planta per a tractar el dolor, els cops i els problemes de la pell

àrnicaFlors d’àrnica

L’àrnica constitueix un bon remei per a alleujar el dolor i per a evitar les infeccions. No se sap exactament com actua la planta. Alguns investigadors atribueixen les seues propietats vulneraries als flavonoides (astragalòsid, quercetol-e- glucogalacturónid i isoquercitròsid); altres els donen més importància als seus principis amargs: les lactones sesquiterpèrquiques (Helenalina i diihidrohelenalina), encara que també el seu contingut en àcid cafeic o àcid clorogènic podria influir, ja que aquests dos elements són dos coneguts vulneraris. Aquests dos àcids tenen propietats rubefacients – Si es refregen sobre la part dolorida, produeixen una augment de calor, amb enrogiment per l’acumulació de la sang. Aquest major increment de la sang fa que desapareguin o no surtin els morats ja que són eliminats per la nova aportació de sang.

No obstant, aquesta propietat té els seus efectes negatius: En les pells delicades pot produir lesions per reacció o al·lèrgia a aquests components en forma de grans enrogiments, dermatitis, o fins i tot butllofes plenes d’aigua sobre la pell. Per aquest motiu es recomana aplicar-la en quantitats quantitats sobre la pell, especialment si no se sap per endavant la reacció que pot produir. No s’ha d’aplicar durant molt de temps i sempre que no hagi ferida oberta.

Forma d’aplicació: Es pot utilitzar el líquid resultant de la infusió d’una culleradeta de planta seca per tassa d’aigua que s’aplicara sobre la zona afectada amb un drap ben net. Es poden diluir unes gotes en una tassa amb aigua (unes 20 gotes per a cada got) o es pot aplicar una xicoteta capa d’ungüent, col·locant-lo sobre el molla dels donem i refregant-lo bé (Realitzar un parell d’aplicacions diàries).

ÚS EXTERN

(No ingerir)

Les propietats rubefaents, antiinflamatòries i analgèsiques de l’Arnica montana són aprofitades amb les següents finalitats:

– Colps o contusions: El seu ús prevé l’aparició d’hematomes i disminueix el dolor. Les propietats analgèsiques d’aquesta planta es deuen al seu contingut en àcids (gàl·lic, cafeic i clorogènic) a l’helenalina i diihidrohelenalina, així com al timol. Aquests mateixos components sumats a la luteolina i els seus alcohols li confereixen a més propietats antiinflamatòries. (Estendre una fina capa d’ungüent sobre la part afectada)

Trencaments o distensions musculars: Utilitzar el mateix tractament en cas de trencaments o distensions musculars.

Dolores musculars: Igualment resulta interessant per a minorar els dolors musculars. Aplicar el mateix tractament.

– Blaus als ulls: Les flors en infusió o la tintura ben dissolta amb aigua ajudaran a fer desaparéixer els blaus, ja que la sang reabsorbirà els teixits afectats (Infusió d’una cullerada petita de summitats florals per got d’aigua. Aplicar amb drap amb el líquid resultant sobre la part afectada) (Dissolució de tintura d’Arnica en aigua. Mullar un drap i aplicar sobre la zona afectada)

Esquinços i luxacions: Per a aquest tipus de lesions articulares resulta també adequat realitzar friccions sobre la zona afectada amb ungüent d’Arnica. Aquestes mateixes friccions són interessants a l’hora de recuperar un múscul atrofiat.

Artritis reumatoide: Les propietats antiinflamatòries de l’Arnica resulten molt útils per al tractament de l’artritis reumatoide. (Aplicar una frega suau sobre l’articulació dolorida amb ungüent d’aquesta planta)

Les propietats bacterianes de l’Arnica li vénen atorgades pels àcids cafeic i clorogènic per l’helenalina i el timol. Aquestes propietats, unides a les anteriors, poden utilitzar-se per a la curació de:

Úlceres sempre que no estiguen obertes.

Èczemes de la pell i per a tractar l’acnè. (Realitzar un rentat de la zona afectada amb l’aigua resultant de la infusió d’una culleradeta de planta seca per tassa d’aigua. Utilitzar tintura diluïda en aigua)

Aquestes propietats són utilitzades per a realitzar rentades bucals amb l’objectiu de curar les nafres en la boca, els problemes de les genives o la piorrea de les dents. Realitzant gargarismes podem eliminar els bacteris que afecten a la gola i que produeixen afeccions com la faringitis o les angines. (No beure el líquid)

ÚS INTERN

En ús intern s’ha utilitzat durant algun temps per al tractament d’afeccions respiratòries. (Un tractament molt utilitzat anteriorment per al refredat en persones majors era picar unes flors i prendre un poquet de pols tres vegades al dia. També les maceracions de flors seques s’utilitzaven per a tractar les febres després del part) Donada la toxicitat d’aquesta planta no es recomana cap d’estos tractaments limitant-se el seu ús a aplicacions externes.

En ús intern ha de restringir-se el seu ús a professionals. En medicina interna per a augmentar el cabal de sang per les artèries coronàries després que alguna persona hagi sofert una angina de pit. Igualment s’estan utilitzant experimentalment per al tractament de les cèl·lules canceroses del pulmó i de còlon.

ALTRES USOS DE L’ÀRNICA

Tabac de muntanya: A l’àrnica se la coneix també com “tabac de muntanya”. La raó d’aquest nom es deu al fet que els muntanyencs fumaven les seves fulles seques per a tractar problemes respiratoris, especialment la bronquitis i la tos, encara que aquest ús moltes vegades irritava les seues mucoses.

Contraindicacions i toxicitat de l’àrnica

Utilitzar només en ús extern. Evitar utilitzar en cas de ferides obertes o si s’és sensible als seus components.

L’ús intern d’aquesta planta produeix reaccions adverses en l’aparell digestiu que es manifesten en vòmits, mal de cap, nerviosisme, malestar i diarrees. En dosi elevada la ingestió de flors o tintura poden produir la mort per parada cardiorespiratòria. La ingestió de flors resulta prou improbable pel sabor acre permanent que deixa en la boca. (La dosi mortal de tintura per a un adult es pot produir amb la ingestió d’una cullerada i mitja de tintura) En dones embarassades la ingestió de tintura o de líquids elaborats amb arnica pot produir avortaments.

Usada externament, hi ha la possibilitat de produir reaccions adverses en certs individus sensibles als seus components. Es pot manifestar en forma d’èczemes, dermatitis o destrucció dels teixits. Aquestes mateixes manifestacions poden produir-se en individus que no presenten sensibilitat quan s’apliquen tractaments prolongats o en dosis excessives. o quan aquests s’apliquen sobre ferides obertes.

Altres espècies d’àrnica

– Arnica chamissonis – Procedeix del nord d’Àfrica i presenta unes propietats semblants. Resulta més fàcil de cultivar.

– Falsa Arnica (Heterotheca inuloides i Heterotheca inuloides var. rosei). Planta mexicana de fins a metre i mig d’alçada. Apareix com a herba molt abundant a la vora de carreteres, llocs incultes i boscos de pins. S’utilitza amb propietats semblants a l’Arnica montana tant per a ús intern com extern (principalment per a traumatismes i reumatisme). A diferència de l’Arnica montana, no posseix toxicitat així que es molt utilitzada en el seu país. També es cultiva amb aquesta finalitart i es ven en els mercats al llarg de tot l’any.

Més informació sobre plantes

Aquest article ha estat avalat per Montserrat Enrich - Periodista especialitzada en plantes silvestres comestibles i usos de les plantes.
Editorial
Escrit per Editorial Equip de Botanical-online encarregat de la redacció de continguts

23 Novembre, 2020

Altres articles d'interès

El material que aquí es traballa té caràcter informatiu. En cas de dubtes, s'ha de consultar al facultatiu.
"Botanical-online" no es fa responsable dels perjudicis soferts per l'automedicació.