El bedoll

Aquest article ha estat avalat per Elisenda Carballido - Dietista nutricionista. Postgrau en Fitoteràpia i màster en Nutrició i Metabolisme.

(Betula Alba L. = Betula pendula Roth, Betula pubescens Ehrh., Betula lenta L.)

PROPIETATS MEDICINALS DEL BEDOLL

Característiques del Bedoll

Noms vulgars: Bedoll, Bedoll blanc = bedoll pèndol, Bedoll pubescent, Bedoll negre

bedoll

Nom científic: El nom Betula procedeix del cèltic betu, que significa bedoll, i alba en llatí significa blanc, nom que se li dóna pel color blanquinós de l’escorça. Les tres espècies de bedolls (pendula, pubescens i lenta) posseeixen propietats similars

Família: betulàcies

Hàbitat i característiques:

(Vegeu més detalls sobre aquestes diferents espècies de bedolls a la secció “Classes de bedolls” del llistat superior)

Components:

– Àcids: cafeic, clorogènic, ascòrbic, betulínic i nicòtic (fulles)

– Flovanoides: avicularina, hiperòsid, quercetina, mirecitina (fulles)

– Betulina (escorça)

– Betulinol (fulles i escorça)

– Resines (fulles)

– Tanins (fulles i escorça)

– Saponines (fulles i escorça)

– Salicilat de metil (fulles)

Propietats medicinals del bedoll

ÚS INTERN

Metabolisme: El bedoll està considerat com un dels millors diürètics per la seva capacitat per a estimular l’eliminació de líquids sense resultar irritant per als ronyons al tenir poc efecte agressiu sobre les mucoses d’aquests òrgans. També resulten provaes les seves propietats antireumàtiques, hipourecemiantes, antihidròpiques i per aprimar. Aquestes propietats han estat atribuïdes a l’acció de les saponines i els flavonoides i s’han utilitzat en el tractament d’afeccions com:

– Retenció de líquids: Els preparats d’aquesta planta ajuden a eliminar els líquids retinguts a l’organisme (Infusió durant 10 minuts d’una cullerada de fulles seques per got d’aigua amb unes gotes de suc de llimona. Prendre dos o tres gots al dia)

Aquesta mateixa preparació resulta útil en el tractament d’hidropèsies d’origen cardíac o renal, quan l’acumulació de líquids a l’organisme es deu a un mal funcionament del cor o dels ronyons.

Obesitat: El bedoll es pot utilitzar en dietes d’aprimament per al tractament de l’obesitat, ajudant a perdre pes. (Decocció durant 5 minuts de 50 gr. d’escorça per litre d’aigua. Prendre 6 cullerades al dia.)

Artritis i artrosi: Les propietats antiinflamatòries i diürètiques d’aquesta planta resulten molt adequades per al tractament de l’artritis i de l’artrosi. Els preparats d’aquesta planta desinflamen la zona articular i ajuden a eliminar líquids acumulats en elles (Infusió d’una cullerada de fulles seques per got d’aigua. Prendre dos o tres gots al dia)

– Àcid úric: El bedoll, juntament amb l’all o la ceba, es considera una planta hipouricemiant, és a dir que resulta capaç de reduir l’àcid úric de l’organisme. Resulta particularment interessant per a tractar els atacs de gota, dissolent els cristalls d’àcid úric que es formen en les articulacions i disminuint la inflor (Infusió de 40 gr. de fulles seques per litre d’aigua durant 10 minuts. Tres tasses diàries.)

Hipertensió: Per la seva capacitat per a eliminar líquids de l’organisme, els preparats d’aquesta planta ajuden en el tractament de la tensió arterial elevada. (Infusió de mitja cullerada petita de fulles seques per got d’aigua. Prendre dos o tres gots al dia)

Colesterol: Per la seva riquesa en tanins, aquesta planta pot utilitzar-se per tractar l’excés de colesterol. Els tanins actuen de fre en l’absorció del colesterol a la sang. (Infusió de mitja cullerada petita de fulles seques per got d’aigua. Prendre dos o tres gots al dia després dels àpats principals)

Malalties dels ronyons i de les vies urinàries: Les propietats diürètiques del bedoll juntament amb les propietats antibacterianes que li proporciona l’àcid betulínic i les propietats antiinflamatòries de la betulina, el fan ideal en el tractament de les malalties del ronyó o de les vies urinàries en afeccions tan habituals com:

– Pedres al ronyó: La saba de bedoll s’ha considerat com un dels millors tractaments per a dissoldre les pedres dels ronyons. La saba de bedoll s’obté realitzant un tall al tronc de l’arbre a finals d’hivern, allà pel mes de març. (Beure un parell de copetes al dia.) Aquest mateix tractament és útil per posar remei a les pedres o càlculs situades a les vies urinàries. En tots aquests casos, si no es disposa de saba fresca, es pot substituir la mateixa per una decocció de l’escorça seca (Decocció durant 5 minuts d’una cullerada d’escorça seca triturada per got d’aigua. Beure 3 gots al dia) (Més informació sobre com obtenir la saba al llistat superior)

– Sorra als ronyons: Quan una persona té tendència a desenvolupar sorra al ronyó, cosa que la predisposa a la formació de càlculs renals, especialment d’oxalats, l’ús de la infusió de fulles seques pot ajudar a dissoldre i expulsar aquesta sorra. (Infusió d’una cullerada de fulles seques per tassa d’aigua durant 10 minuts. Deixar reposar 20 minuts més. Prendre 3 tasses al dia)

– Uretritis: A les inflamacions de la uretra seran molt útils les infusions anteriors.

– Cistitis: la capacitat bacteriana d’aquesta planta, combinada amb les seves propietats antiinflamatòries, resulta molt útil per a combatre les inflamacions de la bufeta, produïdes especialment per microorganismes patògens. S’ha comprovat que l’ús d’aquesta planta resulta particularment interessant quan es tracta de cistitis cròniques, acompanyades de falta de micció. (Realitzar una infusió de dues cullerades de fulles seques combinant parts iguals de malví, bedoll i cua de cavall. Beure dues tasses diàries)

– Nefritis: Per a les inflamacions dels ronyons pot realitzar-se una infusió d’una cullerada de fulles seques per tassa d’aigua. Es prendrà una tassa un parell d’hores després dels tres àpats principals.

Malalties de l’aparell digestiu: La riquesa en tanins d’aquesta planta li atorguen propietats astringents, juntament amb les seves propietats colerètiques, adequades per a incrementar la producció de la bilis per part del fetge, la fan adequada en el tractament d’anomalies digestives com:

Diarrea i colitis: Es poden utilitzar els preparats d’aquesta planta per aturar les defecacions, especialment en aquells casos que aquestes es presentin habitualment massa abundants o toves. (Decocció durant 5 minuts d’una cullerada d’escorça seca triturada per got d’aigua. Beure 3 gots al dia)

Fetge: En casos d’insuficiència hepàtica poden aprofitar les propietats colerètiques d’aquesta planta per a augmentar la producció de la bilis, la qual cosa facilitarà una millor digestió dels aliments i reduirà altres efectes secundaris del mal funcionament d’aquest òrgan com gasos, rots, cremor d’estómac, males digestions, etc. (Infusió d’una cullerada de fulles seques per tassa d’aigua. Prendre una tassa després de cada àpat principal)

Aquest mateix tractament pot resultar molt interessant per disminuir el dolor i la inflamació després d’un còlic hepàtic. En aquest cas fins i tot resulta més adequat ingerir saba de bedoll si es pot disposar de la mateixa.

Malalties de l’aparell respiratori:El bedoll posseeix propietats febrífugues que poden utilitzar-se per rebaixar la febre en malalties de l’aparell respiratori com la grip, el refredat, etc. (Decocció d’una cullerada d’escorça seca esmicolada per tassa d’aigua. Prendre tres tasses al dia)

ÚS EXTERN

Utilitzat externament, el bedoll posseeix propietats calmants, antisèptiques, cicatritzants, tònics capil·lars i antisudorífiques. Tot això el converteix en un aliat excel·lent en el tractament i curació de moltes anomalies de la pell. Concretament, s’utilitza principalment en afeccions com:

Ferides: La seva aplicació ajuda a desinfectar-les i afavoreix la seva cicatrització. (Mullar la ferida amb el líquid resultant de la decocció durant 20 minuts d’1 cullerada d’escorça seca per tassa aigua)

Angines: És un bon astringent i antisèptic pel que resulta molt útil per al tractament de les angines (Realitzar gàrgares amb el líquid resultant de la decocció durant 10 minuts d’una cullerada d’escorça seca per tassa d’aigua amb unes gotes de llimona)

Úlceres a la boca: El tractament anterior pot ser adequat per a realitzar rentades bucals en cas d’úlceres dins de la boca. El líquid resultant de la decocció de l’escorça seca esmicolada desinfectarà les nafres i ajudarà a la seva curació.

Imperfeccions de la pell: Quan la pell es troba afectada per imperfeccions com pigues, taques, grans, etc. les propietats astringents del bedoll resulten molt eficaços per posar remei a totes aquestes anomalies. (Rentar la zona afectada amb el líquid resultant de la decocció durant 20 minuts de 5 cullerades de fulles seques esmicolades per litre d’aigua. Realitzar un rentat al matí després d’aixecar-se i un altre a la nit abans d’anar al llit) (En ús intern, resulta molt eficaç beure saba de bedoll obtinguda per incisió sobre l’escorça durant el mes de març. La dosi eficaç se situa sobre uns 100 cc diaris)

Dolors reumàtics: El bedoll és un antineuràlgic i antiinflamatori molt eficaç. Externament es pot utilitzar per disminuir el dolor i la inflamació que acompanya l’artritis i altres formes de dolor que pateixen els malalts reumàtics. (Realitzar friccions amb pomades preparades amb quitrà de bedoll sobre la zona afectada. Es poden trobar aquests productes en farmàcies o herbolaris) (Aplicar fulles seques sobre de les articulacions afectades)

Caiguda dels cabells: Les fulles de bedoll posseeixen propietats antialopèciques, aptes per prevenir o aturar la caiguda del cabell. (Decocció de 4 cullerades de fulles seques per litre d’aigua. Realitzar friccions sobre el cabell al matí a l’aixecar-se i abans d’anar-se’n al llit.)

Olor als peus: Els preparats d’aquesta planta disminueixen la suor dels peus pel que poden resultar adequats per prevenir l’olor de peus que es produeix quan els microorganismes es desenvolupen en la suor. (Realitzar un rentat de peus amb el líquid resultant de la decocció d’un grapat de fulles seques en un parell de litres d’aigua)

Recol·lecció i conservació: L’escorça i la saba a principis de primavera. Les fulles a final de primavera. Les gemmes a principi de primavera o finals d’hivern. Assecar l’escorça al sol; les fulles i els rovells a l’ombra. Guardar en saquets de tela o bosses de paper en llocs secs i ombrívols

Precaucions i toxicitat del bedoll

L’ús d’aquesta planta, en dosis adequades, no presenta toxicitat ni contraindicacions, excepte la ingestió o aplicació externa de l’oli esencial. Malgrat això, no s’aconsella el seu ús durant l’embaràs o la lactància, sense consentiment de metge. Igualment no s’ha de prendre per al tractament de la hidropèsia d’origen cardíac o renal sense control facultatiu.

No s’ha de prendre ni usar-se externament l’oli essencial. Aquest és molt ric en salicilat de metil, el qual és molt tòxic i pot causar la mort amb dosis de tan sols 10 ml. Aquest oli s’absorbeix a través de la pell i pot resultar irritant per a la mateixa, per la qual cosa no es recomana aplicar externament. Igualment pot resultar irritant per a la pell l’ús tòpic del quitrà obtingut de la destil·lació de l’escorça.

Més informació sobre el bedoll i altres plantes al llistat superior.

Editorial
Escrit per Editorial Equip de Botanical-online encarregat de la redacció de continguts

19 Març, 2019

Altres articles d'interès

El material que aquí es traballa té caràcter informatiu. En cas de dubtes, s'ha de consultar al facultatiu.
"Botanical-online" no es fa responsable dels perjudicis soferts per l'automedicació.

Botanical-online és una pàgina informativa que descriu, entre altres temes, els usos tradicionals de les plantes des d'un punt de vista terapèutic. Les seves descripcions no substitueixen el consell professional. Botanical-online no es fa responsable de l'automedicació i es recomana consultar amb el facultatiu.
Acceptar