Toxicitat de la savina, Juniperus sabina L.

Perills de la savina

Perills, riscos i toxicitat de la savina

Savina
Foto de savina (Juniperus phoenicia)

Extrema. La mateixa consideració mereixen les espècies Juniperus virginiana L. i Juniperus thurifera L.

Efectes secundaris de la intoxicació per savina

En cas d’ingestió de l’oli essencial les conseqüències són dramàtiques, si s’arriba a ingerir una dosi letal, que es xifra per als humans en aproximadament un gram o unes 5 o 6 gotes d’oli essencial.

La utilització de l’oli essencial o de l’escorça com a abortiu ha produït moltes vegades resultats mortals. El mateix resultat s’ha produït en cabres o vaques que han menjat aquesta planta, produint-los, no sols la perduda de la cria, sinó greus lesions en els ronyons i en l’aparell digestiu.

Semblants propietats abortives s’han descobert en animals que van menjar els brots tendres del ginebre comú (Juniperus communis) o les agulles de certes espècies de pins, com Pinus ponderosa i P contorta, produïts per l’acció de l’àcid isocuprèsic, especialment en els tres últims mesos de gestació.

Quan s’aplica externament, l’oli essencial o inclòs el contacte amb les mateixes fulles, senceres, picades o triturades, en dosis menors irriten la pell, i, en dosis majors, produeixen butllofes. L’oli essencial, usat internament produeix lesions irreversibles en l’aparell digestiu i urinari, amb necrosi dels ronyons en molts casos.

Igualment s’ha comprovat com el pol·len d’aquesta planta resulta tòxic per a les abelles i la mel obtinguda a partir d’ella no hauria de ser destinada al consum humà per la seva possible toxicitat.

Símptomes de la intoxicació per savina

En dosis menors, irritació de la boca, diarrea, boçades, dolor en l’estómac, còlics.

En dosis majors, els resultats són en el 50% dels casos fatals, unes hores després d’haver ingerit la droga o en l’interval d’una setmana, amb augment del pols cardíac, dificultat per respirar, rampes i paràlisi del sistema nerviós.

Les mateixes consideracions podrien aplicar-se a l’espècie nord-americana Juniperus virginiana L., que es pot trobar cultivada en molts jardins, i l’espècie Juniperus thurifera L., que apareix en climes més freds amb sòls calcaris.

Més informació sobre plantes

Aquest article ha estat avalat per Vicente Martínez Centelles - Fundador del web i director. Professor de ciències naturals, expert en plantes, remeis naturals i fotografia botànica.
Editorial
Escrit per Editorial Equip de Botanical-online encarregat de la redacció de continguts

22 Agost, 2026

Altres articles d'interès

El material que aquí es traballa té caràcter informatiu. En cas de dubtes, s'ha de consultar al facultatiu.
"Botanical-online" no es fa responsable dels perjudicis soferts per l'automedicació.