Continguts
PROPIETATS DE LA SABINA
Característiques de la Sabina
Nom científic: Juniperus sabina L.
Família: Cupresàcies
Hàbitat: En roquissars, terrenys arenosos i estepes continentals.
Principis actius: Sabinol, sabinè, cadinè i thujol
Parts actives: Principalment l’oli essencial que es troba en els gàlbuls i en els brots tendres.
Usos de la Sabina
Medicinalment s’ha utilitzat l’oli essencial per a combatre les berrugues i per a calmar els atacs de reumatisme, per mitjà de l’aplicació tòpica externa d’aquest producte. Així mateix, homeopàticament, s’ha utilitzat per al tractament de la metrorràgia i com a abortiu, per la capacitat que té el sabinol de contraure l’úter i, per tant, provocar l’avortament, en cas d’embaràs (propietats oxitòciques).
Les fulles s’han emprat per a realitzar decoccions per les seves propietats emmenagogues, és a dir que afavoreixen la menstruació. Igualment s’ha utilitzat en medicina popular la decocció de l’escorça per a provocar l’avortament.
Donada la seva toxicitat es desaconsella l’elaboració casolana de productes medicinals.
Toxicitat de la Sabina
Extrema. La mateixa consideració mereixen les espècies Juniperus virginiana L. i Juniperus thurifera L. En cas d’ingestió de l’oli essencial les conseqüències són dramàtiques, si s’arriba a ingerir una dosi letal, que es xifra per als humans en aproximadament un gram o unes 5 o 6 gotes d’oli essencial. La utilització de l’oli essencial o de l’escorça com a abortiu ha produït moltes vegades resultats mortals. El mateix resultat s’ha produït en cabres o vaques que han menjat aquesta planta, produint-los, no sols la perduda de la cria, sinó greus lesions en els ronyons i en l’aparell digestiu.
Semblants propietats abortives s’han descobert en animals que van menjar els brots tendres del ginebre comú (Juniperus communis) o les agulles de certes espècies de pins, com Pinus ponderosa i P contorta, produïts per l’acció de l’àcid isocuprèsic, especialment en els tres últims mesos de gestació. Les mateixes consideracions podrien aplicar-se a l’espècie nord-americana Juniperus virginiana L., que pot trobar-se cultivada en molts jardins, i l’espècie Juniperus thurifera L., que apareix en climes més freds amb sòls calcaris.
Quan s’aplica externament, l’oli essencial o inclòs el contacte amb les mateixes fulles, senceres, picades o triturades, en dosis menors irriten la pell, i, en dosis majors, produeixen butllofes. L’oli essencial, usat internament produeix lesions irreversibles en l’aparell digestiu i urinari, amb necrosi dels ronyons en molts casos.
Igualment s’ha comprovat com el pol·len d’aquesta planta resulta tòxic per a les abelles i la mel obtinguda a partir d’ella no hauria de ser destinada al consum humà per la seva possible toxicitat.
Símptomes: En dosis menors: irritació de la boca, diarrea, boçades, dolor en l’estómac, còlics. En dosis majors, els resultats són en el 50% dels casos fatals, unes hores després d’haver ingerit la droga o en l’interval d’una setmana, amb augment del pols cardíac, dificultat per respirar, rampes i paràlisi del sistema nerviós
Més informació sobre plantes
23 Novembre, 2020
