Alimentos ricos en hierro

Revista de Plantas de Botanical-online

Cactus cactàcies

IMPORTÀNCIA DE LES CACTÀCIES AL MÓN

La família de les cactàcies comprèn unes 2000 espècies de plantes distribuïdes per llocs de clima desèrtic o molt sec, principalment a Amèrica Central i Amèrica del Sud, encara que han sigut introduïdes i s'han adaptat a altres llocs de clima eixut i càlid, com Austràlia, el Mediterrani i Àfrica oriental. Mes rarament ens trobem amb espècies epifítiques (que viuen a costa d'altres vegetals) adaptades a viure en selves de climes humits.

- Aliment:

Àmpliament utilitzades com a aliment humà, la majoria de les cactàcies, a excepció del genere Pereskia, són aprofitades alimentàriament principalment pels seus fruits. Per exemple els fruits de l'Opuntia ficus-indica o figuera de moro, les baies de la qual ja van ser fonamentals durant els viatges dels colonitzadors hispans a Amèrica com a font d'aliment per a evitar l'escorbut, es mengen també actualment en la regió mediterrània, on les peculiars característiques climàtiques han suposat que la planta s'adapti a la perfecció, sent de particular interés en l'illa de Sicília, Tunis, Algèria, El Marroc, Turquia i Israel. A Amèrica central les espècies d'opunties utilitzades, a més de l'anterior, és molt gran des de l'Opuntia megacantha var. jitomatilli que s'utilitza en compte dels tomaquets fins a l'Opuntia robustavar. robusta les peles de la qual es mengen fregides, substituint a les patates. Molts més gèneres de cactàcies són utilitzades com a aliment a part d'aquest, com Acantohocereus, Cephalocereus, Hylocereus, etc. A part dels fruits també s'aprofiten la llavors que es mengen torrades o es molen per a preparar coques.


- Bestiar:

Moltes cactàcies són cultivades o aprofitades en estat salvatge per les seves fulles per a alimentar el bestiar - Cephalocereus, Ferocactus, Mammillaria, etc. i constitueixen un recurs fonamental al trobar-se en zones molt àrides on la presència de plantes "més tendres" és pràcticament nul·la. Moltes d'aquestes espècies són aprofitades per a construir tanques on guardar els animals o per separar els camps.


- Protecció del sòl:

En llocs àrids i ventosos s'utilitzen per a fixar el sòl i previndre l'erosió de les pluges que normalment es produeixen de forma torrencial en algunes èpoques de l'any. Aquest ús es fa molt adequat en els cultius que es porten a terme en forma de terrasses.


- Medicinals i tòxiques:

Per les seves propietats medicinals o tòxiques, com el peiot (Lophophora willamsii) per les seves propietats al·lucinògenes.

- Jardineria:

Admirades per les seves atractives flors, les seves extravagants formes o les seves eriçades pues, han sigut àmpliament explotades en jardineria, el que ha portat a moltes d'elles a trobar-se a la vora de l'extinció. Molt coneguts en el món de la jardineria tindríem:

El cardot

El seient de la sogra

Ploma de Santa Teresa

CEREUS PERUVIANUS

ECHINOCACTUS

HATIORA

Cereus peruvianus monstruosus

Echinocactus grusonii

Hatiora gaertneri

- Per a veure més plantes d'aquesta família, així com les característiques de conreu

Característiques de la família de les cactàcies

DIBUIX CACTUS

Echinopsis pentlandi scheerii

Fulles (1): Simples, alternes, generalment convertides en espines, només els gèneres Pereskia i Pereskiopsis tenen fulles ben desenvolupades.

Tiges (2): Suculentes, més rarament llenyoses. Formades algunes vegades per cladodis superposats. Es caracteritzen per la presència d'areoles, que són zones on creixen les espines o, si no n'hi ha, els pèls. Equivalen a les branques en la resta de plantes.

Flors: Grans, solitàries, de simetria radial,- actinomorfes - més rarament de simetria bilateral - zigomorfes.

Calze (3): Amb molts tèpals petaloides.

Corol·la (4): Amb molts tèpals sepaloides, que emboliquen als petaloides. Els uns i els altres producte de l'evolució de les bràctees inicials

Estams (5): Amb molts estams

Ovari: inferior.

Carpels: 3 o més

Fruits: Carnosos

Gèneres

Es pensa que han d'existir uns 200 gèneres. D'entre aquests els més significatius serien els següent:

ACANTHOCALYCIUM
ACANTHOCEREUS
APOROCACTUS
ARIOCARPUS
ARMATOCEREUS
ARROJADOA,
ARTHROCEREUS
ASTROPHYTUM
AUSTROCACTUS
AZTEKIUM
BERGEROCACTUS
BLOSSFELDIA
BRACHYCEREUS
BRASILIC
BROWNINGIA
CALYMMANTHIUM
CARNEGIEA
CEPHALOCEREUS
CEREUS
CHAMAECEREUS
CIPOCEREUS
CLEISTOCACTUS
COLEOCEPHALOCEREUS
COPIAPOA
CORRYOCACTUS
CORYPHANTHA
DENMOZA
DISCOCACTUS
DISOCACTUS
ECHINOCACTUS
ECHINOCEREUS
ECHINOPSIS

OBREGONIA
OPUNTIA
OREOCEREUS
PACHYCEREUS
PARODIA
PEDIOCACTUS
PELECYPHORA
PENIOCEREUS
PERESKIA
PERESKIOPSIS
PILOSOCEREUS
PSEUDORHIPSALIS
PTEROCACTUS
REBUTIA
RHIPSALIS
SAMAIPATICEREUS

SCHLUMBERGERA
SCLEROCACTUS
SELENICEREUS
STENOCACTUS
STENOCEREUS
STEPHANOCEREUS
STETSONIA
STROMBOCACTUS

EPIPHYLLUM
EPITHELANTHA
ERIOSYCE
ESCOBARIA
ESPOSTOA
ESPOSTOOPSIS
EULYCHNIA
FACHEIROA
FEROCACTUS
FRAILEA
GYMNOCALYCIUM
HAAGEOCEREUS
HARRISIA
HATIORA
HELIOCEREUS
HYLOCEREUS
JASMINOCEREUS
LEOCEREUS
LEPISMIUM
LEPTOCEREUS
LEUCHTENBERGIA
LOPHOPHORA
MAIHUENIA
MAMMILLARIA
MELOCACTUS
MICRANTHOCEREUS
MILA
MYRTILLOCACTUS

NEOLLOYDIA
NEOPORTERIA
NEORAIMONDIA
NEOWERDOMANNIA
TACINGA
THELOCACTUS
UEBELMANNIA
WEBERBAUEROCEREUS
WEBEROCEREUS
ZYGOCACTUS

Més informació sobre plantes al llistat superior.

Altres artícles d' interés

El material que aquí es traballa té caràcter informatiu. En cas de dubtes, s'ha de consultar al facultatiu.
"Botanical-online" no es fa responsable dels perjudicis soferts per l'automedicació.

© 1999-2017 Botanical-Online SL. Tots els drets reservats.

Veure versió mòbil