TORNAR A MEDICINALS

El material que aquí es treballa té un caràcter informatiu. En cas de dubte consulteu amb el facultatiu.
" Botanical" no es fa responsable dels perjudicis causats per l'automedicació

Aspecte general de la planta


	Nom vulgar: Dent de lleó, pixallits
	Nom científic: Taraxacum officinale Weber
	Família :Compostes
	Hàbitat: En camps conreats, vores dels camins i herbassars. La planta comença a conrear-se en alguns llocs com a verdura. Les rosetes de les varietats conreades són molt més grans poden arribar fins als 50 cm. de diàmetre.
	Característiques: Planta perenne molt variable de fins a 40 cm d' alçada. Tiges que sostenen les flors sense fulles. Fulles bassals en roseta, que varien bastant des de enteres fins a dividides en lòbuls triangulars i amb el pecíol habitualment amb ales. Capítols grocs de fins a 6 cm. amb llargues lígules i bràctees ben marcades; les exteriors corbades cap enrera.

	Components actius: Oli essencial, alcaloides (Taraxina), asparagina, tanins, vitamines B i C, inulina, colina, levulina, sacarosa, taraxecina y taraxacerina, gluten, saponines, potassi, cautxú- en el làtex

	Propietats: a) medicinals: `Hepàtic`: És un bon estimulant de la funció hepàtica i biliar, essent molt útil en aquells casos en que es presenta hepatitis. (Decocció de 100 gr. d' arrels en litre i mig d'aigua. Prendre 3 tasses al dia) `Diürètic` : És una de les plantes que estimula més la producció d' orina , fins al punt que un dels seus noms vulgars és pixallits. Per això, és molt adequat en aquells casos en els que resulta interessant eliminar aigua - hidropèsia i obesitat- o quant és molt important eliminar toxines de la sant - colesterol, àcid úric, diabetis, cel·lulitis, etc, i afavorir l' expulsió de pedres al ronyó ( Infusió de les fulles seques. Prendre 3 tasses al dia. La mateixa infusió també es por realitzar amb la barreja de fulles més arrels) `Aperitiva`: A banda de les seves propietats diürètiques, constitueix una planta silvestre comestible amb propietats aperitives molt destacades, quan es pren combinada amb altres verdures o plantes silvestres en amanides . Els capolls florals, abans d'obrir, i preparats en vinagre resulten deliciosos i obren també la gana. Indicada en casos d'inapetència o trastorns alimentaris com l'anorèxia.
	`Laxant`: Constitueix un bon remei pel restrenyiment, donat que es tracta d' un laxant suau (5 gr. al dia d' extracte fluid) `Pell`: Aplicat en forma d' emplastre, realitzat amb les fulles tendres matxucades, ens ajuda a cicatritzar les afeccions de la pell, com ferides, o nafres, `Varices i hemorroides`: També la seva riquesa en tanins la converteix en una bona amiga, amb propietats calmants i relaxants dels problemes circulatoris perifèrics ( Banys locals amb la decocció de tota la planta ) `Caiguda del cabell:`Pel seu contingut en sílice resulta adequada per a mantenir el cabell en bon estat. ( Infusió d'una cullerada petita de planta seca per tassa d'aigua. Prendre una tassa al dia)
	b ) alimentàries: El dent de lleó es pot menjar com una verdura fresca més en amanides, aportant , a més de les vitamines, totes les propietats vistes anteriorment, especialment les diürètiques. Hem d' afegir que dona a les amanides un toc de gust amarg molt interessant , especialment quant la barregem amb altres herbes, com els creixens, per exemple. Resulta molt nutritiu barrejar aquesta herba amb altres plantes de propietats depuratives similars, com l' api, la ceba o la pastanaga. Es poden preparar amb totes elles un brou que conté moltes vitamines i té un gran valor depuratiu. En els herbolaris i botigues de dietètica es poden comprar sucs d' aquesta planta que resulten ideals per realitzar cures de primavera. `Substitutiu del cafè` : Amb les arrels del dent de lleó, torrades i moltes, es pot realitzar un bon substitutiu del cafè, suficientment bo però sense els inconvenients que presenta la beguda original
	Recol.lecció i conservació: La primavera és la millor estació de l' any per recollir les fulles que s' hauran d' assecar i guardar-se en un saquet de roba. Les arrels hauran de recollir-se a la tardor o a finals d' estiu. Hauran d' assecar-se i conservar-se en un recipient hermètic i sec.