Característiques de la cicuta

Quina planta és la cicuta?

Característiques de la cicuta (Conium maculatum)

Nom científic: Conium maculatum L. El nom procedeix del grec Koneion, que és com els grecs anomenaven a la planta i maculatum que, en llatí significa “tacat” i que fa referència a les taques de les tiges.

Nom comú: Cicuta, julivert de galàpet, julivertassa

Família: Umbel·líferes

Hàbitat. On creix la cicuta?

Planta ruderal i nitròfila. Comuna als llocs incultes una mica frescos i ombrívols, a la runa, juntament amb sèquies, jardins abandonats.

Originària d’Europa, es va estendre per l’oest d’Àsia i el nord d’Àfrica, encara que es pot trobar naturalitzada a moltes regions del món. Avui dia abunda a Sud-amèrica, sobretot a Argentina, a Nova Zelanda, a l’Índia oa Sud-àfrica. Als Estats Units es pot trobar naturalitzada als estats de l’Est.

Descripció de la cicuta

Planta bianual pertanyent a la família de les Umbel·líferes. Tota ella presenta una olor nauseabunda que ha estat comparada amb l’orina de gat. També es diu que fa olor de ratolí. L’olor es fa més forta quan la planta es rebrega o es refrega en les mans.

El seu gust és lleugerament amarg i desagradable. Tant la seva olor com el seu gust determinen que sigui prou difícil confondre aquesta planta amb el julivert o una altra planta de la mateixa família.

Tija més o menys gruixuda de fins a més de 3 metres d’alçada (generalment entre 1 i 3 metres), cilíndric, fistulós, llis, ramós, sembrat sobretot a la base i a la dels rams de taques violàcies o purpúries.

Fulles grans, pinnatífides punxegudes llustroses de verd pàl·lid.

Flors blanques en umbel·les terminals, amb 5 pètals cordiformes de 2 a 4 mm de diàmetre. Floreix des del maig al juliol.

Fruit en diaqueni globulós amb cinc costelles.

Composició de la cicuta

• Alcaloides: Gamma-coniceïna, coniina, conhidrina, pseudoconhidrina (planta)

• Flavonoides: diosmina (planta)
• Àcids: cafeic, clorogènic, urònic (planta)
• Proteïnes: (llavors)
• Greixos: (llavors)
• Carbohidrats: Arabinosa, lignina, pentosanes, xilosa (planta)

Parts actives: Fulles i fruits.

Toxicitat: Molt alta

Més informació sobre plantes.

Escrit per Editorial Equip de Botanical-online encarregat de la redacció de continguts

6 Setembre, 2026