Continguts
Usos medicinals de la cicuta
- Remeis casolans amb cicuta: En medicina tradicional ha estat utilitzada per al tractament de la icterícia, per al dolor, per a la sífilis, epilèpsia, càries, asma, tètanus, etc. Normalment s’administrava en forma d’extracte com a substitut de l’opi.
- En medicina oficial es fa servir en fórmules d’analgèsics locals. Se n’extreuen medicaments destinats a pal·liar el dolor.
Atès que és una planta verinosa, no s’ha d’administrar en productes casolans.
La cicuta com a verí clàssic
A Europa, a Grècia i Roma, s’utilitzava com a verí habitual.
Els indis americans utilitzaven aquesta planta per elaborar un beuratge amb el qual enverinaven les fletxes.
Toxicitat de la cicuta
Molt alta en ingestió. La toxicitat depèn de la temperatura i de la terra on creix. Als països càlids l’índex de toxicitat és més elevat que als països amb menor temperatura. Fins i tot hi ha referències que en països freds aquesta planta no té pràcticament toxicitat, mentre que a països com Itàlia o Espanya la seva toxicitat és molt elevada.
Hi ha també referències que en certs llocs la planta ha estat utilitzada com a aliment, per la qual cosa alguns estudiosos pensen que la cocció podria eliminar-ne la toxicitat.
Hi ha casos d’intoxicació en persones que han confós les fulles d’aquesta planta amb les de julivert (Petroselinum crispum). Altres vegades, s’ha confós la seva arrel amb l’arrel de la xirivia (Pastinaca sativa).
Amb cicuta s’executava els criminals a Atenes barrejada amb opi perquè la mort es produís sense ser-ne conscients. Sembla que va ser aquesta barreja que va prendre Sòcrates quan va ser condemnat a mort l’any 399 aC.
El filòsof descriu com se sent a mesura que va actuant el verí. Conta com els seus membres es van paralitzant des dels peus cap amunt i com estava plenament conscient a mesura que es produïa la paràlisi muscular. La seva mort es va produir quan progressivament els pulmons van deixar de funcionar. Així ho explica Plató al Phaedon:
| “Però Sòcrates, després de caminar al voltant, ara ens va dir que començava a sentir les cames cansades i immediatament es va tombar. Al mateix temps, l’home que li havia donat el verí, li va mirar els peus i les cames, tocant-los a intervals. Finalment va prémer violentament sobre el peu, i li va preguntar si ho sentia. I Sòcrates va respondre que no. Aleshores l’home li va estrènyer la cama i així successivament, mostrant-nos que s’estava convertint en fred i rígid. I Sòcrates, en sentir-se ell el mateix, ens va assegurar que, quan els efectes haguessin ascendit al seu cor, ell se n’hauria anat, i ara, sentint la meitat del seu cos cada cop fred, es va llançar de banda la roba i va parlar per última vegada: – Critó, li devem el sacrifici d’un gall a Esculapi. – Així es farà -digué Critó. Té qualsevol cosa més a dir. Ell no va respondre, però un moment després els seus ulls es van quedar fixos. I Critó, en veure això, va tancar les parpelles i la boca”. |
– En contacte amb la pell: la cicuta pot produir dermatitis en algunes persones.
Símptomes de l’enverinament per cicuta
Els símptomes es produeixen en el termini aproximat de mitja hora després de la ingestió.
Quan les dosis són molt baixes, els principals símptomes són mareig, nàusees i debilitat. Aquests símptomes solen duren unes 12 hores o més.
Quan les dosis són més elevades, els principals són: dilatació de les pupil·les, mal de gola, diarrea, vertígens, debilitat muscular, pols feble i paralització dels músculs de la respiració que produeix la mort.
La cicuta actua com a estimulant a l’inici de la intoxicació per convertir-se en un depressiu, posteriorment.
Actuació mèdica
Rentats d’estómac, respiració assistida i vomitius.
És la cicuta tòxica per als animals?
La cicuta és molt tòxica per a tots els animals. Segons alguns especialistes, només les cabres es lliuren de la seva toxicitat. El verí d’aquesta planta actua de forma ràpida, al cap d’una hora de la ingestió, i a la majoria de persones els produeix la mort al cap d’unes dues o tres hores després de l’enverinament.
Entre els principals símptomes tenim la dificultar per empassar, les convulsions i la mort per paràlisi dels músculs respiratoris.
Entre tot el bestiar, els animals més propensos a intoxicar-se són les vaques i els porcs, mentre que les ovelles no noten tant els seus efectes.
La intoxicació sol produir-se quan els animals mengen fenc sec contaminat amb aquesta herba. És difícil que puguin enverinar-se amb la planta tendra perquè, atesa la seva olor i el seu gust, solen rebutjar-la.
El tractament és similar al que s’aplica als humans: buidatge d’estómac, anticonvulsionants i neutralitzants, com ara l’àcid tànnic.
* Veure: Fotos de cicuta
Més informació sobre plantes
6 Setembre, 2026
