Ricí toxicitat

(Ricinus communis L.)

PROPIETATS DEL RICÍ

Característiques del Ricí

Nom científic: Ricinus communis L.

Família: Euforbiàcies

Hàbitat: Originari d’Àfrica central, apareix com a planta ornamental en totes les regions de la zona tropical o subtropical. Cultivat també per a la producció d’olis industrials en diversos països del món, tant d’Europa, Àsia i Àfrica, especialment a Brasil i l’Índia. Va ser utilitzat com a planta medicinal durant prou temps

Components: Ricina (proteïna)

Parts actives: Tota la planta, especialment les llavors

Usos: Ús com a planta medicinal en medicina casolana; internament laxant o purgant (en dosis majors) o com vermífug (per a expulsar els cucs intestinals). En ús extern, una vegada extret el seu oli per pressió i refinat, per a pomades de la pell (cicatrització de ferides, pústules, grans o hemorroides).

Històricament es va emprar, en les torxes o cresols d’enllumenat. En l’actualitat, industrialment, s’utilitza l’oli de les seves llavors com lubricant i en la producció de perfums o sabons, betum, fungicides, tintes d’imprimir, indústries del plàstic, etc. Donada la seva perillositat no ha d’usar-se en remeis de tipus casolà !!!

Toxicitat del ricí

Extrema. Produïx la mort en adults amb dosi de tan sols 10 llavors i en nens de 2 a 3.

Símptomes: vòmits, arítmia cardíaca, dificultat respiratòria, convulsions i mort.

Tractament: Rentat d’estómac, respiració artificial.

Més informació sobre plantes

Escrit per Editorial Equip de Botanical-online encarregat de la redacció de continguts

5 Gener, 2022