DIBUIX I BOTÀNICA

Interpretació plàstica de motius botànics realitzades per escolars sota l'assessorament de Miquel Forrellad. A l'esquerra, unes espigues de margall( Hordeum murinum L ); a la dreta poster de castanyes ( Castanea sativa L. ), magranes ( Púnica granatum L.) i tomaquets ( Solanum lycopersicum L)

El Renaixement, amb figures tan emblemàtiques com Leonardo da Vinci, va demostrar l'absurd de mantenir les ciències i les arts en compartiments separats. Des d'aleshores, no han sigut pocs els homes i dones que han treballat a favor de la seva interacció, en una fecunda aliança entre rigor científic i expressió artística, i els resultats han estat motiu de progrés per al coneixement general.

Però la utilització del dibuix i de les tècniques d'il·lustració en l'àmbit de la botànica té una llarga història. Uns 250 anys abans de Crist, existien dos corrents contraposats pel que fa a la descripció de les plantes. Un dels corrents defensava la idea que les plantes tan sols es podien descriure a través del llenguatge. L'altre corrent pretenia que només es podia descriure correctament una planta mitjançant una exacta i fidel representació gràfica. Aquesta controvèrsia persistiria en el temps i apareixerien autors com Dioscòrides, metge grec que va viure al segle I, que donaven prioritat a la descripció escrita de la planta, de manera que els dibuixos que figuraven a les seves obres originals eren més decoratius que no pas realistes. En canvi, altres autors de l'antiguitat, com Crateu o Diocle, utilitzarien la il·lustració minuciosa com a base per a les seves descripcions botàniques.

A partir del segle XV, gràcies a l'aparició de l'impremta i a l'interès per les plantes medicinals, es comencen a publicar herbaris que combinen textos i il·lustracions, i els dibuixos són cada vegada més acurats i lleials amb la morfologia de les plantes que representen. El 1543, el metge alemany Leonhart Fuchs publica un gran herbari en dos volums on, per mitjà de precises il·lustracions, fa completes descripcions de les plantes. L'exactitud dels seus dibuixos permet reconèixer les estructures pròpies de cada espècie, i les flors, les fulles i els fruits apareixen il·lustrats en les diferents fases de desenvolupament. Avui dia, alguns botànics asseguren que les seves representacions mai no han estat superades pel que fa a fidelitat, claredat i senzillesa; característiques que, per altra banda, són imprescindibles en el dibuix científic, no només en el camp de la botànica, sinó en el terreny de la ciència en general.

Goethe, el gran pensador del romanticisme alemany del segle XVIII, en la seva obra La morfologia de les plantes, referint-se als il·lustradors i gravadors, diu: "Qui vulgui reproduir, fer ressorgir l'objecte, haurà de comprendre'l en profunditat; si no és així, la imatge tan sols reflectirà una aparença i no pas el producte de la naturalesa".

La presència de les plantes que neixen d'una manera espontània contribueix a recordar que altres formes de vida conviuen amb nosaltres, les persones, en un mateix territori. Plantes que hi són no pas perquè nosaltres les hi hàgim posat. A l'àrea de Plàstica, abordem aquest any, com a part del projecte transversal sobre l'ecosistema vegetal, la il·lustració de les plantes. Pensem que el dibuix ens ajudarà a veure-les d'una manera menys superficial i a respectar-les. I respectar-les potser ens ajudarà a ser més tolerants. Serà el nostre petit homenatge a la biodiversitat.

Miquel Forrellad, assessor de Plàstica.

Informació relacionada:

Dibuixos de botànica per pintar

Altres colaboracions