Continguts
Quina planta és el roser de ca?
Característiques del roser de ca (Rosa canina)
Nom vulgar: Roser de ca.
Nom científic: Rosa Canina. El nom segons certs autors vindria donat per la forma del seus agullons que recorden els canins dels gossos. Altres pensen que es degut al fet que amb aquesta planta es volia abans guarir la ràbia.
Família: Rosàcies
Hàbitat: Es pot trobar als boscos, tanques i a la vora dels camins.
Descripció del roser de ca
Arbust perenne de fins a 2 metres d’alçada.
Tiges de color verd, sarmentoses i pèndules, amb forts agullons corbats.
Fulles compostes amb dos o tres parells de folíols dentats ovats.
Flors rosades o blanques, solitàries o agrupades en corimbes de fins a 4, de 4 a 5 cm de diàmetre, amb nombrosos estams i sèpals que cauen abans que el fruit.
El fruit es denomina gavarró, arriba fins als 2 cm i és de color vermell fort. De vegades a les branques d’aquest arbust apareixen unes protuberàncies que la mateixa planta desenvolupa per allotjar les larves dels insectes Rhodite Rosae. Aquestes formacions es denominen gales o agalles i, com veurem més tard, tenen aplicacions medicinals.
Gales del roser silvestre
De vegades, el roser silvestre té a les seves branques unes protuberàncies que la mateixa planta origina per allotjar les larves dels insectes Rhodite rosae. Aquestes formacions es diuen gales i, com veurem més tard, poden tenir aplicacions medicinals.
Recol·lecció i conservació de la rosa canina
Les arrels s’han de recollir a principi de primavera, encara que tal com s’esmenta a l’apartat de normes per a la recol·lecció silvestre, no és adequat collir arrels de plantes silvestres. Les fulles tendres es recullen ja ben entrada aquesta estació. Els fruits es recullen quan estan vermells i inflats, quan són madurs.
Parts utilitzades de la rosa canina
El principal interès d’aquesta planta són els pètals de les flors i els fruits madurs, que tenen grans propietats:
Els pètals abans d’obrir-se la flor s’han d’assecar sobre una tela a l’aire i guardar-se en recipients hermètics a llocs secs. També es poden utilitzar per decorar amanides o postres.
Els fruits de la planta, els gavarrons, es recolliran a la tardor, quan estiguin ben vermells, inflats i madurs. Aquests s’han de tractar adequadament: es buiden les llavors del seu interior i se separa la part vermella, que s’afegeix a amanides o es prepara melmelada de gavarrons.
Les llavors de la planta no es consideren comestibles, perquè són molt dures i no es poden mastegar. Alguns autors assenyalen el seu probable contingut en substàncies precursores del cianur, com altres rosàcies (més informació).
Composició de la Rosa canina
Els principals components actius de la planta són:
Foto de gavarrons
- Fulles: Tanins, clorofil·la
- Flors (pètals): Mucílags
- Fruits madurs: Molt alt contingut en vitamina C (un dels fruits més rics), hidrats de carboni, fibra pectina, sucre invertit, àcid màlic
- Llavors: De les llavors s’extreu un oli amb usos cosmètics ric en omega 3 (àcid linoleic). Té una composició molt semblant a la rosa mosqueta (Rosa moschata), una planta estretament relacionada amb aquesta.
Més informació sobre les plantes.
20 Octubre, 2026
