Continguts
Què són les verdures?
El terme verdura és un terme que pertany més al món de l’alimentació que no pas al de la botànica general. Aquesta paraula té un significat molt ampli, ja que abasta diferents òrgans de plantes molt diverses.
Les verdures formen part de les hortalisses, entenent per hortalissa, qualsevol producte que es produeixi a l’horta i que no sigui una fruita.
Des d’un punt de vista del món de la cuina o de l’horticultura, s’entén com a verdura qualsevol part verda de les hortalisses.
Diferències entre verdures i hortalisses
El terme hortalissa és més ampli que el de verdura. Mentre que verdura s’hauria de referir estrictament al que es coneix com a aliments vegetals cultivats de fulla i tija tendre comestibles, la paraula hortalisses inclouria les fulles, arrels, tiges, fruits, llavors, bulbs, inflorescències, etc. de vegetals cultivats per l’home per ser consumits a taula, inclosos els llegums tendres.
Definició de verdura
Dietèticament, les verdures són vegetals cultivats de fulla i tija tendre comestibles . També considerarem una verdura les coliflors i el bròquil, de les quals ens mengem les flors.
El terme verdura no està ben delimitat, i el significat depèn del lloc on s’utilitza l’aliment. Així, per exemple, haurien de considerar-se com a verdures altres parts de les plantes de color verd que no són tiges, ni fulles, ni inflorescències, com els pèsols, mongetes tendres o les faves tendres, que són les llavors dels llegums quan estan verds. Molts especialistes de l’alimentació i els cuiners així els consideren; altres prefereixen incloure’ls dins de les hortalisses.
Quins tipus de verdures tenim?
Així, per exemple, hauríem de considerar una verdura l’api, del qual ens mengem les tiges i les fulles, o l’enciam, les ortigues, ruca, el card, la col, malves, la borratja, les verdolagues o la bleda, de les quals ens mengem les seves fulles.
Història de l’origen de les verdures i hortalisses
El naixement de les verdures està lligat a les primeres civilitzacions sedentàries. Al principi l’Home era caçador i recol·lector. S’alimentava de preses animals que caçava i de fruits silvestres, llavors, fulles de plantes silvestres o arrels d’aquestes mateixes plantes.
Amb el temps va aprendre a cultivar les terres, apareixent posteriorment les grans cultures de pobles que vivien al costat dels rius i plantaven cereals, arbres fruiters, fruites i hortalisses.
Menjar aquests aliments que ells mateixos cultivaven els feien possible mantenir una vida sedentària i disposar d’aliments al llarg de tot l’any.
Les verdures a l’antiguitat
Les primeres referències de verdures i hortalisses les tenim als escrits que nomenen els antics jardins i horts de Babilònia. Segons els dibuixos trobats a les tombes dels Egipcis, aquests menjaven verdures i hortalisses en abundància i entre totes elles destacaven alls i les cebes.
La majoria de les verdures i hortalisses d’Europa procedeixen de l’Àsia i l’Extrem Orient. Van ser introduïdes pels àrabs quan van conquerir els països mediterranis. Per això les verdures i hortalisses formen un grup d’aliments fonamental dins de la cuina mediterrània.
Les verdures i hortalisses a l’Edat Mitjana
Durant l’Edat Mitjana, el cultiu de fruites i verdures estava destinat a alimentar principalment les classes més pobres. Els nobles menjaven principalment carn i només se’ls oferien “brous de verdura” quan els metges se’ls receptaven per curar alguna malaltia.
Durant aquesta època, a més dels camperols, els clergues que vivien dins els convents disposaven d’horts on, a més de cultivar arbres fruiters i plantes medicinals, tenien una secció destinada a l’hort, on plantaven fruites i verdures.
El Capitullaire de Villis és un vestigi escrit del cultiu de les plantes als convents en aquesta època.
Verdures i hortalisses d’Amèrica
Els viatges a Amèrica a partir del segle XV van suposar un contacte entre diferents civilitzacions que va suposar un gran intercanvi de productes alimentaris entre ells.
En arribar els colonitzadors a Amèrica es van adonar de la gran riquesa que les civilitzacions precolombines posseïen de verdures i hortalisses cultivades.
Tomàquets, patates, pebrots, albergínies, mongetes, carbasses, llavors de gira-sol, etc. eren cultius que no es coneixien a Europa i que, de mica en mica, es van anar incorporant a la cuina d’aquest continent.
Més informació sobre les propietats de les verdures.
22 Octubre, 2026
